Entrevista a Emilio Llorente (professor d'institut): "Els transmeto la meva il·lusió per les petites coses"

dilluns, 1 novembre, 2004 - 19:48

És un professor d'aquells que sempre es recorden, aquells que fan que les assignatures difícils de digerir arribin a ser plaents, com la física o la química, aquells que saben transmetre la seva passió pel coneixement i la investigació. És un professor que es continua divertint amb el seu treball, l'ensenyament.

Com aconsegueixes que aquests nois i noies passin el seu temps al laboratori i inverteixin les seves hores en treballs de física o química?

Doncs no ho sé, suposo que transmetent-los la meva il·lusió per les petites coses. Jo dic als nois que deixin aflorar idees, que pensis en coses noves que poden fer, i llavors ja veurem. Hem de tenir la finestra oberta perquè arribi aire nou. De totes maneres, no ho faig sol. El meu company Valentí Ferrer també es passa moltes hores extraescolars al laboratori, i el treball en equip dels meus companys és molt valuós.

Hores extraescolars? Vols dir que els alumnes es queden quan acaben les classes?

Doncs així és. Ara la cosa s'ha arreglat una mica perquè amb el nou sistema de l'ESO de crèdits variables, i els treballs del batxillerat, queda més temps per a la investigació. Tot i així, passen molts patis al laboratori, i també temps fora de l'horari lectiu.

Si ens hem de fixar en tots els premis que heu rebut, deuen sorgir moltes idees, no és cert?

Els nois i les noies a aquestes edats tenen una gran imaginació i una gran capacitat per aprendre i interessar-se per tot. De vegades el que passa és que els professors volem encarrilar massa aquesta imaginació. Quan podes un arbre, si ho fas malament te'n carregues l'essència. Hem de podar, però bé, perquè creixi l'arbre.

Ha canviat poc la manera d'ensenyar?

Sí, però no tota la culpa la tenim els professors, sinó que els plans d'ensenyament tenen una rigidesa insalvable. L'any passat em vaig adonar dels moments ideals: tardes en els quals es reuneixen quinze o vint alumnes al laboratori per treballar sobre la investigació que estan fent. Estem tota la tarda treballant, consultant Internet, atenent preguntes, etc. És un moment d'aprenentatge molt fecund i agradable. Fins i tot hi porten amics perquè hi ha molt bon ambient.

I aquests moments no poden ser més freqüents?

Hauríem d'innovar el sistema, perquè canviar cada hora d'assignatura i de professor no ajuda a aprofundir en els temes ni a crear l'ambient idoni. Però els professors som molt conservadors i no sabem fer-ho d'una altra manera. Reproduïm el que ens han ensenyat.

El treball dels professors és essencial i també molt complicat, suposo. Després de trenta anys al Prat, quins reptes t'hi has trobat?

Molts, perquè sempre estem en èpoques de canvis: la introducció de l'ESO va ser molt dura. No teníem mitjans i el pas de fer classe als antics batxillerats, que no eren obligatoris, a haver d'atendre tota la població, quan l'ensenyament va passar a ser obligatori, va ser un gran canvi.

Com és la relació de l'Ajuntament amb el món de l'ensenyament del Prat?

Crec que sempre s'hi ha involucrat molt, no només en el sentit de mantenir bé les infraestructures i participar en la gestió, sinó també en el de l'orientació global de l'educació.

Quants anys fa que ets al Prat?

Trenta anys ensenyant al Baldiri Guilera, l'institut més antic del Prat. Fa uns anys vaig voler canviar, vaig demanar el trasllat, però no vaig arribar a marxar, perquè l'enyorava.

Què té el Prat, que tant t'atrau?

Els alumnes del Prat tenen el seu petit món: tenen les seves lleis, els seus codis i, fins i tot, el seu llenguatge. Provenen d'una societat fonamentalment emigrant, són segones o terceres generacions que estan completament integrades, però que no volen perdre les seves arrels. Ara se'ls uneix una nova immigració, amb una identitat diferent i més complexa. L'escola ha d'atendre'ls a tots, i és un nou repte.

Com es comporten?

És molt divertit veure com se'n surten. De vegades, parlant amb ells sobre els seus llocs d'origen, d'on són, els pregunto: "Però bé, vosaltres sou catalans o andalusos (o extremenys, etc.)?". La resposta quasi sempre és la mateixa: "Som del Prat". El Prat és una identitat, i no sospitava que fos tan forta.

L'IES Baldiri Guilera és conegut en el món educatiu de tot Espanya perquè per cinquè any consecutiu alguns dels treballs fets per l'alumnat han guanyat premis tan importants com el que atorga el Ministeri d'Educació als Joves Investigadors.

La veritat és que sí. Aquest any han escollit tres treballs dels nostres, entre trenta-cinc de tot Espanya, i d'aquests, dos han rebut premi. És un gran al·licient per als nois i les noies aquests guardons, a més de l'experiència que significa per a ells haver de desplaçar-se (aquest any hem estat a Màlaga), conèixer gent d'altres llocs i, sobretot, haver de defensar ells mateixos davant el jurat el seu treball.

I per a tu i per a la resta de professors també deu ser molt gratificant, no?

Sí que ho és, molt, sobretot quan veus com se'n surten i com veuen recompensat el seu treball.

Tothom té algun professor que el va marcar una mica. Quin va ser el teu?

Quan era estudiant vaig dubtar entre estudiar biologia o física. Al final em vaig decidir per la física, perquè el professor era molt bo, però també perquè el de biologia era molt dolent!

Tornaries a ser professor?

Sí, sí, sí. Però hauria de posar-hi alguna condició.

Ets optimista?

Sí, perquè m'il·lusiono amb les petites coses. Si no, arriba la monotonia, que és el que perd a molts professors. Si no tens frescor, no il·lusiones, i jo conservo encara les ganes de jugar.

Dolors Pérez Vives