Esteu aquí

“Els sectors més feminitzats són els que més estan patint les conseqüències d’aquesta crisi econòmica i sanitària”

TEMES: Persones,Dones

Entrevista a Marisol Rojas, psicòloga especialitzada en violència masclista i directora del Pla d’Igualtat de Gènere a l’Ajuntament del Prat

dijous, 25 febrer, 2021 - 04:30

Marisol Rojas (Barcelona, 1976) és psicòloga especialitzada en violència masclista. Autora del llibre Amor Sostenible, aquesta veïna de la nostra ciutat dirigeix a l’Ajuntamentdel Prat el Pla d’Igualtat de Gènere. Pocs dies abans de la celebració d’un 8-M atípic, conversem amb ella sobre els reptes del feminisme després d’un any marcat per la covid.

El 8-M és un bon moment per a la mobilització i també per a la reflexió sobre l’estat actual feminisme. Celebrem aquest dia quan fa just un any esclatava la pandèmia de la covid. Què ens ha ensenyat, aquesta crisi sanitària, però també social i econòmica, en clau de gènere?

Aquesta crisi ha posat sobre la taula les desigualtats de gènere que venim arrossegant, d’una forma més evident.

A nivell laboral els sectors més feminitzats, són els que més estan patint les conseqüències d’aquesta crisi econòmica i sanitària.

En primera línea de la lluita contra aquesta pandèmia, tenim dones infermeres, netejadores d’hospital, treballadores socials, caixeres de supermercat.., es a dir, tasques essencials que majoritàriament fan les dones, per tant estan més exposades davant aquest virus.

Per altra banda, les dones també són les que ocupen els treballs més precaritzats. Tenim moltes dones en l’economia submergida que fan tasques de cura i tasques domèstiques, sense contracte laboral. Part d’aquestes dones són immigrades i sense papers, es a dir, encara la seva situació s’agreuja més amb aquesta pandèmia perquè no tenen ni dret a l’atur.

També el tancament de les escoles ha fet que les dones tinguem una major càrrega de treball, compaginant teletreball amb les tasques de cura dels nostres fills i filles. Tasques que encara estan molt feminitzades.

I no podem oblidar l’impacte d’aquesta pandèmia en les dones que estan patint violència masclista. Durant el confinament, la vulnerabilitat d’aquestes dones es va incrementar moltíssim al estar tancades amb el seu maltractador les 24 hores del dia. L’augment de trucades al 016, és un indicador que ens alerta que hem de tenir mecanismes i recursos per protegir a les dones víctimes de violència masclista en una situació de confinament com aquesta que hem viscut.

“Cal posar en valor el treball de cures, i cal també que els homes facin un pas endavant i se’n corresponsabilitzin”

Posar les cures al centre, reconèixer com cal tasques invisibilitzades i sovint feminitzades... són lemes molt repetits en temps d’epidèmia. Però per seguir-ho practicant un cop l’haguem superat, quins canvis estructurals cal fer?

Necessitem espais mixtes de reflexió i consciència per veure si el model productiu que tenim protegeix la vida o no, i necessitem un projecte comunitari per promoure la cura i l’autocura i ser capaces alhora de gestionar les nostres pròpies resistències al canvi.

No només és posar en valor el treball de cures, és també que els homes facin un pas endavant i es corresponsabilitzin d’aquest treball reproductiu (tasques de cura i domèstiques), perquè deixi d’estar feminitzat.

Al llarg de tota aquesta revista incloem i visibilitzem alguns indicadors de la desigualtat de gènere que encara patim, també al Prat. Més enllà d’aquests elements quantitatius, quins creus que són els principals reptes en aquest àmbit?

Un dels principals reptes en la nostra societat és aconseguir eliminar la divisió sexual del treball.

Històricament s’han repartit les tasques en funció de si eres home o dona, sent els homes els que ocupaven les tasques més valorades i amb una remuneració més alta.

Avui en dia les dones ocupen majoritàriament el sector serveis, que és un sector més precaritzat i amb sous més baixos, això dispara la bretxa salarial entre dones i homes.

I específicament a la nostra ciutat?

