La ciutat imagina l'Eixample nord

dimecres, 1 gener, 2003 - 01:00

El principal potencial de creixement del nucli urbà del Prat està situat cap al nord. Els altres punts cardinals ja estan pràcticament consolidats, o en bona part reservats per a altres usos: aeroport, polígons industrials, riu, cultius, zones naturals, nous equipaments... Per això, a banda dels projectes vinculats al Pla Delta, la zona de desenvolupament urbanístic més important per al Prat de cara al futur és la situada més enllà de les vies del tren i fins a la Pota Sud de les rondes. Un territori qualificat, en la major part, com a centre direccional (activitats logístiques) i industrial , però que esdevindrà eminentment residencial. Serà l'Eixample Nord del Prat.
La importància cabdal d'aquest projecte ha fet que l'Ajuntament decidís implicar la ciutadania en el seu disseny. Les opinions i punts de vista dels pratencs i pratenques no en poden quedar al marge. Però, com fer-ho? Assessorat per l'empresa consultora Desenvolupament Comunitari, procedent de l'àmbit universitari i que ja va col·laborar en el procés participatiu del PAM, l'Ajuntament ha posat en marxa una metodologia homologada per la Unió Europea per a processos de participació social, anomenada EASW (European Awareness Scenario Workshops). Dues empreses més, especialitzades, GEA 21 i Ecoinstitut, participen en el procés.
La metodologia EASW consisteix a designar un grup de veïns i veïnes format per un 0,1% de la ciutadania (en aquest cas del Prat) i que en conformin una mostra representativa. Aquesta mostra té cinc blocs: polítics i càrrecs municipals, agents econòmics i socials, entitats i associacions, ciutadans no organitzats i professionals de diversos àmbits. La representativitat del grup també reprodueix el pes dels diversos sectors socials i econòmics de la ciutat: home-dona, jove-gran, autòcton-immigrant, empresari-sindicalista ...
Seguint aquest mètode, Desenvolupament Comunitari ha seleccionat una seixantena de persones, que ja formen part d'uns tallers de debat sobre l'Eixample Nord i que ja han rebut formació bàsica sobre normativa urbanística i han fet una visita guiada als terrenys en qüestió. Els tallers, sota el títol "L'Eixample Nord. Idees de futur", porten treballant des del novembre i ho faran fins al gener. En ells es posen sobre la taula  tots els suggeriments, propostes i idees que aporten els seus integrants, i que seran recollides en un informe de conclusions.
En les properes setmanes se celebrarà amb tots els participants als tallers un acte públic, que també serà obert a la ciutadania, en el qual es presentarà aquest informe i es farà una anàlisi prèvia de les idees que s'hi han aportat, tot estudiant-ne la  viabilitat tècnica, econòmica i ambiental. L'Ajuntament tindrà en compte les aportacions i idees que hagin rebut un major consens a l'hora de definir què es construirà a l'Eixample Nord: habitatges, zones verdes, equipaments, oficines, hotels, àrees lúdiques, indústria neta ... i com es farà.
El tinent d'alcalde d'Urbanisme i Medi Ambient, Sergi Alegre, explica que "el soterrament del ferrocarril permetrà al Prat créixer cap al nord, però ho haurà de fer de manera pausada i tranquil·la. Aquest procés no vol presses. A més, l'Eixample Nord no serà una nova ciutat, sinó una part més del Prat, perfectament integrada amb la resta de la ciutat". També s'estan estudiant fórmules per evitar que l'autovia de Castelldefels sigui la barrera urbanística que és ara.

La primera petjada, sobre la Seda
La primera petjada de l'Eixample del Prat cap al nord serà la zona residencial que es construirà sobre els terrenys que deixarà lliures l'antiga fàbrica de la Seda, en ple procés de demolició. L'Ajuntament i la immobiliària Landscape Vertix SL, propietària dels terrenys, han acordat encarregar a un equip d'experimentats arquitectes i urbanistes el disseny d'aquesta futura zona residencial. Aquest equip ja està treballant en la definició de les càrregues urbanístiques, els aprofitaments, les edificabilitats i els usos del sòl, tot situant sobre el paper els futurs carrers, les zones d'equipaments, els espais verds, etcètera, tenint en compte les modificacions que podran patir les infraestructures situades en aquest sector (soterrament de les vies fèrries i, més endavant, d'un tram de l'autovia). La desaparició del ferrocarril permetrà que diversos carrers del nucli urbà que actualment "moren" davant de les vies tinguin continuïtat més enllà, relligant així la ciutat actual amb l'Eixample que, a poc a poc, s'anirà estenent cap al nord.

