La Celestina

divendres, 13 abril, 2018 - 11:00

L'Antonio García, amant dels clàssics i de la literatura en general i escriptor de vocació, va assistir al Modern a la representació de La Celestina i ens regala amb aquesta crònica.

"El diumenge 8 d’abril van representar al teatre Modern l’obra clàssica,del segle XV La Celestina, originàriament titulada Tragicomèdia de Calisto i Melibea. És una bona notícia que vinguin al Prat aquest tipus d’obres. La sala, pràcticament estava plena. Vaig anar amb la intenció de passar una estona -1 hora i 45 minuts, exactament- immers en les cuites de la gent d’aquella època, i haig de dir que els actors ho van aconseguir.

Pel que fa a la posada en escena vull destacar el que crec són els aspectes fonamentals: el so, la llum (o la falta de la mateixa), i la part física (els actors). L’escenari estava buit, l’omplien només els personatges que, amb un ritme frenètic, entraven i sortien sense decans: saltaven, corrien, s’abraçaven i mai paraven de moure els braços i les mans (potser un excés d’histrionisme), amb la idea, crec jo, de fer més evident allò que volien explicar. Els acompanyava la llum i la música, que amb els seus canvis de clars i obscurs i d’alts i baixos van aconseguir l’atmosfera adequada dels carrers de l’Edat mitjana i al mateix temps una actuació coral i molt suggerent.

M’ho vaig passar molt bé. Vaig veure els contrastos que planteja l’obra entre senyors i serfs, vells i joves, homes i dones, idealisme i materialisme, llenguatge culte i llenguatge popular; així com els temes que tracte: l’amor, la mort, la cobdícia, la avarícia. En definitiva que la vida és un contrast, una lluita entre oposats. En un moment de la representació, tocant al final, vaig adonar-me que, malgrat que l’obra és molt antiga, tots els temes que planteja, són absoluta i rabiosament actuals i estan vigents. Vaig pensar que, com a essers humans, potser no hem evolucionat gaire." Antonio.

Pots veure el reportatge fotogràfic aquí