A la nostra ciutat també existeix aquesta divisió sexual del treball en algunes àrees. Concretament al nostre Ajuntament tenim més d’un 80% d’homes en l’àrea de seguretat ciutadana, manteniment i serveis urbans. I en l’àrea d’acció social, un 85 % són dones.

Un dels reptes del consistori es poder eliminar progressivament aquesta feminització i masculinització d’algunes àrees per tenir una representació més paritària. Això s’aconsegueix trencant els rols i estereotips de gènere i fent accions positives per aconseguir aquesta paritat.

“Necessitem espais mixtes de reflexió sobre si el model productiu que tenim protegeix la vida o no”

Què pot fer una administració modesta, amb competències i recursos limitats, com un Ajuntament, per ajudar a empènyer cap a la igualtat de gènere a la nostra ciutat?

Aplicar les eines que tenim com els plans d’igualtat. Fer polítiques públiques amb perspectiva de gènere en totes les àrees de l’Ajuntament per evitar discriminacions indirectes i afavorir la igualtat d’oportunitats. Continuar lluitant contra la violència masclista amb el nostre Pla Integral contra les violències masclistes. Fer campanyes de sensibilització i formació a la ciutadania, dirigides a trencar rols i estereotips, fomentar les masculinitats no violentes i corresponsables, tolerància zero amb les violències masclistes i lgtbifòbiques...

De quines eines i serveis disposa avui en dia l’administració municipal per fer costat a les dones?

Disposem del SIAD que és un servei referent per les dones del Prat. Aquí s’ofereix suport psicològic i jurídic a totes les dones, especialment a les dones que pateixen o han patit violència masclista, a través del Circuit contra la violència masclista del Prat. També ofereix suport psicològic als fills i filles d’aquestes dones.

“El meu gran projecte i propòsit és aplicar la visió de gènere en tota l’actuació municipal i en totes les polítiques públiques”

A l’administració municipal, t’ocupes de fer una feina transversal en defensa de la igualtat de gènere. Quins són els eixos principals del teu projecte?

En aquest moment  estem treballant per revisar i actualitzar el nostre Pla d’Igualtat Intern i per elaborar també el Pla Local d’Igualtat de Gènere que tenim previst fer-ho aquest any 2021.

El meu gran projecte i propòsit és aplicar la visió de gènere en tota l’actuació municipal i en totes les polítiques públiques que es facin, per això és una feina transversal que comporta un canvi de mirada  i un canvi a nivell d’organització.

Aplicar aquesta mirada de gènere és un veritable canvi cultural, que busca canviar la visió androcèntrica. Va des de tenir uns pressupostos amb perspectiva de gènere a corregir les desigualtats que es puguin donar en diferents àrees o departaments.

Parlaves d’elaborar el Pla Local d’Igualtat de Gènere. Què ha de ser i en quins aspectes busca incidir?

És una eina que permetrà, a través d’una diagnosi prèvia i d’una participació ciutadana, dissenyar, elaborar i planificar accions a curt, mig i llarg termini per fer efectiva la igualtat d’oportunitats entre dones i homes avançant així cap a una societat més igualitària i justa.

El pla d’igualtat de gènere ha d’incidir en aspectes com la conciliació de la vida laboral i familiar, visibilització de les tasques de cura i posar-les al centre de la vida, la lluita contra l’assetjament sexual i per raó de sexe en l’entorn laboral, reducció de la bretxa salarial, promoure un ús del llenguatge no sexista, promoure la coeducació  tant en espais d’educació formal com no formal, o la lluita contra la violència masclista, contra la lgtbifòbia.

Bertran Cazorla

 

Compartir

Noticies relacionades

divendres, 16 abril, 2021 - 12:45

La nova edició de la Festa del Voluntariat pretén apropar-hi la gent jove

Les activitats seran més lúdiques i engrescadores que mai

dimecres, 14 abril, 2021 - 14:45

Prova pilot per fer més inclusives les àrees de jocs infantils de la ciutat

Com a part del treball de promoció de l'accessibilitat i de l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, ...

dimecres, 14 abril, 2021 - 14:30

Les persones d'entre 65 i 69 anys ja es comencen a vacunar i se sumen així a la franja de 60 a 65

Al Prat, més de 10.000 persones ja han rebut la primera dosi, mentre que...