1.100 metres menys de vies

dimecres, 1 octubre, 2003 - 02:00

Les vies del TAV ja passaran del terme municipal de Sant Boi al del Prat circulant sota terra, i no sortiran a la superfície fins passat el carrer Prat, des d'on començaran a guanyar alçada per poder creuar el Llobregat sobre un pont que es construirà de nou. És a dir, al Prat, el TAV gairebé ni el veurem. Tota la resta de vies, d'ample ibèric i per on circularan, entre altres, els trens de rodalies, quedaran soterrades des del pont de ca l'Alaio (inici de l'avinguda del Remolar) fins passat el carrer Prat. D'aquesta manera s'aconsegueix una de les principals aspiracions de l'Ajuntament del Prat i de diverses associacions veïnals: que el pas del TAV serveixi per eliminar del nucli urbà la històrica barrera del ferrocarril i que ni un sol metre de via quedi al descobert en una zona residencial.

La ferma aspiració pratenca, finalment acceptada pel Ministeri de Foment, s'ha aconseguit gràcies a una modificació tècnica en el projecte: la prolongació en 300 metres del tram soterrat, que en un principi havia de ser només de 800 metres (entre el pont de ca l'Alaio i el carrer Joan Maragall). Aquesta primera proposta, tot i ser molt més positiva per a la ciutat que la situació actual (amb totes les vies a l'aire lliure), tenia un punt feble: els trens passarien al descobert entre els carrers Enric Borràs i Prat, la darrera àrea residencial abans d'arribar a la zona industrial propera a la ronda de Llevant. En aquesta zona, els habitatges quedarien directament afectats pel pas dels combois, més ràpids i nombrosos que els que hi passen actualment. La solució final, però, evitarà aquestes molèsties per als habitants d'aquest extrem del nucli antic.

Amb el soterrament d'aquests 300 metres addicionals, el tram total de vies que desapareixerà del nucli urbà del Prat serà de 1.100 metres. Passat el carrer Prat, les vies sortiran a la superfície, tot guanyant alçada per tal de poder creuar el riu Llobregat sobre un pont de nova construcció. Per aquest pont hauran de passar tots els trens, tant el TAV com, també, els trens convencionals, que circulen per vies diferents a la de l'alta velocitat. El pont es construirà de manera que respecti la màxima capacitat hidràulica del Llobregat, a fi d'evitar problemes en cas de fortes avingudes d'aigua.

La sortida dels trens a la superfície després del carrer Prat serà tractada amb pantalles acústiques que cobriran parcialment les vies, amb l'objectiu de minimitzar l'impacte sonor del pas dels combois. També s'està estudiant la possibilitat d'instal·lar-hi un mirador, de manera que qui vulgui pugui veure passar els trens des d'un lloc privilegiat i segur. D'altra banda, el projecte també preverà l'accés fàcil, còmode i segur dels vianants cap al futur Parc Fluvial del Llobregat des del nucli urbà de la ciutat.

En l'aspecte urbanístic, és evident que la desaparició d'aquests 1.100 metres de vies del nord del nucli antic obre les portes al creixement urbanístic de la ciutat cap al futur eixample del Prat, ja que les vies són la principal barrera física per a la seva realització. Gràcies al soterrament, molts carrers que ara moren davant de les vies podran continuar, tant cap al nord com cap al sud, tot creant una nova trama urbana que permeti el creixement harmònic i compacte de la ciutat.

Però a banda d'aquesta possibilitat, un altre aspecte molt interessant del soterrament serà l'aparició d'una gran plataforma de terreny lliure on ara hi ha les vies. Aquest espai es convertirà en una ampla i llarga avinguda, per on es podrà arribar, tot passejant, al futur Parc Fluvial del Llobregat. Però a més, aquesta futura avinguda esdevindrà amb el temps un dels espais urbans més vitals del Prat, tant socialment com comercialment, ja que es trobarà en ple centre urbà, a cavall entre el nucli antic i l'Eixample, que ben aviat començarà a perfilar-se en els terrenys que abans ocupava la fàbrica de La Seda.

