Conservar un bon veí

dimecres, 1 gener, 2003 - 01:00

Hi ha dues maneres de fer política local: la de "a veure qui la diu més grossa", per sortir als mitjans de comunicació, encara que no respongui ni a les necessitats ni possibilitats reals, i la d'intentar resoldre el que els veïns del Prat ens fan arribar cada dia, coses aparentment petites i quotidianes, que no són notícia de portada, però que són les que ens preocupen a tots com a persones, com a pares o fills o avis, etc.
Els nostres veïns són importants per fer allò que sovint oblidem i que és viure en comunitat: l'única manera de fer una ciutat agradable i també de posar-nos d'acord en les normes de convivència, civisme, estalvi d'energia, separació de residus, etc., tot allò que comporta canviar d'hàbits per tal de millorar, que no és gens fàcil, individualment i col·lectivament.
El senyor Jesús, mentre passeja el seu gos, em diu que hauríem de millorar l'entorn de la imatge de la Verge de Montserrat, a la cruïlla amb el carrer Frederic Soler, que es gasten molts diners en escultures que ningú no entén, com la de la rotonda de l'ambulatori Ramona Via, i en canvi tenim deixada la de "la Moreneta", la patrona de Catalunya, que és molt important per a moltes persones del Prat. Al final de la conversa, sempre em recorda que li digui a l'alcalde que "la hierba no crece bien entre los adoquines", un missatge senzill, oi?
Passejant per la carretera de la Marina en obres és lògic escoltar que els fanals estan massa a prop dels balcons o que els graons que han posat per separar els dos carrils són perillosos o que per què no s'han previst pàrquings soterranis a la plaça Ramon Roigé o a la de la Constitució, per exemple.
Les persones, els veïns de cadascú, i les petites coses són les que fan que una ciutat sigui un bon lloc per viure-hi, sempre que tinguem les grans coses resoltes, i en aquest cas hem de recordar que, any rere any, prop de 2.000 persones marxen del Prat cercant altres condicions de vida i altres preus de l'habitatge, i això fa que tots, en un moment o altre, perdem un bon veí i, per tant, un tros del cor de la nostra comunitat.
Els darrers deu anys s'han multiplicat quasi per quatre els habitatges del Prat on només hi viu una persona sola, això ens ha de fer pensar que la solidaritat pot ésser amb persones de l'altra banda del món, però sempre que comenci primer a la porta del costat.
Fer política ens hauria de permetre canviar, a partir d'ara, moltes coses per millorar el present i futur del Prat, fer una ciutat per viure-hi en comunitat, amb qualitat i, en definitiva, el que hauria d'ésser la "prova del nou", una ciutat on poguéssim conservar un bon veí,
Bon Nadal a tothom!

Felip-Neri Gordi
Portaveu de CiU