Ignasi Riera, Escriptor "El Prat canvia a un ritme acceleradíssim"

dimarts, 1 gener, 2002 - 01:00

En aquest moments Ignasi Riera es troba viatjant per tot Catalunya, fent la promoció de la seva última publicació sobre el president de la Generalitat, Jordi Pujol, llums i ombres. Malgrat això, sempre fa un forat en la seva agenda per atendre les peticions que se li fan des de la ciutat, i de bon grat ha estat un dels convidats que ha clausurat la passada Fira Avícola i, fa pocs dies, ha vingut a la presentació del llibre i la inauguració de l'exposició de fotografies de l'Anna Boyé, que mostren el present del Prat, en l'esmentada publicació. 

Has escrit sobre el Prat, diverses vegades i en diverses èpoques. Què has sentit en aquesta darrera ocasió?
Que el ritme de transformació del Prat és acceleradíssim: no és una proporció aritmètica, sinó geomètrica. Quan vaig fer el llibre sobre Antonio Martín o l' antologia de Ramona Via o el llibre titulat "Off Barcelona", la situació cada cop era diferent, el Prat cada cop donava una volta de rosca. 

La situació actual es pot comparar amb altres?
Diria que el canvi que està vivint el Prat és de la magnitud del que va viure amb la descoberta dels pous artesians i l'arribada de la indústria, amb la Seda i la Paperera. L'altra dia comentava això mateix amb el periodista Manuel Campo Vidal. 

Parles del Prat amb els col·legues?
Doncs ja ho veus, i a més érem a Madrid. Coincidíem en l' opinió que en aquests moments el Prat torna a tenir una centralitat estratègica, no només a Catalunya, sinó a la resta d'Espanya, per ser el centre de la nova indústria. 

A què et refereixes amb això de la nova indústria?
Al nou concepte que s'està imposant: el canvi de les antigues empreses i fàbriques per la logística i l'emmagatzematge. No és casualitat que empreses de la potència de la Caixa de Catalunya, entre d'altres, hagin escollit e l Prat per ubicar-hi la seva seu. 

Què més t'ha sorprès?
La quantitat d'associacions esportives que hi ha a la vostra ciutat. Aquest esport de base és una molt bona inversió per al futur de la ciutat. No és casualitat que alguns esportistes pratencs hagin aconseguit medalles olímpiques. 

Què me'n dius, del territori?
Una altra sensació que he tingut és la urgent necessitat del Prat d'obrir-se cap a una Mediterrània neta. El mar brut és un mar inútil, no serveix ni per banyar-se. Els Jocs Olímpics van servir per obrir Barcelona al mar. Si amb el Pla del Delta, el Prat també ho aconsegueix, serà un fet notabilíssim i, segons tinc entès, això ja començarà a ser possible dintre de pocs mesos, amb la posada en funcionament de la depuradora. 

I què més?
L' aposta per l' horticultura de qualitat. Amb el nou ordre mundial, la quantitat ens vindrà de lluny, però la qualitat la buscaren a prop, i en aquesta proximitat és on la carxofa, el meló, el tomàquet o l'enciam del Prat tindran el seu lloc de privilegi. Cada cop hi ha més voluntat de menjar bé. 

Quins projectes consideres més importants?
La perspectiva de l'arribada del metro pot fer molt important la ciutat. Que a la mateixa plaça on hi haurà una estació, la plaça de Catalunya, hi hagi un Centre Cultural de les característiques que tindrà el que s'està projectant, és un fet que atraurà molta gent i farà que les coses del Prat, siguin molt més conegudes a l'exterior. Un exemple que jo mateix vaig viure, va ser que malgrat conèixer la vostra ciutat i ser un gran aficionat al teatre, desconeixia, fins fa poc, que el grup de teatre Kaddish era del Prat. 

Com creus que podem viure, la gent del Prat, tot aquest procés de transformació?
El Prat és una metàfora de Catalunya, perquè és un delta i els espais deltaics són espais de sedimentació. Per això, al llarg de la història ha estat un poble d'immigracions. No hauríeu d'oblidar mai els segles de pobresa, la gent del fang, el paludisme, perquè va ser sobre aquesta base que es va construir el Prat actual. 

Què s'ha après de la història?
L'esforç constant per trencar barreres i fer que tot el Prat fos ciutat, sense perifèries. El que ara s'ha de fer és continuar treballant perquè això mai no és una situació adquirida. Heu d'aprofitar aquesta època de tranquil·litat relativa per consolidar la pau social. 

Quatre aspectes del Prat d'avui que destacaries?
Primer, el Parc Nou i la regeneració de la platja i el mar, que garanteixen un Prat a l' aire lliure. Segon, és indispensable endreçar la zona agrícola, perquè no es perdi. Tercer, cal que estigueu molt informats sobre les obres del Pla del Delta, perquè és un projecte en què tothom està implicat. Quart, el canvi de centralitat de la ciutat, que ara ja no és la plaça de la Vila. 

Per què t'agrada tant la comarca del Baix Llobregat?
Perquè és la més dinàmica de Catalunya i amb més futur. És la que ha tingut més capacitat d'inventiva sindical ( vagues dels anys 70), els ajuntaments s'han cregut que són un poder local i l'han sabut exercir, i finalment, perquè és una comarca que viu amb molts problemes per resoldre. 

Per exemple...?
El dels joves que volen emancipar-se i viure a la comarca, i que volen trobar-hi el que necessiten. 

Quin és el repte més immediat?
El d'aconseguir que aquesta joventut entusiasta i amant del lloc on viu, agafi el nostre relleu i pugui portar la comarca endavant. Al Baix Llobregat hi ha un gran patriotisme de barri, de poble i de comarca. 

Què creus que has aportat a la vida del Baix Llobregat, com a persona i com a escriptor?
La lluita contra l' autoodi. 

Dolors Pérez