Claudia i el seu viatge a Ganímedes

divendres, 23 març, 2018 - 14:00

La Virgi Morillas ens explica com la va colpir el relat de la Claudia, i ho diu així:

"Aquest dijous vaig anar a veure al Modern l’obra “Claudia” dins del marc de “Dijous Teatre”. Era conscient que anava a veure una obra d’alt impacte emocional que m’anava a “tocar” alguna part interna meva. Efectivament va ser una obra de molta intensitat, a on em vaig tensar, vaig plorar, riure, esperançar... una barreja de sentiments que em van travessar, com crec, a totes les persones presents.

La proposta escènica consisteix en un relat en primera persona per part de la protagonista real de la dolorosa història: Claudia. Ella descobreix als 22 anys que havia estat una nena desapareguda i que havia crescut en una mentida, una vida i una família que no li corresponia.

Es fa incisiva i t’entra pel cos. Et fa plantejar-te moltes preguntes sobre la condició humana i com organitzem la nostra convivència des de les ferides que arrosseguem del nostre passat.

Parla sobre memòria històrica i drets humans a l’Argentina en l’època de Videla. Allà s’han creat moviments socials tan ben organitzats com les mares de la plaza de mayo, que ja lluiten per treure a la llum centenars de casos de persones desaparegudes. I denuncien i reclamen que es jutgi als responsables de cometre crims contra la humanitat, en la seva i altres causes similars.

El muntatge escènic (i poètic) acompanya la història, retalls de vida i persianes que simbolitzen una casa que conté moltes emocions, des de la por a la calma des sentir-se en refugi. Amb projeccions a temps real i gravacions de paisatges que ens transporten, a metàfores sobre ovnis i espais naturals en estat pur que ens commouen.

Em va interessar molt el procés personal pel qual va passar la protagonista, de Merceditas a Claudia, i com simbòlicament es despulla a l’escenari. És una proposta que planteja un procés personal convuls, de moltes preguntes sense resposta. Algú que descobreix que la seva vida ha estat un teatre, que com una crisàlida es transforma i passa de viure en una bombolla a descobrir un nou món, de lligar fils i entendre coses, de redescobrir-se com a persona, redefinir una identitat, d’assimilació d’un dolor profund i ancestral.

Molt agraïda per aquesta proposta de la companyia La Conquesta del Pol Sud. M’agradarà seguir la trajectòria de les seves propostes tenyides de sentiment, denúncia i realitat."

Podeu viatjar una mica més a través d'aquest reportatge