Entrevista: Andrés Cañas

dijous, 1 juliol, 2004 - 12:30

Des de fa quatre anys, Andrés Cañas recorre les escoles del Prat per explicar als nenes i les nenes que el consum de tabac és un problema de salut, i que el reconeixement social dels fumadors no s'assolirà si, entre tots, no hi ajudem.

Vostè era fumador?

He estat fumador des de l'adolescència fins que vaig patir càncer de laringe. Fumava més d'un paquet diari.

Li han dit els metges que el seu càncer és conseqüència del tabac?

Sí, tots m'ho van confirmar. Fumar molt durant molt de temps pot provocar càncer, i a mi em va passar.

Com es va sentir quan el van operar?

Em va envair un gran sentiment de culpabilitat per no haver-ho deixat abans, tot i saber les conseqüències. Em sentia culpable que la meva família hagués patit tot el que va patir per mi. M'ha costat molt més superar aquest sentiment que no pas les ganes de fumar.

Quines van ser les conseqüències físiques?

Em vaig quedar sense veu, sense olfacte i sense paladar. Vaig haver d'aprendre una altra vegada a parlar i a utilitzar els sentits. Amb molt d'esforç i molta voluntat vaig aconseguir recuperar la parla, però no la veu. Vaig haver d'aprendre a expressar-me amb altres tècniques, utilitzant un òrgan que no existeix.

Ha escrit un llibre sobre aquest tema, no és cert?

Sí, es titula Mi otra voz i és un intent d'ajudar les persones amb laringectomia, que és com es diu l'operació. Quan em vaig trobar en aquesta situació no vaig tenir a l'abast bibliografia que em pogués ajudar, de manera que vaig pensar que seria una bona manera de fer-ho jo amb els altres.

Vostè treballava llavors d'administratiu en una empresa i no va voler acceptar la incapacitat permanent. Per què?

Perquè no em sentia inútil. Solament havia canviat la meva manera de parlar, però continuava tenint totes les meves altres capacitats a ple rendiment. Vaig haver d'acceptar passar per un tribunal mèdic perquè no em donessin la incapacitat permanent.

El tabac provoca sobretot càncer de laringe?

No, el més usual i el més perillós és el de pulmó. El de laringe, si es detecta a temps, és recuperable, perquè està molt localitzat en un òrgan que es pot extirpar.

Vostè porta tot sol aquesta campanya de conscienciació i rehabilitació?

No, de seguida em vaig afegir al voluntariat de l'Associació contra el Càncer, i els vaig proposar crear uns centres de rehabilitació per a les persones afectades a les zones rurals, perquè és on tenen menys facilitat per acudir a cap lloc. Va ser un èxit i encara mantinc aquesta activitat a Berga, Vilafranca del Penedès, etc. Tinc una gran satisfacció cada vegada que una persona recupera la seva vida.

Com va començar al Prat?

Va ser a través del Departament de Sanitat de l'Ajuntament, que em va demanar que fes alguna activitat a les escoles, amb la finalitat de conscienciar els estudiants del perill del tabac. Des de fa quatre anys faig xerrades als alumnes de primer d'ESO. Ha tingut tant d'èxit que ara ho faig en altres poblacions.

Un públic difícil. Què els diu per convèncer-los?

En primer lloc, que el tabac té conseqüències negatives per a la salut, i en segon lloc, que és un error la interpretació que es fa de l'ús del tabac com a component social.

I amb això en té prou?

El més important és oferir-los diàleg i donar-los confiança. Els pregunto si ho han provat, si els ha agradat, etc. A partir d'aquí obren el camí per al diàleg... i tenim unes converses increïbles!

Creu que els són profitoses?

Crec que sí. La resposta que rebo d'aquests grups sol ser molt positiva. A cada grup sempre hi ha algun noi o alguna noia que entre els seus parents o amics propers té alguna persona amb càncer, i no ho poden parlar obertament a casa. Amb mi ho poden fer i se senten còmodes.

Però és lògic que els adolescents provin el tabac, amb la curiositat que els caracteritza, o no?

Cal vèncer la curiositat amb consells. Cal insistir a il·lustrar el tema. És més fàcil que no comencin a fumar, que no pas que després ho deixin.

Ara, però, es fuma menys. No creu que les campanyes fan el seu efecte?

Crec que sí, sobretot en el respecte pels altres a l'hora d'encendre una cigarreta. De totes maneres, segons les estadístiques, la quantitat de fumadors no ha disminuït tant, el que sí que s'ha reduït és la quantitat de tabac que es fuma.

S'arriba enlloc prohibint?

No, mai. Més que prohibir, el que cal és informar i conscienciar.

No crea divisió i tensions socials entre els que fumen i els que no fumen?

Mai no s'ha d'enfrontar els fumadors i els no fumadors. És contraproduent.

El tabac no és un negoci?

Per descomptat que és un gran negoci, que crea hipocresies a l'hora d'eliminar el problema. Però convé recordar que, al final, el govern gasta més en Sanitat que no pas el que recapta Hisenda amb la venda de tabac.

Què aconsellaria a un fumador o a una fumadora?

Que busqui el temps i l'espai en què només fumi per plaer. Després d'un bon sopar, en el temps de lleure, etc. La major part de les cigarretes es fumen per hàbit, no per plaer. Si arriba el moment en què un fuma perquè li plau, no perquè el domini, no se'n pot dir fumador.

Dolors Pérez Vives