Esteu aquí

“A la novel·la parlo de l’amor de parella, de l’amor entre pares i fills, i de l’amor a la feina, en aquest cas ensenyar”

Entrevista a Alba Sabaté, escriptora i professora

Alba Sabaté a l’Institut Salvador Dalí del Prat, on treballa, amb el seu darrer llibre a la mà.

dimarts, 2 abril, 2024 - 10:15

Alba Sabaté (Manresa, 1962) és professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Salvador Dalí de la nostra ciutat des de fa més de 30 anys, centre del qual ha estat directora. Ha dirigit obres teatrals amb alumnes i ha estat tutora de nombrosos treballs de recerca de Batxillerat. També és autora de llibres de novel·la i poesia, alguns dels quals guardo-nats. L’any 2013 va rebre el Premi Ciutat del Prat en reconeixement al seu compromís amb l’educació pública de qualitat a la nostra ciutat. Recentment ha publicat i presentat al Prat el seu darrer llibre, La meva història és la història d’un amor (ed. Columna). Hi parlem amb motiu de la propera diada de Sant Jordi.

Aquesta és la teva setena novel·la. Què hi proposes als teus lectors?
En aquesta novel·la m’he arriscat a par-lar sobre l’amor, que sempre és un tema complicat; sempre tens por de fer una cosa una mica naïf... Però va ser a partir del llibre L’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés, del qual es compleix ara el centenari, que havia llegit de jove i que m’havia agradat molt. I aquest llibre em va animar a fer una novel·la sobre l’amor, que crec que és el gran tema de la humanitat des que existim.

Per què dius que t’has arriscat?
Perquè, almenys a nivell personal, és difícil parlar d’un tema del qual sembla que tothom en sabem i en el qual vivim submergits bona part de la vida.

Té alguna relació amb les altres novel·les que has escrit fins ara?
A les meves novel·les m’agrada parlar sobre la vida -vivim, creixem, ens relacionem, patim, som feliços...- i miro de trobar-li un sentit, a la vida, que sempre té un costat fosc, però també un altre de lluminós. A les meves obres m’agrada explorar aquesta dualitat i la resiliència que de vegades tenim els humans davant del que ens va passant, mentre anem fent anys.

Tu ets professora i curiosament, o no, els protagonistes de la novel·la també ho són.
Sí, a la novel·la hi ha diferents amors: l’amor entre persones i també l’amor a la feina. I en aquest cas l’amor a ensenyar, que és al que em dedico des dels 24 anys. Estar sempre amb contacte amb joves, amb gent que està creixent, ensenyar-los literatura, que els mostra maneres diferents de viure, potser no la manera normativa... Crec que la feina d’ensenyar és una de les grans feines del món actual.
 
De fet, la protagonista és una professora a punt de jubilar-se.
Sí, el llibre explica la seva història. Quan aquesta dona era una noia i estava a l’institut s’enamora del seu professor. I el professor s’enamora d’ella. I explico la seva relació al llarg dels anys, que no sempre és idíl·lica, ni sempre estan junts. És una història de vida que podria ser la de qualsevol de nosaltres, una història d’estimar i també de saber ser estimat, que de vegades és complicat.
 
Al llibre també parles de la mort, però expliques que, si hi ha amor, les coses no acaben, no moren.
Quan hi penso m’adono que el tema de la mort està sempre molt present a les meves novel·les. La mort, també, entesa com un cant a la vida. De fet, les grans històries d’amor de la literatura també tenen la mort com a element important. Què hi ha més propi de la vida, que no aquests dos grans elements?
 
A la novel·la té molta presència la comunicació epistolar, per carta.
Hi he volgut mostrar un altre amor, l’amor filial, perquè és a un fill a qui escriu aquestes cartes, i a més ho fa amb una màquina d’escriure de les antigues... perquè amb els objectes també veiem el pas del temps. A la vida no tot ho fem bé, ningú, i una cosa vital per poder continuar és saber-te perdonar. I aquí les cartes hi juguen un paper molt important.
 
Els teus alumnes acostumen a llegir les teves novel·les?
Em llegeixen més els que són exalumnes. És una cosa curiosa que he ob-servat amb els anys. De tota manera, aquest darrer llibre crec que és més per a un públic més adult i no tan jove.
 
Tens en ment algun altre projecte?
Sempre en tinc. M’agrada molt llegir i m’agrada molt escriure. Per a mi és una manera de viure. I una sort, perquè m’eixampla la vida.
 
Rocío Santaufemia Gutiérrez i Carme Reverte
 

 

Compartir

Noticies relacionades

dilluns, 22 abril, 2024 - 13:30

El Fons de La Seda de Barcelona revela secrets de la història

Part de la documentació històrica que es va cedir a l’Arxiu Municipal recull...
Sant Jordi Fondo d'en Peixo

dijous, 18 abril, 2024 - 14:00

El Parc del Fondo d'en Peixo tornarà a ser l'escenari principal d'un Sant Jordi carregat d'activitats

Nombrosos autors i autores locals han presentat els seus llibres en el marc...

dijous, 18 abril, 2024 - 10:00

Les propostes literàries del Cicle Primavera de Llibres i Lletres nodreixen el Pratilletres

Notable creixement del Pratilletres cada temporada en autors i llibres