“El Parc Agrari és un gran camp d’aprenentatge que ens permet comprendre què fa sostenible l’alimentació”

dimecres, 30 març, 2022 - 08:45

Aquestes setmanes, amb les Festes de la Carxofa, la ciutat del Prat reivindica el producte estrella del Parc Agrari, un entorn metropolità clau per garantir una alimentació sostenible. Precisament d’alimentació sostenible tracta l’exposició “Menja – Actua – Impacta”, que es pot veure, des del passat novembre i fins a l’any vinent, a la seu que Fundesplai té a Sant Cosme. En parlem amb el seu responsable, Carles Xifra.

Som “plastívors”, dieu a l’exposició. A què us referiu?
En els darrers quatre anys s’ha produït tant de plàstic com en tota la història. Sovint el fem servir per envasar aliments que no cal envasar, i després el llencem. En 500 anys encara existirà al medi com a microplàstic. Hi ha un estudi que apunta que a la setmana ingerim en microplàstics el pes equivalent a una targeta de crèdit. La nostra era, que anomenem “antropocè” per la petjada de la humanitat sobre el planeta, està deixant sobre la terra una capa de microplàstics, ciment, partícules atòmiques i ossos de pollastre.

Aquest és un dels problemes que tracteu en aquesta mostra.
És un dels cinc eixos que hem d’afrontar si volem parlar l’alimentació saludable i sostenible. Un altre eix és el malbaratament alimentari: un de cada tres aliments que es produeixen al planeta es malbarata, i amb ell, tota l’energia i la inversió que cal per produir-lo. Si el malbaratament fos un país seria el tercer causant d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, després de la Xina i dels Estats Units.

Quin és el tercer eix?
D’on venen els aliments: la proximitat i la temporada. No té sentit trobar en una gran superfície qualsevol producte que ve de qualsevol banda del món qualsevol dia de l’any. Les coses tenen una temporada i una localitat, i una cadena de distribució que com més curta sigui millor. És un tema clau, i més en un parc agrari. Hem de donar el valor que mereix a la pagesia local i a les cadenes que ens permeten menjar producte fresc collit el mateix dia o el dia anterior. La carxofa i la seva reivindicació tenen a veure amb això, amb l’aposta per un producte de quilòmetre zero i de temporada.

“La carxofa representa l’aposta per un
producte de quilòmetre zero i de temporada.”

El quart eix és el de la salut...
Hem passat de la dieta mediterrània a una dieta malsana amb massa ultraprocessats. Una de cada cinc persones de la nostra generació acabarà morint per malalties associades a la mala alimentació. A Catalunya tenim un índex de sobrepès infantil de més del 36 %. Un infant rep més de mil impactes de publicitat de productes ultraprocessats al llarg del dia.

I finalment, quin és el cinquè eix?
Reduir la proteïna animal. Som conscients que és un tema polèmic, i que tenim models de producció de carn diferents. La ramaderia extensiva fa viable la vida a l’entorn rural i ajuda a mantenir els boscos nets, però hem passat de menjar 20 quilos de carn per persona i any a menjar-ne. El sistema alimentari és el causant del 30 % dels gasos d’efecte hivernacle, i la meitat està associada a la producció de carn vermella. Hi ha maneres d’aconseguir proteïnes més sanes i amb menys impacte ambiental, com els llegums.

Això vol dir que defenseu el vegetarianisme?
No estem tractant cap tema ètic en aquesta exposició; això són opcions individuals. Ens limitem a aportar dades científiques sobre l’impacte ambiental i sobre la salut. Proposem que es redueixi el consum de carn per fer viable que tothom al planeta pugui consumir carn de forma sostenible.

La cuinera Maria Nicolau, padrina del Març Gastronòmic, diu que la cuina és un espai on la gent pot recuperar la seva capacitat de decisió sobre el seu model de vida, i vosaltres convideu a “actuar i impactar” tot menjant, però tota la responsabilitat és individual?
L’exposició mira de trencar la idea que som insignificants: quan ens agrupem, l’impacte dels nostres canvis ja no ho és. Però no podem demanar que la gent sigui heroïna, cal un entorn que faciliti les conductes. Per exemple, hem de poder comprar sense tants plàstics i, per tant, hi ha d’haver lleis que ho promoguin. Cal reivindicar opcions col·lectives diferents, des de la manera que tenim d’organitzar-nos per anar a comprar (estan sorgint cooperatives i associacions de consum, supermercats cooperatius, etc.) fins a ensenyar i aprendre a tractar els productes i a cuinar.

“Individualment les coses es poden fer diferents,
però no podem demanar que la gent sigui heroïna,
cal un entorn que faciliti els canvis de conducta”

L’any passat la regió metropolitana va ser la capital mundial de l’alimentació sostenible. Què podem fer des de les ciutats per promoure-la?
Cal pensar en entorns saludables i sostenibles; per exemple, si al voltant de les escoles es poden comprar molts ultraprocessats, estem en un entorn que promou l’obesitat entre els infants. Les polítiques públiques d’alimentació d’aquesta dècada faran viable o no un sistema alimentari davant d’una crisi climàtica que ens ho farà tot molt més complicat.

I quin valor té aquí el Parc Agrari del Baix Llobregat?
Ens hem desvinculat de la natura, i el Parc Agrari és una gran oportunitat per aproximar-nos-en als cicles, a allò que mengem i el valor que té. No malbarataríem un enciam si sabéssim l’esforç i la quantitat d’aigua que costa produir-lo. Quan visites el Parc t’adones que malbaratem molts productes que no arribaran mai al supermercat només per la seva forma o la seva mida, i que poden tenir segones opcions que ara no els estem donant. El Parc Agrari és un gran camp d’aprenentatge que ens permet comprendre què fa sostenible l’alimentació.

Bertran Cazorla