Entrevista: Rafael Duarte i José García, membres de l'equip de govern municipal

dimarts, 1 febrer, 2005 - 11:27

Tots dos coincideixen que aquest és un pressupost molt important, tant per la quantia (supera els 70 milions d'euros) com pel procés d'elaboració i contingut.

Què té de nou aquest pressupost?
R. D. (Rafael Duarte) Aquest és el primer pressupost de la legislatura que ha elaborat enterament l'equip de govern actual, format pels grups ICV i PSC, segons els resultats sorgits de les últimes eleccions municipals del juny del 2003. Després del procés electoral, els dos grups polítics vam treballar en la redacció del programa de govern, fruit de l'acord entre tots dos partits. Una vegada consensuat aquest document, vam treballar en el PAM (Pla d'Actuació Municipal) 2004-2007, que fixa les actuacions que s'han de dur a terme durant aquest mandat. Els pressupostos del 2005 són el resultat de fixar en accions precises els compromisos del PAM, per això és tan important.

J. G. (José García) En realitat és el primer pressupost elaborat enterament per l'equip de govern actual. És la plasmació econòmica dels compromisos electorals d'ICV i del PSC amb els ciutadans i les ciutadanes del Prat. Ha estat un exercici de participació ciutadana, ja que el PAM es va elaborar amb les aportacions de totes les persones que van voler participar en les jornades de debat per a la redacció definitiva del PAM.

Encara que en els articles d'aquesta revista s'explica més detalladament, quines actuacions destacarien d'aquest pressupost?
R. D. N'hi ha moltes i de molt importants. Per exemple, es preveu que després de l'estiu es posi en funcionament una línia de transport urbà que connectarà diversos punts de la ciutat. Iniciarem el procés de construcció d'una nova guarderia municipal, que estarà situada al carrer Coronel Sanfeliu, al costat dels Jardins de la Pau; es construirà una nova biblioteca a la plaça de Catalunya; s'incrementarà el servei d'atenció domiciliària; i hi ha una partida substancial destinada a inversions en nous equipaments públics.

De quins equipaments es tracta?
J. G. A més de la guarderia, es farà una profunda reforma de la piscina del Fondo d'en Peixo, molt important per donar continuïtat a aquest espai, amb una inversió de més d'1. 800.000 euros. Es revisarà el projecte del Centre Cultural de la plaça de Catalunya amb la intenció d'activar-lo, i també es començarà el plantejament de propostes per al futur del Centre Artesà. S'iniciaran les obres de construcció de la plaça dels jutjats. També tenim la voluntat de treballar en projectes com el de la reforma de la plaça de Blanes, la plaça del Disset de Setembre i la remodelació dels jardins del Cementiri Vell, entre altres, perquè estiguin acabats durant aquesta legislatura.

I els aparcaments?
J. G. Es començarà la construcció de dos aparcaments subterranis, l'un a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i l'altre a la plaça de Blanes. Amb aquesta finalitat l'Ajuntament ha creat una empresa pública que durà a terme i gestionarà els projectes.

Poden explicar més àmpliament la funció d'aquesta empresa municipal?
R. D. És una empresa destinada a la gestió tant dels aparcaments com de l'habitatge de promoció pública. Molt aviat tindrà una Oficina d'Informació d'Habitatges, a la qual les persones interessades es podran adreçar per obtenir informació sobre les promocions públiques, per inscriure-s'hi, etc. Amb aquesta empresa, l'Ajuntament té la clara voluntat d'incidir en el mercat i l'accés a l'habitatge, sobretot per a joves.

A quines promocions d'habitatge públic es refereixen?
R. D. i J. G. Pròximament s'iniciarà la construcció de 205 habitatges per a joves a la zona Remolar - Onze de Setembre. A més llarg termini, el projecte del Prat Nord i el Prat Sud propiciarà la construcció d'un important nombre d'habitatges. El paper de l'Ajuntament en aquest procés serà més d'impulsor i intermediari de creació d'habitatge públic que no pas de promotor.

Quines altres obres destacarien?
J. G. Aquest any destinarem més de 16 milions d'euros a inversions en obra nova i a millores d'equipaments i infraestructures urbanes. Tres projectes que destacaria són: la línia de col·lectors de Sarajevo, que està a punt d'acabar; la renovació del nucli antic, amb la reestructuració total del carrer Sant Joaquim; i la continuació del procés de connexió de la ciutat amb la platja per mitjà de l'accés per als vianants des de la carretera de la Marina per la carretera de la Bunyola fins a la carretera de la platja.

I això sense parlar d'altres obres, com ara el metre, el TAV, etc.
R. D. Així és. Al potent esforç inversor de l'Ajuntament cal afegir-hi la construcció de moltes infraestructures importants per al Prat, procedents d'altres administracions, com ara la Generalitat i el govern espanyol. Entre aquestes infraestructures hi ha la construcció de la línia de metro, l'estació intermodal amb el TAV, la residència per a gent gran, la residència per a persones amb discapacitat psíquica, l'edifici dels jutjats, etc. Des de l'Ajuntament som conscients de la incomoditat temporal que pot significar tota aquesta obra acumulada, i tenim la voluntat de pal·liar els efectes negatius en la mesura que sigui possible. He de demanar una mica de paciència als ciutadans, perquè estic segur que els resultats seran molt positius.

Hem parlat de moltes obres, però què es proposen fer en l'àmbit d'actuacions?
R. D. Per descomptat que l'Ajuntament manté la seva activitat als centres cívics, culturals, esportius, etc. Podríem esmentar com a destacable l'increment substancial que ha experimentat el pressupost de serveis socials, sobretot destinat a l'atenció domiciliària i a la gent gran.

J. G. A més, crec que quan parlem de pedra o d'obres, també parlem d'accions socials, ja que aquestes obres es destinen a equipaments i activitats ciutadanes.

Per acabar, quin balanç farien dels gairebé dos anys de govern municipal?
R. D. El saldo és positiu, ja que hem arribat a acords sobre els elements bàsics per solucionar i millorar qüestions que interessen els ciutadans del Prat i que el municipi necessita. Si hi ha hagut algun desacord ha estat més de gestió quotidiana que no pas d'estratègia global.

J. G. Per al PSC és una experiència positiva en el sentit que es fan realitat les nostres propostes programàtiques. Per a nosaltres la coresponsabilitat és molt important i ho fem amb la voluntat i el compromís de tirar endavant el projecte comú de legislatura.

R. D. i J. G. Creiem que la ciutat en té una percepció positiva, i nosaltres també.

Dolors Pérez Vives