Esteu aquí

La història del mestre Benaiges inspira l’Escola d’Estiu d'Interseccions 2022

Prop de 200 persones van gaudir d’una proposta suggerent i emocionant celebrada al Teatre L'Artesà

dimecres, 6 juliol, 2022 - 14:30

El passat 29 de juny al matí, al Teatre L'Artesà, es va celebrar l'Escola d'Estiu d'Interseccions 2022. Aquesta és la cita anual de relació i trobada entre les persones de les comunitats educatives i culturals implicades en els diferents projectes i espais de treball d’Interseccions, que vol enfortir els vincles, reforçar la dimensió comunitària i reflexionar sobre la vocació transformadora del programa.

Després de dos anys sense celebrar l'Escola d'Estiu, enguany ha tornat amb una proposta diferent, fresca i inspiradora. Va començar amb la representació d'una obra de teatre, va continuar amb un diàleg reflexiu sobre la relació de l'obra amb el programa, i va finalitzar en el vestíbul de l'Artesà, on tots els assistents van poder trobar-se i conversar amb un petit refrigeri. En la jornada també es va presentar un vídeo il·lustratiu dels projectes i les comunitats implicades a Interseccions. I va comptar amb la benvinguda i tancament institucional de la tinenta d'alcalde d'Educació i Cultura, Pilar Eslava, i l'alcalde, Lluís Mijoler.

La figura del mestre Benaiges i la promesa de veure el mar feta al seu alumnat

Tot el públic assistent a l'Escola d'Estiu va gaudir de l'obra El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai dirigida i creada per Xavier Bobés i Alberto Conejero. L'obra, que va emocionar a tots els presents a la platea del Teatre L'Artesà, explicava la història de l'Antoni Benaiges, un mestre nascut a Mont-roig del Camp l'any 1903 i que va ser designat els anys 34-36 a l'escola rural de Bañuelos de Bureba. En aquesta escola de pocs recursos, situada en un entorn agrícola i amb evidents mancances d'alfabetització, Benaiges va impulsar un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en el mètode pedagògic del Celéstin Freinet, orientat a “donar la paraula a l’infant” i dins del qual la imprempta esdevenia un instrument indispensable per a l’aprenentatge i la socialització.

Recreant aquest imaginari propi dels corrents de renovació pedagògica, a l'escenari es podia veure com l'alumnat i el mestre manipulaven petits artefactes els quals servien per crear quaderns que contenien dibuixos i textos escrits pels nens i nenes: escenes del pati sobre la vida quotidiana, els paisatges, els jocs... i moltes altres descripcions i reflexions. La impremta, doncs, servia per a materialitzar i palpar tot el que s'aprenia i aquests quaderns resultants s'intercanviaven també amb altres escoles, compartint així aprenentatges entre el conjunt d'escolars de diferents territoris.

Un dels quaderns que ha resultat un símbol del desenllaç d'aquesta història fou el que dona títol a l'obra, El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai, en el qual es reflectia la promesa del mestre al seu grup d'alumnes de portar-los al mar i on els infants havien plasmat tot el que sabien i creien que seria el mar: "El mar serà...". Malauradament, aquesta promesa mai es va poder materialitzar atès que el mestre fou assassinat pels milicians falangistes a Burgos, a inicis de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, amb motiu dels seus ideals republicans.

Reflexió sobre l'acció

Després de l'obra i de la benvinguda institucional de la Tinenta d'Alcalde d'Educació i Cultura, Pilar Eslava, es va celebrar un diàleg crític, analític i revelador a càrrec de Moisés Esteban-Guitart i Xavier Fina, conduït per l'Albert Lladó.

Durant prop d'una hora, els tres filòsofs van aprofundir sobre diverses qüestions vinculades a l'objectiu emancipador de l'Educació i la Cultura, com ara: la pregunta sobre si existeix la innovació educativa i el paper de les diferents metodologies pedagògiques; l’ús de les eines culturals de cada moment històric, com la impremta, el gramòfon o les TIC, per a construir nous imaginaris i aprendre; el sentit transformador de la tasca de l’educador/a i el perill de convertir-se en un heroi/na; la concepció de l’alumne/a com a creador/a i no com a mer/a receptor/a de sabers; el reconeixement de les diferents identitats culturals de cada persona per afavorir el procés d’aprenentatge; els límits i conflictes d’una política pública educativa i cultural que vol promoure l’emancipació de la ciutadania des de l’esperit crític; les complicitats necessàries entre educació, cultura i comunitat per assolir aquest objectiu emancipador.

Les preguntes i reflexions del públic van permetre aprofundir en el diàleg i situar horitzons comuns que, des de la diversitat de les persones i comunitats vinculades al programa, cal continuar treballant per transformar El Prat.

A continuació es va presentar un vídeo resum del programa que es pot visualitzar mitjançant aquest enllaç.

Com a cloenda, l'alcalde Lluís Mijoler va celebrar i agrair la participació de totes les assistents i va refermar el compromís que, des de fa més de 5 anys, el programa Interseccions té amb la ciutat per treballar la cultura i l'educació des d'una mirada comunitària.

Tot seguit, podeu veure un vídeo reportatge de prat.tv sobre la jornada, i un recull fotogràfic d'alguns dels moments més significatius.