Comença una nova edició del Festival de Poesia del Prat

dimecres, 3 juliol, 2013 - 11:44

Dimarts 2 de juliol  va començar una nova edició del Festival de Poesia al Prat, amb sessions els dimarts de juliol, tret del darrer, a les nou del vespre.

El cicle va començar amb un espectacle als jardins de Torre Muntadas, per celebrar el centenari de Salvador Espriu, a càrrec del Teatre Kaddish (llegiu-ne la crònica més avall).

En aquest mateix espai arribarà la setmana vinent “Sopa de Poetes”. Aquest col·lectiu pratenc presenta “Polònia”, un recital que recull obres de poetes polonesos contemporanis.

Seguiran Francesc Anyó i Miquel Juan, que oferiran “Estellés de mà en mà”, un espectacle on la poesia i la música es fusionen.

Les encarregades de tancar el Festival de Poesia d’aquest any seran la cantant pratenca Sílvia Comes i l'actriu Sílvia Bel. Totes dues presenten “Aparaulades”, una obra poètica i musical que se celebrarà, en aquest cas, al Cèntric.

CRÒNICA DEL PRIMER DIA

Si l’Any Espriu ens està regalant llibres i esdeveniments de molta qualitat cultural, al Prat de Llobregat no podia ser menys. El primer dia de l'edició d’enguany del Festival de Poesia, celebrat als jardins de Torre Muntadas, ha estat un homenatge al literat català, que aquest juliol hagués fet 100 anys.

L’obra com a novellista i dramaturg és molt extensa, motiu pel qual l’organització va decidir centrar l’hora de recital en el seu llibre de poemes “La pell de brau”, un dels més coneguts. Escrit al 1960, és útil en l’actualitat al reflectir l’obra els problemes d’Espanya i de les relacions amb Catalunya.

Sota la direcció de Josep Costa, varen sortir a l’escenari Pau Bou, Mercè Meroño, Blanca Pàmpols, Èlia Rom, Núria Sanahuja i Miquel Terré. Van ser presentats de forma encertada com actors i van demostrar que la poesia no es llegeix, sinó que s’interpreta. I més en el cas d’un poeta com Salvador Espriu. Els actors es varen repartir la selecció dels 53 poemes que composen “La pell de brau”, deixant sentir en tot moment les paraules complexes i, a vegades, inventades, d’Espriu. Com la seva Sefarad, present a molts dels poemes i que, segons altres autors, utilitza per referir-se a Espanya quan parla d’assumptes seriosos.

Una cinquantena de persones varen escoltar en silenci i amb molt d’interès. Només es podien sentir petits riures quan s’identificava la ironia del poeta en la interpretació. Alguns vianants, fins i tot, relaxaven el pas per sentir una mica de poesia en una nit agradable per passar-la a la fresca. Els intèrprets es debatien entre clavar la mirada al paper o alçar-la per gaudir de les cares atentes del públic.

La primera edició del festival va acabar amb l’assaig del "Càntic en el temple", amb els actors dempeus per rebre l’aplaudiment final del públic que, com al teatre, va obligar-los a sortir de nou per seguir felicitant-los per l’excel·lent interpretació d’un poeta que feia un ús acurat i reivindicatiu del català. La llum del sol esvaint-se durant el recital va acabar de posar poesia i romanticisme al Festival.

Vegeu fotografies de l'acte