Juan Aranda deixa la Joventut Prat

dijous, 1 gener, 2004 - 10:31

Aranda va fitxar aquest any per la Joventut Prat per poder fer el salt a la Primera Regional amb una plantilla més àmplia i amb força cares noves. La trajectòria de l'equip ha estat irregular, tot i sumar 13 punts de 15 possibles entre les jornades segona i sisena. Aquesta ratxa (contra Sant Andreu de la Barca, Almeda, Molins de Rei, Martorell B i Sporting Sant Feliu) es va estroncar a l'enfrontament contra el Ciutat Cooperativa. A partir de llavors els bons resultats es van prendre unes vacances de quatre jornades. La suspensió dels partits contra l'Herradura i l'Esparreguera va tenir una conseqüència directa: la pèrdua de la confiança acumulada durant els primers partits. La Joventut Prat va tocar el fons amb la derrota a casa davant el Cinco Rosas, una derrota fins a cert punt previsible després de dos partits sense jugar i contra un dels favorits per a l'ascens. En aquell moment, aquella mateixa setmana després de la davallada a la classificació, Juan Aranda va notificar al seu president Manuel Moreno les raons per les quals ja no podia continuar al capdavant de l'equip. Tot un imprevist, malgrat que la temporada passada ja va passar una cosa semblant amb Óscar González. Qui s'hauria imaginat llavors que després de tots aquests despropòsits havia d'arribar el millor partit de la Joventut Prat aquesta temporada? Un partit que tenia el grau més alt de dificultat amb què s'han trobat els jugadors del Prat aquesta temporada: visita al camp del líder, el Begues, un equip fins aquell moment imbatut, amb sis victòries i només un empat, per no parlar de les condicions meteorològiques adverses, entestades a posar el llistó encara més alt. Tot això tan sols va servir per ressaltar encara més la victòria de la Joventut Prat i convertir-la en una proesa. L'equip entrenat excepcionalment per Manuel Moreno va ser capaç de sorprendre i treure el Begues de la primera plaça. Ara mateix la Joventut Prat ocupa la setena posició, a deu punts de l'ascens, però amb dos partits menys.

David Vert