Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf

dimarts, 28 novembre, 2017 - 14:00

L'Ana Palma, amant del teatre i molt assídua al Teatre Modern, ens regala aquesta crònica:

"El cartell promocional d’una obra de vegades dona pistes del que es veurà després a sobre l’escenari, i el dels tres aniversaris n’és un bon exemple de com podem caure en l’equívoc si ens quedem només en una primera impressió: 6 persones que miren a càmera, vestits de gala, amb un posat relaxat i amb somriures de felicitat.  Però quan s’aixeca el teló anirem descobrint que aquella felicitat era fictícia, els somriures congelats i els posats una enganyifa. Sí, senyores i senyors, benvinguts a la realitat, així és la vida!

Els tres aniversaris és una versió lliure de Les tres germanes de Txèjov que l’alemanya Rebekka Kricheldorf (Friburg, 1974) trasllada al nostre temps, i la versió catalana corre a càrrec de Jordi Prat (Girona, 1975). Les germanes d’aquesta obra es diuen igual que les del clàssic rus. La Irina (Rosa Boladeras) no troba res ni ningú que l’interessi de debò, la Masha (Anna Alarcón) és una dona que ja no estima al seu marit, i l’Olga (Màrcia Cisteró) detesta la seva feina de mestra. Apareix també un altre germà, l’Andrei (Joan Negrié), que és escriptor i somia amb un èxit que no arriba mai, un amic seu, el Georg (Albert Triola), que coqueteja amb la Masha, i la Janine (Miranda Gas), xicota de l’Andrei, que apareix al primer acte com un cop d’aire fresc, però que a mida que avança la trama, i va tenint criatures, va tornant-se grisa i mesquina. La casa acaba esdevenint un personatge més de la història, una gàbia d’or que envolta i emmarca la decadència de tothom.

El punt de partida de l’obra és la festa del 38è aniversari de la Irina que es lamenta de tot i tothom envoltada d’éssers avorrits i melancòlics, incapaços de tirar endavant amb els seus anhels, que es critiquen entre ells, s’ataquen mútuament i aprofiten qualsevol ocasió per retreure-s’ho tot. Un munt de perdedors sense gaire esperança de canviar res i amb el cap ple de pardals. Tot són propòsits, però no s’hi veu cap avanç ni millora en les seves vides, que anem resseguint mitjançant dues festes d’aniversari més. Les reflexions dels protagonistes es van repetint acte darrera acte, però malauradament el resultat final sembla que no enganxa del tot en el públic. Malgrat això, tots els actors mostren un gran domini de l’escena i el conjunt està molt ben dirigit, aconseguint un resultat molt coral, sense cap personatge que desentoni ja que tots resulten necessaris per entendre l’ambient d’apatia i decepció que vol reflectir el text.

Desitjant que arribi la següent cita de la programació del Modern!"

Si voleu, podeu veure aquí un recull fotogràfic o el reportatge d'ElPrat.Tv