El riu ja baixa per la nova llera

divendres, 1 octubre, 2004 - 16:37

L'aigua del Llobregat ja arriba al mar per la nova llera excavada per desviar el seu tram final. Ara, la desembocadura del riu se situa 2,5 quilòmetres al sud de l'antiga. Autoritats polítiques com el president de la Generalitat, Pasqual Maragall; l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor; el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà; i el Secretari General del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano Rodríguez, van presenciar el moment en què, per primera vegada, les aigües del Llobregat prenien el camí de la nova llera en direcció al mar.

Aquest canvi de rumb del riu es va produir gràcies a la retirada progressiva de la barrera de terra que tancava el nou llit del Llobregat, aigües avall del pont de Mercabarna. De manera creixent, la nova llera acollia més aigua mentre l'antiga s'anava buidant. La gestió de l'obra del desviament és responsabilitat de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de la Generalitat, organisme que finança el 20% de l'obra (el 80% restant corre a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, amb l'ajut de fons de cohesió europeus). La connexió de les aigües a la nova llera no vol dir que el desviament estigui enllestit, ja que encara resta més d'un any de treballs complementaris per completar-lo.

El riu Llobregat es desvia per un motiu principal: permetre l'ampliació del port de Barcelona cap al sud. El desviament té una longitud de 3,5 quilòmetres i una amplada d'entre 100 i 200 metres. Tot i així, dos quilòmetres abans d'arribar al mar la llera es va eixamplant pel marge dret fins a un màxim de 800 metres a la desembocadura. Aquest eixamplament permet crear una zona humida natural d'unes 90 hectàrees, que en cas de fortes avingudes -per sobre dels 1.400 metres cúbics per segon- quedarà inundada de forma natural, una situació pròpia dels entorns deltaics no distorsionats per la mà de l'home.

Aquesta zona d'inundació està delimitada per una mota que, en conjunt, permetrà que el riu pugui absorbir un cabal màxim d'uns 4000 m3/s, molt superior a l'anterior. D'aquesta manera s'evitaran possibles inundacions sobre els terrenys agrícoles dels voltants.

L'impacte principal del desviament del riu es produeix sobre l'aqüífer superficial del delta i sobre alguns hàbitats naturals. Per això es crea una xarxa de canals que poden alimentar l'aqüífer i un seguit de nous aiguamolls construïts artificialment que constitueixen nous hàbitats botànics i faunístics de gran interès, aptes per al seu ús públic.

Així, al costat de la futura llera s'han construït diverses basses rectangulars d'aigua que estaran plenes de canyes i que ocupen 17 hectàrees. A aquestes basses arribarà, a través de sifons, aigua tractada procedent de la depuradora. Les canyes, mitjançant un procés natural, n'eliminaran les darreres restes de contaminació, bàsicament nitrats i altres elements químics, i després, per gravetat, l'aigua anirà a parar a l'estany de cal Tet, de nova construcció i d'una mida similar a la de la Ricarda (11 hectàrees).

El Parc Fluvial

En aquest "triangle verd" també es crearan arbredes de ribera als marges del nou riu (unes 24 hectàrees), s'ampliarà la zona protegida legalment en unes 50 hectàrees, s'adequarà un hàbitat d'unes 7 hectàrees per a la cria d'espècies protegides (com el corriol camanegre), es condicionarà la platja de la Bunyola com a platja natural protegida i es milloraran i potenciaran les actuals pinedes litorals. Tota aquesta zona podrà ser visitada pels ciutadans, mitjançant una sèrie d'itineraris marcats i d'observatoris panoràmics de fauna i flora.

Però aquesta zona només serà una part del Parc Fluvial projectat, ja que es tracta d'un projecte d'àmbit comarcal, des d'Olesa de Montserrat fins al mar, tot creant un espai natural a les riberes del riu, amb camins que vorejaran el Llobregat i que seran accessibles a peu des de les ciutats riberenques, el Prat entre elles.

Nou accés viari al polígon Pratenc

Com a conseqüència del desviament del riu, des del 13 de setembre passat va quedar anul·lat l'accés al polígon Pratenc des de la rotonda de l'avinguda Onze de Setembre del Prat (rotonda del pont de Mercabarna). Aquest accés ha estat substituït per un nou pas sobre el riu Llobregat a l'alçada del carrer F de la Zona Franca, ja en terme municipal de Barcelona.

Per evitar col·lapses de trànsit al pont de Mercabarna i dintre del propi Pratenc, els camions que treballen en les obres d'ampliació del port no fan servir aquest pas del carrer F, sinó un altre de provisional que s'ha construït a l'alçada del carrer A de la Zona Franca. Al costat d'aquest pas provisional del carrer A se'n construeix un altre de definitiu, però que no estarà enllestit fins a primers d'octubre.