Esteu aquí

“La pols que cau del cel”, un projecte íntim i comunitari

El dijous 24 de novembre va arribar a la seva fi el projecte “La pols que cau del cel” amb una presentació i un col·loqui que va tenir molt bona acollida

dimarts, 29 novembre, 2022 - 15:30

“La pols que cau del cel” dona nom al  projecte guanyador de la modalitat “audiovisual comunitari” de la Beca Unzip 2022. Aquest títol, com ens explicava a la presentació el Cristopher Ruiz, el seu autor, fa referència al cineasta lituà Jonas Mekas, de qui es deia que fotografiava la pols que queia de la ciutat. Aquesta idea de posar el focus en allò invisible, allò que hi és encara que pugui semblar imperceptible és la que el Cristopher recupera i matisa per donar nom a aquesta obra. Es tracta de tota una declaració d’intencions.

Des del juliol passat, un grup intergeneracional de participants vinculat a la Palmira va decidir endinsar-se també en aquest projecte amb l’acompanyament de la Monste Enguita, qui coneix bé el territori i també el món audiovisual. Així va ser com al Jose Royo, la Micaela Ilundain, la Marta Gómez i el Sergi Asensi se’ls va proposar que escrivissin una carta que posteriorment haurien de gravar. Tan senzill i tan complex com això.

Cada un d’ells era el director i la directora de la seva pròpia pel·lícula, encara que alguns participants, com el Jose —que fins a l’últim dia encara anomenava al Cristopher “el amigo director”— no acabés de prendre consciència que ell mateix era l’autor de la seva pròpia obra audiovisual.

La temàtica d’aquelles cartes va ser tan diversa i íntima com una proposta d’aquest estil podia suscitar. Des d’un antic sindicalista de la Seat, que va voler narrar uns fets traumàtics que van ocórrer quan els grisos van irrompre a la seva fàbrica, fins a una carta plena de dolor per la pèrdua d’un ésser estimat, però també carregada de resiliència personal i de ganes de seguir mentre la música de la vida continués sonant. Una altra, en aquest cas una carta sense comiat, ens parlava de les absències, sobretot de qui mai vas poder acomiadar-te. Finalment, una altra carta que bategava i ens parlava de l’art i de la importància de no mirar tant el futur i viure més el present. 

Una càmera analògica Bolex va ser el seu únic mitjà per aconseguir enregistrar aquestes peces. Una màquina que era, com explicava el Sergi, tan antiga que només havia vist una així a casa els avis. Com els mòbils d’abans, no es podia modificar res del que s’enregistrés. Les inclemències del temps, sobretot durant la tardor, van ser un inconvenient en algunes gravacions. Tot i així, van sobreposar-hi al clima i la llum variable fins al final.

La decisió d’utilitzar aquesta càmera va ser presa a consciència per en Cristopher. Hi havia una clara voluntat de preservar els tons pictòrics, fins i tot els ritmes particulars que en ser projectada aquesta obra tindria… Tot forma part d’un tipus de poètica típica del cinema més domèstic, imperfecte i íntim. Aquesta idea de “llançar la moneda a l’aire, de l’atzar, de veure què surt i buscar imatges” que expressava el Cristopher a la presentació. “Qualsevol procés creatiu parteix una mica d’aquest caos original i veure com el vas endreçant”. Així les participants, amb poca o gens d’experiència en aquest àmbit, es trobaven amb allò que enregistraven com a una peça única i inalterable, amb la qual havien de decidir què fer. Una mica com feia tothom abans que tanta tecnologia ens deixés modificar i corregir el producte final.

És per això que aquests curts també tenen un valor documental d’un temps, d’una època. Encara és una mica incert si romandran com a record documental a algun lloc, però de moment fins al dia 11 de desembre es podran veure les peces al centre Cívic Palmira Domènech.

 

Compartir

Noticies relacionades

dimarts, 26 març, 2024 - 17:00

Arriba la 16a edició de l'Escarxofa&Jazz!

S'apropa la festa més esperada: música i arròs a la Plaça Joan Garcia-Nieto!

divendres, 22 març, 2024 - 10:15

El proper dilluns, 25 de març, s’obren diverses convocatòries de subvencions per a les entitats de la ciutat

Es poden presentar aquelles entitats que desenvolupin la seva activitat al Prat