En aquest sentit, l'Ajuntament del Prat, el Ministeri de Foment i la Generalitat tenen previst signar un conveni per definir els usos urbanístics del sòl que actualment ocupen les vies. En principi sembla que s'arribarà a una solució similar a l'adoptada a Barcelona pel que fa a la futura estació de Sagrera del TAV, en què l'Ajuntament guanya espais per a l'ús públic i Renfe terrenys per construir que, en part, ajudaran al finançament de les obres de soterrament de les vies.

Qui paga què?

El conveni que han signat les administracions estatal, autonòmica i local estableix quines d'elles s'encarreguen de finançar els diferents elements del pas del TAV pel Prat. Així, la Generalitat serà l'encarregada de pagar l'estació intermodal i la llançadora a l'aeroport, tant pel que fa a la construcció com al material mòbil. Els estudis previs apunten que l'estació tindrà un cost d'uns 36 milions d'euros i un període de construcció d'un parell d'anys pel cap baix, sempre que no apareguin imprevistos en el subsòl i sempre després d'haver superat l'estudi d'impacte ambiental. Per la seva banda, el Ministeri de Foment s'encarregarà de tota la qüestió ferroviària (el traçat de les diferents línies i el seu encaix en l'estació intermodal) i del soterrament, tant de les vies com de l'estació. El tram entre Sant Joan Despí i la Torrassa (l'Hospitalet), de 10,5 quilòmetres, va sortir a informació pública a principi d'agost i té un cost aproximat de 326,5 milions d'euros. El període d'al·legacions restarà obert fins al dia 16 d'octubre i es poden presentar a l'Ajuntament, a la Delegació del Govern o directament al Ministeri de Foment.

Els negociadors: tots contents

L'acord final es va aconseguir el divendres 25 de juliol, després de tres hores de reunió. La signatura oficial, no obstant això, es va fer el dilluns següent, dia 28, perquè el ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, no va poder assistir a la reunió de divendres, una trobada celebrada a la seu del Ministeri, a Madrid, i en la qual Foment va estar representat pel secretari d'Estat d'Infraestructures, Benigno Blanco. Per la Generalitat hi va anar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig; mentre que per la part local hi van assistir el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, José Luis Morlanes; els alcaldes del Prat (Lluís Tejedor) i de l'Hospitalet (Celestino Corbacho), així com el regidor responsable de Sant Boi, José Manuel González. A l'acte de la signatura oficial de dilluns hi va acudir, per part del Prat, Rafael Duarte, que en aquells dies era alcalde accidental de la ciutat.

Després de la reunió, totes les parts van mostrar la seva satisfacció. Foment perquè imposava la seva tesi de fer passar les vies per sobre i no per sota del riu, argumentant aspectes més econòmics que no pas tècnics. La coneguda com a "part catalana", per la seva banda, aconseguia un pas del TAV molt respectuós i integrat en el territori, així com la ubicació de l'estació intermodal en el nucli urbà del Prat i no als afores de la ciutat.

L'estació intermodal del Prat serà un important nus de connexió de múltiples tipus de transports (TAV, regionals, metro, rodalies, llançadora, bus, taxis...). Probablement tindrà dos nivells (l'inferior amb andanes i vies, i el superior on hi haurà el vestíbul i es faran alguns transbordaments). La principal millora que trobaran els pratencs i pratenques amb aquesta estació serà la connexió, amb trens de rodalies d'alta freqüència, amb tota la regió metropolitana. També hi arribaran les línies 9 i 1 del metro (aquesta darrera, en un futur, es podria prolongar cap a Sant Boi).

L'estació, en anar soterrada, facilitarà el creixement de la ciutat cap al nord, i serà tot un pol d'atracció humana i econòmica (comercial, hotelera...) de la qual es beneficiarà especialment el nucli antic. Però la millora més immediata que afavorirà milers d'habitants i treballadors del Prat serà la connexió, mitjançant trens de rodalies d'alta freqüència, amb l'aeroport (un dels principals centres laborals de la ciutat) i amb tota la regió metropolitana de Barcelona. A més, s'hi afegiran el metro, noves línies d'autobús i, per què no?, la gent del Prat podrà utilitzar el TAV. Des d'aquesta estació podrem arribar en poques hores a París o, més a prop, a Girona en 34 minuts, a Lleida en 50, a Reus en 31 o a Figueres en 46. És a dir, bona part del territori català es convertirà en un àmbit de "rodalies".