Participació ciutadana: cada cop més
Els moviments de participació ciutadana s'obren pas en les democràcies d'arreu del món. A casa nostra, durant 23 anys de democràcia representativa s'ha anat  produint un distanciament entre l'Administració i l'administrat. És per això que, a Catalunya, cada cop són més els municipis que estableixen mecanismes per permetre a la ciutadania implicar-se en les qüestions que l'afectaran directament i corresponsabilitzar-s'hi. Es tracta  que la democràcia representativa esdevingui, progressivament, participativa. Cal que allò que és de tots sigui, també, sentit per tots. En el cas del Prat, aquest mandat s'ha creat, per primer cop, la Regidoria de Participació Ciutadana per encarregar-se específicament d'aquests temes, i s'han efectuat diversos processos participatius, dels quals parlarem més endavant.
Però molts ajuntaments veuen que, encara avui, no hi ha entre la gent prou cultura de la participació social, hi ha un cert passotisme: "això és cosa dels polítics, que ho decideixin ells". Per això, a banda de les campanyes de conscienciació, és necessari el suport d'empreses i professionals especialitzats en els processos de participació, que proposen i dissenyen els mètodes més adequats en cada cas. El Pla d'Actuació Municipal (PAM) ja estableix un seguit d'accions encaminades a potenciar la participació de la ciutadania en les qüestions públiques:
· A banda del teixit associatiu, també cal implicar-hi  la ciutadania que no està organitzada en cap entitat o associació. Cal posar en contacte els "organitzats" amb els "no organitzats"
· Primar, mitjançant subvencions, aquelles entitats l'activitat de les quals va més enllà del seu estricte camp d'acció, i que participen en actes que "fan ciutat".
· Consolidar els consells i xarxes sectorials que ja estan funcionant i crear-ne de nous.
· Tendir cap a la "cogestió" dels equipaments públics culturals i esportius, amb la participació de les entitats que hi tenen seu, per molt diferents que siguin entre si, a l'estil del que es fa a la Capsa.
· Potenciar la creació d'una "bossa de voluntariat" que fomenti els valors de civisme i els sentiments de pertinença i autoestima de la ciutat, tot participant en els diversos esdeveniments que s'hi celebrin.
 
El procés de participació ciutadana entorn a l'Eixample Nord no és el primer que s'ha fet al Prat. N'hi ha dos importants precedents: el Pla d'Actuació Municipal (PAM) i el Parc Litoral. Recordem-los:

PAM
Un pla d'actuació municipal és l'aplicació pràctica del contracte electoral de la força política que ha obtingut el suport majoritari dels electors. Aquesta força política està legitimada per aplicar-lo de manera unilateral o bé comptant amb els punts de vista de la ciutadania, tal com es va fer al Prat a mitjans de l'any 2000. En total hi van participar 589 ciutadans i ciutadanes, que van presentar un total 278 propostes i 260 aclariments sobre diferents àmbits. D'aquestes propostes, un total de 236 van ser incorporades per l'equip de govern municipal a les accions definides per al mandat vigent. La resta no es van admetre per motius diversos: algunes depenien d'altres administracions; unes altres no eren prioritàries per a aquest mandat, i d'altres no coincidien amb les criteris polítics de l'equip de govern. En total es van fer sis debats sectorials. El que va rebre més propostes va ser el de Urbanisme, Medi Ambient i Pla Delta, seguit del de Sanitat i Serveis Socials.
Està previst que, durant el primer trimestre d'aquest any, es faci una trobada adreçada a les persones que van participar en els debats del PAM, però oberta a tota la ciutadania, per fer balanç del seu desenvolupament i confirmar el grau de compliment de les propostes acceptades. Aquesta és la millor manera de cloure un procés de participació.

