"La aigua és una de les nostres fonts de riquesa natural més important i més fràgil"

dimarts, 1 abril, 2003 - 02:00

En Jordi s'estima l'aigua, perquè forma part de la seva cultura, del seu entorn, del seu territori i perquè, a més, ha tingut l'oportunitat de tractar-la de prop, d'aprofundir en les seves exigències i en les seves necessitats, perquè ha decidit protegir-la, cuidar-la i mimar-la com un bé molt preat, perquè té molt clar que l'aigua és font de vida i de riquesa natural i que s'ha de preservar de qualsevol agressió, encara que sigui involuntària.

Jordi Codina, fill del prestigiós historiador pratenc Jaume Codina, és el secretari de la Comunitat d'Usuaris d'Aigües del delta del riu Llobregat, des de fa 26 anys, és a dir, des que es va crear. Ningú no la coneix com ell, perquè ell forma part de la seva història. Ningú millor que ell perquè ens l'expliqui.

- Com va començar la història de la Comunitat d'Usuaris d'Aigües del Llobregat?

Quasi tothom coneix que al delta del Llobregat hi ha un aqüífer molt important, que és una de les fonts de la nostra riquesa natural i que permet el subministrament autònom d'aigua a tota la comunitat: ciutadania, pagesos i industrials. Fa trenta anys , amb l'auge de la indústria al nostre territori, es va produir una sobreexplotació insuportable de l'aqüífer, que el posava en perill de desaparició. Estaven matant "la gallina dels ous d'or", perquè precisament l'aqüífer i la facilitat per utilitzar aigua a bon preu, havien estat el motiu pel qual es va instal·lar al delta bona part de la important indústria que ara forma part del polígons del Prat.

- I què va passar?

L'Ajuntament del Prat, encara amb Josep Ferret com a regidor d'Aigües, i La Seda, que era la indústria més potent del territori, es van adonar del que estava passant, que s'estava sobreexplotant els aqüífers d'una manera insostenible, i van posar fil a l'agulla. L'Ajuntament va sol·licitar un règim especial de protecció de l'aqüífer a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, organisme del qual depenia l'aigua del Prat. Aquesta entitat se'n va fer càrrec i no va donar noves concessions d'explotació de l'aigua, amb la qual cosa es va iniciar el camí cap a la protecció, que hem anat fent durant tots aquest anys.

- Per quins motius es pot quedar sense aigua un aqüífer?

L'aqüífer necessita anar carregant aigua per mantenir-se ple, i no se'n pot treure més aigua de la que carrega. Per carregar aigua hi ha diferents sistemes, un és l'aigua de la pluja, l'altre és el regadiu dels camps, que filtra i torna a sota terra. En aquest sentit, cada cop hi ha menys reg perquè cada cop hi ha menys camps i més asfalt. L'altra font d'aigua és el mateix riu Llobregat, tant pel que fa a càrregues artificials (amb inundacions de camps), com a través de pous que injecten aigua a l'aqüífer profund.

- Suposo que no es pot treure més aigua de la que es carrega...

Això mateix, si en traiem més, ens quedarem sense.

- Aquesta és l'aigua que al Prat utilitzem per beure, rentar-nos, regar les plantes?

I tant que sí, de forma autònoma, sense haver de dependre de ningú. Això suposa que Aigües del Prat, l' empresa subministradora, pot oferir-la a preus molt més barats que en altres llocs que l'han de transportar.

- També a nivell industrial és un avantatge econòmic, no?

És una aigua que agafen directament dels pous, això significa que al delta, a una empresa, l'hectòmetre cúbic d'aigua li costa aproximadament entre 0,15 i 0,18 euros, metre que si l'haguessin d'agafar a través d'una companyia, el preu pujaria a 1 euro per hm3. Les grans indústries -potser al Prat n'hi unes 10 d'aquestes proporcions- poden gastar 1,5 hectòmetres, l'any, cosa que suposa molta aigua i molta despesa.

- Aquestes empreses formen part de la Comunitat d'Usuaris?

Sí. La Comunitat d'Usuaris està formada pels usuaris domèstics, a través de l'empresa de subministrament Aigües del Prat, les indústries del territori, entre les quals figures noms tan potents com Aigües de Barcelona, Catalana de Polimers, Cerveses Damm, Reno de Medici, etc., i de la pagesia, a través del sindicat Unió de Pagesos. Gràcies a la potència i l'esforç de tots ells, la Comunitat pot fer coses interessants.

- Crec que aquesta Comunitat és la pionera a l'Estat espanyol i que, a més, és un referent...

Sí, és la primera comunitat d'aquestes característiques, i és veritat que el nostre model provoca sorpresa i atenció: perquè hem aconseguit demostrar que podem utilitzar l'aigua de forma sostenible, és a dir, sense fer malbé l'entorn natural.

- Quin és el secret del vostre èxit?

Primer, treballar colze amb colze amb l'Ajuntament, que sempre ha estat conscient que l'aigua és una riquesa nostra. L'altra força són els usuaris mateixos, la seva dedicació i la seva capacitat econòmica , que els permeten respondre sense problemes a les necessitats de projectes concrets. Per una altra banda, hem aconseguit treballar amb eficiència, però amb un model de gestió àgil. Nosaltres no tenim grans cotxes ni res d'això. Treballem en un despatx, amb una estructura humana mínima i operativa.

- Amb tots els grans projectes territorials que s'estan produint, com s'han de protegir els aqüífers ?

Crec que amb els projectes del Pla del Delta ens juguem el ser o no ser. Si es fa bé, és una oportunitat històrica per demostrar que el progrés és compatible amb el manteniment del medi ambient, de l'entorn. És un repte per a tots nosaltres i crec que és hora de tancar files.

- Com?

Doncs recolzant l'alcalde en la seva exigència constant de protecció, de fer les coses ben fetes i de fer veure a les altres administracions la necessitat d'una declaració d'impacte ambiental general, de tot el territori. S'ha d'estudiar el territori al detall i fer una "foto" general. Volem garanties.

- Una de les primeres obres del Pla del Delta ha estat la posada en funcionament de la depuradora en la seva primera fase. Com afecta aquesta obra, els aqüífers?

És una obra que serà molt positiva. Per una banda, la barrera hidràulica que s'ha de construir evitarà la salinització de les aigües i, per altra banda, la reutilització de les aigües garantirà el necessari cabal ecològic del riu.

- Per commemorar els seus 25 anys de vida, la Comunitat d'Usuaris del delta del riu Llobregat està organitzant unes jornades que convertiran el Prat en punt de trobada d' especialistes, científics, acadèmics i polítics del sector. Serà entre els dies 8 i 10 de maig. Quin serà el fil conductor d'aquestes jornades?

Crec que ha de ser la importància cada cop més gran de la gestió i la participació dels usuaris en la gestió de l'aigua i la seva descentralització. Aquestes jornades demostraran que som capaços d'administrar la nostra aigua subterrània amb criteris de sostenibilitat. Fa 26 anys que ho fem i ho hem d'explicar.

Dolors Pérez Vives