Diaz Sandino a l’Arxiu Municipal

Pilar Cabrera i Lluís Mijoler en un moment l'acte de donació.

dijous, 4 juliol, 2024 - 14:45

En un emotiu acte, Pilar Cabrera, neboda-neta del coronel Felipe Díaz Sandino va lliurar a l’alcalde de la ciutat, documentació referida a la carrera de Sandino i d’altres militars de la família.

Una petita mostra d’aquesta documentació ja s’havia pogut veure a la recent exposició La defensa de la República. El Prat 1936-1939, comissariada per l’historiador i arqueòleg, Jordi Ramos. Ha estat gràcies a la seva mediació, i a la voluntat familiar,  que s’ha dut a terme aquesta donació. Podreu recuperar els materials de l’exposició al web de Patrimoni Cultural.

Un cop feta efectiva la donació,  la documentació serà tractada a l’arxiu municipal i, un cop ordenada, inventariada i digitalitzada, serà de consulta oberta.

Diaz Sandino, una figura clau de la Guerra Civil

Felipe Díaz Sandino va néixer en el si d’una família de tradició militar. Amb fortes conviccions republicanes, va ser responsable de l’aviació militar al Prat i, arran dels fets d’octubre del 1934, es va negar obeir l’ordre de  bombardejar el palau de la Generalitat i va ser empresonat al castell de Montjuïc i apartat dels càrrecs.

El juliol del 1936, amb la graduació de tinent coronel, era el responsable de la 3a Esquadra Aèria, al Prat. Com a resultat de l’aixecament del 18 de juliol, totes les casernes de Barcelona, excepte la intendència i l’aviació, es van sumar al cop d’estat. La reacció civil, especialment de sindicats i partits, va ser immediata i, avions que havien sortit del Prat, van intervenir bombardejant les casernes ocupades pels militars colpistes. Amb tot, s’atura l’aixecament el 20 de juliol.

Díaz Sandino, convertit en un heroi popular i protagonista de les portades de la premsa, va ser ascendit a Coronel i del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936 va ser conseller de Defensa.

Va ser el responsable de l’aviació militar de la 4a regió, des de l’estiu del 1937 fins al final de la Guerra, tret d’un breu període en què va ser agregat militar a l’ambaixada espanyola de París.

Acabada la Guerra es va exiliar a França i després passà per la República Dominicana, Xile i Colòmbia. Va morir a Colòmbia l’any 1960.