Parc Litoral
El procés de participació social en el disseny del futur Parc Litoral va ser molt més multitudinari que en el cas del PAM, ja que el tipus de projecte així ho permetia. Unes 20.000 persones van passar per una exposició (formada per contenidors portuaris) on es mostraven les quatre propostes arquitectòniques i naturalistes per al Parc Litoral. En aquesta exposició, que va estar a la Fira Avícola i després, durant més d'un mes, a la plaça de Catalunya, es lliuraven qüestionaris on tothom qui volgués podia expressar els seus punts de vista, aportar suggeriments i idees i destacar els aspectes que més els agradaven de cada proposta. El qüestionari també es podia trobar a tots els equipaments municipals. Al final del procés, l'Ajuntament va rebre un total de 850 qüestionaris plens, dels quals 50 havien arribat per correu electrònic: va ser la primera vegada en què Internet va jugar un paper important en un procés participatiu al Prat. De fet, en el web municipal es podien consultar les quatre propostes i omplir el qüestionari. Les aportacions de la ciutadania es van sumar a les de l'Ajuntament i a les d'AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), per tal que aquest organisme estatal encarregués la redacció del projecte definitiu.
Posteriorment, al juny de 2001 es va publicar un número especial de la revista "El Prat" on s'exposava la proposta final que aglutinava totes les aportacions, de manera que tothom pogués conèixer el resultat final i valorar de quina manera s'hi van incorporar els suggeriments que cadascú va fer. La proposta també es va "penjar" al web municipal.

Altres mecanismes de participació
A banda dels processos usats en l'elaboració del PAM i del projecte del Parc Litoral, a la ciutat també hi ha altres mecanismes de participació, més continuats en el temps, que no tenen una data final d'acabament. Són els que s'organitzen a través de consells o xarxes, i que agrupen entitats, associacions i persones a títol individual  dedicades a un mateix àmbit o sector d'actuació. Alguns d'aquests consells ja  funcionen des de fa temps, d'altres s'han creat de fa poc. Aquest seria el cas del Consell Municipal de la Gent Gran (aprovat recentment), el Consell de Participació Veïnal de Sant Cosme (que es troba en el seu tercer any de vida), la Xarxa Igloo Contra la Pobresa i per la Inclusió Social, el Consell Municipal de Medi Ambient (que va ser pioner i que ha impulsat l'Agenda 21 Local), El Prat Solidari (que decideix el destí del 0,7% del pressupost municipal dedicat a tasques humanitàries de solidaritat i cooperació), la Ciutat dels Infants, el Consell Escolar Municipal, la Comissió d'Entitats de Lleure... De cara al futur, l'Ajuntament treballa amb la perspectiva de crear-ne de nous, com ara el Consell Municipal de Persones amb Discapacitat (que es troba en exposició pública), el de la Dona, el de Comerç (el Pla de Dinamització del qual es va presentar als comerciants a finals de novembre), i d'altres.
A banda dels consells i xarxes, també cal fer esment de les diferents comissions creades per a temes específics, generalment de cultura popular i tradicional: Festa Major, Carnaval, Cavalcada de Reis, Pratijoc... Així com també, en un nivell més "de carrer", l'alcalde i els regidors fan xerrades periòdiques en els diferents barris de la ciutat, en unes sessions en què els veïns poden fer preguntes i suggeriments sobre els temes més propers que més els preocupen, com per exemple sobre projectes d'urbanització de zones concretes (carrers, places...).
Finalment, l'existència de mitjans de comunicació municipals, com la revista El Prat (que publica cartes dels lectors), El Prat Ràdio al 91.6 FM (amb els micròfons oberts a la ciutadania) i el web municipal www.aj-elprat.es (que ofereix la possibilitat d'enviar correus electrònics a qualsevol responsable de l'organigrama de l'Ajuntament) juguen un paper important a l'hora de donar a conèixer les preocupacions, propostes i idees de la població.

Experiències en altres municipis
Es pot dir que els processos de participació social estan "de moda" en l'àmbit municipal. Cada cop són més els ajuntaments que n'introdueixen alguns. A nivell internacional, per exemple, existeix el Fòrum Europeu dels Pressupostos Participatius, que fomenta l'elaboració de pressupostos municipals amb la implicació de la ciutadania. Ciutats com Albacete i Còrdova o, més a prop nostre, Rubí, ho han posat en pràctica. Però hi ha més exemples: consells ciutadans per a temes urbanístics a Sant Quirze del Vallès, l'elaboració del Pla General d'Ordenació Urbana a Terrassa, l'elaboració del PAM a Manresa i Vilanova i la Geltrú, el pla de ciutadania a Mataró, els consells de districte a Barcelona... I ens en deixem molts al tinter. El que sembla segur és que els processos de participació ciutadana en la política municipal (i, de cara al futur, potser en àmbits superiors) aniran creixent cada cop més.

