Esteu aquí

Classe d’història i literatura a Argelers i la Maternitat d’Elna per a l’alumnat de batxillerat del Baldiri Guilera

Acompanyats per la investigadora i escriptora Assumpta Montellà

Visita a la maternitat d'Elna.

dijous, 22 març, 2018 - 10:00

El passat divendres 16 de març, l’alumnat de 2n de batxillerat de l'Institut Baldiri Guilera, en el marc de les assignatures d’Història i Literatura, va visitar les platges d’Argelers i la Maternitat d’Elna, a la Catalunya Nord, acompanyats de la historiadora, investigadora i escriptora, Assumpta Montellà, incorporant així al currículum la visió dels Drets Humans i la Pau, de forma transversal.

La platja d’Argelers va ser un dels camps on les autoritats franceses van ubicar les 500.000 persones refugiades que fugien de la Guerra Civil espanyola. Sorra, filferro i mar eren els únics elements que l'estat francès va oferir a aquelles persones, en la cruesa de l’hivern, amb temperatures sota zero, on van morir més de 14.000 persones de fam i fred, en pocs mesos, molts d’ells infants.

Paral·lelismes amb la situació actual

La visita al museu de l’exili a la Jonquera, la tomba del poeta Antonio Machado i la Maternitat d’Elna ha significat un abans i un després per a aquests i aquestes joves, que no van trigar a trobar paral·lelismes entre aquella situació i l’actitud dels països europeus en l’actual crisi de les persones refugiades.

L’alumnat, molt colpit per l’experiència, de forma espontània va proposar entonar El cant dels ocells en homenatge a totes les persones que van perdre la vida i continuen perdent-la a hores d’ara, buscant refugi, mentre Europa es blinda i construeix murs cada vegada més alts.

Els camps de refugiats d’Argelers, com ara els de Calais o tants d'altres, són una taca negra a la història de França i de la humanitat sencera, que malauradament continua repetint-se a hores d’ara a molts indrets del món. El patiment de tantes persones, tractades de forma inhumana, no té cap justificació ni disculpa, però enmig d'un episodi que ens omple l'ànima de tristesa, de ràbia i d'impotència, apareix l'Elizabeth Eidenbenz com un alè d'esperança per a totes aquelles mares i els 597 nadons que li deuen la vida gràcies a la creació de la maternitat d’Elna, a on portava les dones embarassades, rescatant-les dels camps d’Argelers i Ribesaltes.

Compartir

Noticies relacionades

dijous, 26 novembre, 2020 - 14:15

Sentida commemoració del 25N al Prat

Resposta col·lectiva, d’Ajuntament i ciutadania, de rebuig a les violències...

dimecres, 25 novembre, 2020 - 09:15

L'Ajuntament reactiva les trucades a persones grans que viuen soles

Tal com ja es va fer durant la primera onada de la covid-19

dimarts, 24 novembre, 2020 - 14:30

El 25N, dol oficial pel Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones

Dimeces 25 de novembre les banderes de l'Ajuntament onejaran a mig pal i es...