Esteu aquí

“La COVID ens ha posat a prova i la xarxa preocupada per l’educació a la ciutat s’ha activat”

Entrevista a Miquel de la Torre, professor de tecnologia i director durant 23 anys de l’Institut Ribera Baixa

dilluns, 13 juliol, 2020 - 11:45

La crisi sanitària ha posat de relleu la importància de serveis públics com el de la sanitat, però també el de l’educació. El confinament i el retorn de l’alumnat a les aules suposen un repte per una comunitat educadora com vol ser el Prat. En parlem amb en Miquel de la Torre. S’acaba de jubilar després de 33 anys fent de professor a la nostra ciutat i de dirigir l’Institut Ribera Baixa des dels seus inicis fins ara.

Et jubiles després de molts anys ensenyant al Prat.
Hi vaig arribar el 87, fa 33 anys. Ha estat una aventura fantàstica. Internet pràcticament no existia i començàvem a tenir ordinadors. Ha estat una adaptació contínua a un entorn molt canviant. També a nivell de ciutat. Aquí no hi havia res quan es va construir l’institut, i ara estem envoltats d’un barri. Viure tot això, com la ciutat ha crescut i de quina manera ho ha fet, ha estat molt interessant. Sempre he estat a gust aquí, perquè he estat molt en sintonia de com es feien les coses. Em sento un privilegiat, que ha fet el que li agrada en un entorn que li agrada.

“Si no la tenim en compte, la bretxa
digital  pot incrementar la bretxa
social que ja existeix i veiem cada dia”

Què destacaries de tots aquests anys?
Des del començament al Prat vaig veure una sensibilitat per la justícia social, per la gent amb més dificultats. Jo vaig triar aquesta professió perquè penso que l’educació és fonamental per fer una societat més justa i persones més lliures. Vaig trobar que estava en sintonia, i que el govern de la ciutat, però també la ciutat en general, les entitats, treballaven molt en això.

23 anys dirigint el Ribera Baixa. Quina és la història del centre?
És una historia amb moltes situacions diferents. Es va construir pensant que seria un centre d’ESO i de batxillerat i l’any següent ja teníem també Formació Professional (FP). Això provoca uns canvis i formes de fer diferent. Al poc temps l’FP es va fer més gran, i la Generalitat va pensar que es podia fer un canvi amb la Illa dels Banyols: portar la FP d’allà aquí i la d’aquí a allà. Això va ser un repte organitzatiu, a nivell de la comunitat educativa. Als pocs anys, la Gene va decidir tancar el Trueta i que nosaltres entréssim a portar-lo i impulsar la FP allà. Arriba un moment en què es fa tan gran que es decideix partir de nou: allà es fa un centre d’FP, i el Ribera Baixa es converteix en un centre de batxillerat.

Ha estat una vida molt intensa, de moltes vivències diferents, també amb el barri. Currículums diferents, metodologies diferents, de cohabitatge de persones que han desenvolupar la seva feina en entorns molt diferents com són l’ESO i l’FP... hi ha hagut cinc centres en tos aquests anys!

“La gent ha d’estar tranquil·la.
Aquí i a totes les escoles serem
molt curosos amb les mesures de
protecció, perquè ens hi juguem molt”

L’últim dels cursos ha estat el més extraordinari. Els centres educatius van ser els primers que van haver de tancar, pocs dies abans del confinament. Com ho heu viscut?
Ha estat una situació inesperada, com per a tothom. En dos dies et diuen que has de tancar el centre. Va ser tot un repte. Allò important era l’alumnat: havíem de veure com ho fèiem perquè estigués acompanyat. Ens preocupava molt com continuarien la seva trajectòria especialment els alumnes en risc.

Ha estat un repte de qual extreure ensenyances. Canviarà com fem les classes. Els professors hem hagut d’incorporar tècniques digitals per arribar als alumnes. Hi havia gent que estava molt preparada i gent que no tant, i ha estat el moment d’ajudar-nos perquè ho havíem de fer. Hem fet un gran treball col·laboratiu, cadascú aportant des de la seva matèria. Les videoconferències han estat molt llargues, contínuament estàvem connectats: els tutors, el professorat, la comissió social... Ja ho fèiem, però hem treballat encara més estretament amb entorns de fora l’escola.

També hem viscut situacions molt doloroses i cruels. Hem perdut un professor que s’havia jubilat fa dos anys, l’Antonio Núñez, que de cop i volta en una setmana ha deixat d’estar. Això ens va colpir a tothom. I també ha traspassat el pare d’una alumna. Aquí ha calgut posar en marxa tot un acompanyament emocional.

La crisi ens ha posat a prova, hem respost, i s’ha vist que tot allò que et deia, que estem en una ciutat que té tota una xarxa preocupada per l’educació, s’ha posat en marxa. Ha estat una experiència molt dolorosa i cruel, però de la qual aprendrem coses.

