La sardana és considerada la dansa nacional de Catalunya. És un ball col·lectiu que es balla en rotllana. Els dansaires, col·locats preferentment de forma intercalada home-dona, s’agafen de les mans tot puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per un conjunt musical, anomenat cobla, que es compon, generalment, d’onze músics.

D’origen desconegut, hi ha estudiosos que parlen de danses prehistòriques similars a la sardana en honor al sol o en espera d’una bona collita. Hi ha qui parla de la connexió amb l’època grega, però cap d’aquests aspectes no s’ha pogut documentar. Sigui com sigui, les primeres mencions de la sardana daten d’entre els segles XVI i XVII, tot i que abans del segle XIV ja es fa esment d’altres balls que en podrien ser els precursors, com el ball rodó o el ball mesclat.

La sardana, tal com la coneixem actualment, té l’origen a l’Empordà i data de mitjan segle XIX.

La primera ballada de sardanes de què tenim notícia a la nostra ciutat data de la Festa Major del 1906, gràcies al patrocini de Rossend Soler i Agustí, més conegut com el senyor Rosendo, un empordanès establert al Prat l’any anterior, que en col·laboració amb el mestre Joan Estalella va contractar la cobla de més renom a l’Empordà: La Principal de Peralada.

Però no va ser fins a l’inici de la dècada 1920-1930 que la sardana s’incorporà d’una manera definitiva a l’activitat cultural de la nostra ciutat, particularment de la mà del Centre Autonomista, fundat el 1919, entitat a la qual el mestre Josep Saderra i Puigferrer va dedicar la sardana Llobregat, estrenada el 1921.

Posteriorment, el Centre Artesà, el Centre Rubricatus, l’Agrupació Joventut i, amb l’arribada del Mossèn Josep Maria Homs l’any 1931, també la parròquia, van contribuir a donar continuïtat a la difusió de la sardana amb cursets i ballades, fins que les conseqüències de la Guerra Civil ho varen engegar tot a rodar.

D’aquella època cal esmentar les sardanes compostes per músics pratencs entre els quals trobem: Francesc Roca i Vila amb “Matinal” (1907)  i “Cançó d’abril” (1928), i Joan Novell i Mestres amb “Cant d’infants”, “El casament de la pubilla”, “La Neus” i “Tornant de festa”, compostes entre 1919 i 1922. Posteriorment, entre 1936 i 1955, trobem Joan Estalella i Roig amb “Agredolç”, “Ja hi tornarem”, “Ja tenim hereu”, “En Jan petit” i “Pratenca”, entre d’altres, i un bon nombre de sardanes revesses, compostes per al concurs de colles que s’organitzava cada any amb motiu de la festa dels patrons sant Pere i sant Pau.

En acabar la Guerra Civil, les autoritats franquistes van reprimir la sardana, però a l’empara de la secció folklòrica de l’Associació Catòlica de Pares de Família, es van organitzar ballades amb piano, al principi, i més tard, amb magnetòfon i tocadiscos. Les ballades i cursets es feien a l’interior del local de l’entitat del carrer Ferran Puig, a la plaça de l’Església i en altres locals de la vila.

Esporàdicament, també es feia alguna ballada amb cobla, finançada per l’Ajuntament, coincidint amb dates assenyalades com Pasqua, Nadal o la Festa Major. Precisament, durant la Festa Major del 1945, la cobla Principal del Llobregat va estrenar la sardana del mestre Jaume Ventura i Tort, amb lletra de Ferran Casanovas i Civit, “Festa Major d’El Prat”.

Entre els anys 1945 i 1983, el mestre Ventura i Tort, va compondre altres  sardanes dedicades al Prat i als seus veïns: “Soc d’El Prat”, “El nostre riu”, “Ma terra plana”, “Els Amics d’El Prat”, “El vell carrer”, “Bons amics”, “La sirena de Palamós”, “L’Aplec d’El Prat”, etc.

L’abril de 1980 es va crear la secció “Amics de la Sardana”,  encabida a l’entorn d’Amics d’El Prat, dedicada a l’ensenyament, promoció i difusió de la sardana. Des del 1981, cada tercer diumenge de juny, organitzen L’Aplec de la Sardana i un diumenge al mes una ballada amb cobla. També s’organitzen cursets d’ensenyament i d’altres activitats relacionades amb la nostra dansa. Amics de la Sardana, l’any 2016, tot i mantenir la col·laboració amb els Amics d’El Prat, va esdevenir entitat jurídica amb personalitat pròpia.

Aquests darrers anys, a iniciativa de La Capsa, la sardana “Festa Major d’El Prat”, ha estat versionada en estils ben diferents com el pop, folk, funk, hip-hop etc. D’aquesta manera s’ha aconseguit fer-la arribar a un públic jove i s’ha fet molt més popular. A més, els alumnes de les escoles locals que cada any participen a la Cantata que organitzen el Centre de Recursos Pedagògics i l’Ajuntament canten com a cloenda aquesta sardana, que ha esdevingut com una mena d’himne de la ciutat.

Altres sardanes dedicades al Prat o als pratencs:
Autor Títol Any
Lluís Escusa i Ferrer “Prat” 1948
Josep Estalella i Puges “Pasqua” 1949
Jaume Cristau i Brunet “Estel·la” 1962
Jaume Cristau i Brunet “Els Amics d’El Prat” 1962
Jaume Cristau i Brunet “El Prat que m’enamora” 2013
Tomàs Gil i Membrado “Potes blaves” 1981
Tomàs Gil i Membrado “L’Aplec de la tartana” 2005
Joaquim Soms i Janer “El Prat balla” 2009
Ferran Carballido i Enrich “L’amic Àngel Marí” 2011
Carles Santiago i Roig “El Pati de l’Artesà” 2011
Josep Enric Peris i Vidal “Per al Lluís i la Pilar” 2013
Albert Vique i Àlvarez “Tot ballant al Prat” 2014
Albert Vique i Àlvarez “L’Aplec a l’Artesà” 2015
Albert Vique i Àlvarez “Mar de nit” 2016
Albert Vique i Àlvarez “Desig acomplert” 2016
Tomàs Allende i Riba “Als Diables del Prat” 2015