Entrevista
Josep Pérez Moya,  a qui coneixem com a tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana i Via Pública del Prat, també és vicepresident de la Diputació de Barcelona, i com a tal va assistir a la trobada mundial de càrrecs locals que es va celebrar dins del Fòrum Social de Porto Alegre (Brasil), a principi de l'any passat. Aquest gener torna a haver-hi una altra trobada a la ciutat on va néixer el lema que "Un altre món és possible".

Com es va tractar, a Porto Alegre, la qüestió de la participació ciutadana en els governs locals?
Partint de la base que més del 50% de la població mundial viu en nuclis urbans i tendeix a créixer. I que és a les ciutats on es donen les principals desigualtats socials.  Creiem que, per tant, des d'on millor es pot lluitar contra les desigualtats és des del món local, des dels ajuntaments, perquè són els que viuen i pateixen el dia a dia de les desigualtats. Qui pateix els barris marginals, la pobresa, la delinqüència... són els municipis, no els governs regionals o estatals. Per tant, la idea és que, sense l'Administració local no es poden desenvolupar polítiques socials. I això requereix desenvolupar un principi bàsic: el de la subsidiarietat.

Què vol dir, exactament?
Doncs que allò que pot fer una administració propera,  no ho faci una de superior. És un concepte de descentralització, traspassar competències i recursos de dalt a baix. Perquè si no, els municipis acaben destinant recursos a qüestions que no els corresponen. A la província de Barcelona, el 30% de la despesa municipal es destina a competències que no són seves, que són de la Generalitat o de l'Estat. I és que davant dels problemes, la gent va primer a l'Ajuntament. I Porto Alegre pretén cohesionar estratègies i fer de les ciutats un "lobby" que influeixi en la política internacional.

Per què Porto Alegre és un referent de la participació ciutadana?
Perquè ja fa onze anys que fan els pressupostos participatius. Porto Alegre representa una manera de gestionar els diners públics amb la complicitat i la col·laboració de la ciutadania, sobretot en el pla de les inversions. Porto Alegre no és exportable mimèticament a tot el món, ja que cada lloc té les seves condicions econòmiques, polítiques i socials determinades. Però sí que és exportable la filosofia o l'esperit de Porto Alegre.

Quin és el principal objectiu de la participació ciutadana?
No, el de substituir la representativitat dels alcaldes i regidors, sinó al contrari: reforçar-la. A mi no m'agrada parlar de democràcia representativa o democràcia participativa, sinó simplement de democràcia. I la democràcia implica la participació del màxim de persones en les decisions que les afecten. Els ajuntaments s'estructuren en un sistema de representació que formem els alcaldes i regidors, que prenem les decisions per millorar les condicions de vida de la ciutadania. Però això es pot fer per voluntat pròpia i única dels representants legítims o bé buscant la corresponsabilitat i implicació de la ciutadania. I això es pot fer de moltes maneres: amb referèndums, consultes, amb espais participatius... I d'aquí poden sortir compromisos ferms que obliguen els alcaldes i regidors a aplicar-los. Aquesta és la filosofia de Porto Alegre.

Fins on es pot arribar?
No hi ha regles fixes. El que no pot haver-hi és una assemblea ciutadana permanent que tracti cada qüestió, i que avui digui blanc i demà negre. Cal establir mecanismes que funcionin. I cal anar amb compte, perquè s'han viscut arreu experiències que aparentment són participatives, però que després resulten manipulades per grups de pressió. Crec que un dels punts bàsics de la filosofia de Porto Alegre és que reforça la credibilitat de l'acció política i de la política en si mateixa. Perquè les decisions que es prenen als ajuntaments no estan tan mediatitzades pels partits polítics, ja que també inclouen el punt de vista de la gent.

Quan viurem al Prat uns pressupostos participatius?
Aquí ja s'han aplicat diversos mecanismes participatius en uns quants temes d'importància, però cal anar a poc a poc i no cremar les bones idees, perquè la gent les ha d'anar fent seves. Preferim ser modestos i prudents, però anar en una direcció que no té marxa enrere. I aquesta voluntat nostra no és nova. Ja fa 10 anys, la urbanització dels jardins de la Pau, tant de la zona verda com del centre cívic, va ser fruit d'una consulta popular. Però no hi ha fórmules màgiques, hem d'anar evolucionant i treballant en aquesta direcció.