El confinament ha posat de relleu que patim una bretxa digital...
Des de la Generalitat se’ns va dir que féssim un inventariat dels alumnes que tenien i no tenien dispositius per poder-se connectar, i va fer esforços per posar connectivitats als alumnes que no en tenien. És cert que és una tasca nova i que això ha arribat una mica tard. També aquí hi ha hagut el suport de l’Ajuntament que ha fet el possible perquè aquesta bretxa digital no fos tan gran i que també ha posat eines als alumnes que tenen menys oportunitats.

Aquesta bretxa digital en el futur, si no la tenim en compte, pot incrementar la bretxa social que ja existeix i veiem cada dia aquí. Hem de fer esforços perquè això no succeeixi. Sobretot si, un cop comencem el curs, tornem al confinament.

“La COVID també és una oportunitat
per educar en el respecte i en la convivència...
per exemple, algun alumne pot no entendre
perquè s’ha de posar la mascareta,
i és bo que entenguin per què es fan les coses”

Parles de la bretxa social. La crisi també ha posat de relleu que l’escola és un espai de socialització...
Ha quedat clara més que mai la importància de l’escola. Mantenir l’escola oberta requereix una organització, unes mesures i uns recursos que haurem de revisar, Generalitat i tothom.

Malgrat la digitalització, la feina presencial del professor és insubstituïble. El professor ensenya no el que sap, sinó el que és: és un model per a l’alumne, i n’aprèn moltes coses que no estan als llibres: com actua, com tracta la gent... tot això no es pot transmetre digitalment.

Aquesta nova situació també obligarà a que la col·laboració de famílies i escoles sigui més intensa. Parlem molt d’aquesta col·laboració, però aquests dies, quan calia que l’alumnat es connectés, hem vist com d’important és que els pares i les mares estiguin a sobre dels alumnes.

És natural que la gent tingui por als contagis ara que reprenem les activitats presencials. Què hem de fer per restituir la confiança?
Absolutament. Les famílies estan preocupades i a l’últim consell escolar se’n parlava. Nosaltres no obrirem cap escola que no tingui les mesures de protecció que cal. Ens hi juguem molt. La gent ha d’estar tranquil·la. Aquí i a totes les escoles serem molt curosos amb això, perquè ens estimem el que fem i ho farem el millor possible. Això també és una oportunitat per educar en el respecte i en la convivència... per exemple, algun alumne pot no entendre perquè s’ha de posar la mascareta, i és bo que entenguin per què es fan les coses. Com deia, l’escola socialitza.

“Al professorat que comença,
els dic que vinguin amb passió,
amb ganes de fer florir tot el potencial
que tenen les persones, i seran feliços”

L’escola té un paper clau, doncs, en explicar als infants i joves què estem patint.
No podem passar-li tot el mort a l’escola, l’escola és un engranatge més d’aquesta educació que fem tothom. Aprenem en molts entorns. I al Prat tenim un exemple d’això: IntersECCions és una comunitat que treballa conjuntament amb l’escola per crear un ecosistema d’aprenentatge que hem d’aprofitar tothom. Hi ha moltes entitats de lleure i de cultura que treballen molt bé i que aportem molt de valor a la tasca educativa. Si parlem als alumnes de treballar cooperativament, què no hem de fer nosaltres!

Avui no et demanen tant el que fas, sinó quines competències tens per desenvolupar-te amb els demés. Quan vaig començar, s’havia de transmetre coneixement; ara el coneixement està a molts llocs i la feina del professor s’ha de concentrar en acompanyar, buscar camins. És un repte, però és apassionant.

Què recomana un professor que es jubila a un que prepara el seu primer curs?
Que tinguin passió pel que fan. Dificultats, en tindran. Ara és la COVID, i és una dificultat molt grossa, però en tindran d’altres. Cal adaptar-s’hi, i no perdre de vista que allò essencial és l’alumnat. I si no perdeu de vista aquest referent, el noiet o la noieta que teniu al davant, i que podeu influir en el seu futur i els podeu ajudar, serà fantàstic. Veniu amb passió, amb ganes de fer florir tot el potencial que tenen les persones, i sereu feliços.

Bertran Cazorla

Compartir

Noticies relacionades

divendres, 31 juliol, 2020 - 13:00

Agents cívics nocturns treballaran pel compliment de les normes de prevenció de la COVID-19

També vetllaran per la bona convivència i civisme als espais públics durant...

divendres, 31 juliol, 2020 - 12:30

L'Ajuntament ja ha atorgat els primers 54.000 € d'ajuts a comerços que pateixen la crisi de la COVID-19

Són ajudes per facilitar que els establiments de la ciutat puguin reobrir o...

divendres, 31 juliol, 2020 - 11:30

Actualització de la normativa de les reunions a les comunitats veïnals

Màxim 10 persones, mascareta i distància d'1,5 metres