A principis dels anys vuitanta, l’historiador i activista Murray Bookchin va escriure una carta oberta al moviment ecologista que avui torna a ressonar. Afirmava que l’energia solar, la força eòlica o l’agricultura orgànica variaran molt poc el nostre desequilibri amb la naturalesa si deixen intactes la família patriarcal, l’empresa multinacional, la política centralitzada i els sistemes de propietat. Fa 40 anys, l’ecologisme social de Bookchin integrava, en el mateix conflicte, el domini humà de la natura amb l’explotació de classe, la dominació masculina i el poder colonial. El que tendim a percebre com a conflictes separats gestionats per diferents departaments de polítiques públiques o que reben resposta per moviments socials centrats en la seva lluita sectorial, es va revelant com un mateix problema. De fet, la pandèmia global que estem vivint ha suposat un enorme desplegament d'impactes ampliats que si alguna cosa posen en crisis és el model social i econòmic dominant. Sembla que el llarg cicle històric dominat pel capitalisme ja no dóna per a més.

Siguin quines siguin les nostres conviccions polítiques vivim el present amb una sensació compartida de «fi d'època». Quines institucions socials, econòmiques i polítiques constituiran la nova època? Quins són els imaginaris del que està per venir? Quins conflictes modelen el nostre present i en quina mesura determinaran el nostre futur? Tant en l'escala més quotidiana com en l'escala més macro i aclaparadora, es van obrint tota mena de lluites socials i culturals per a definir les respostes a aquestes preguntes. Al seu torn, es van acumulant esbossos amb imatges de possibles futurs, siguin utòpics o distòpics. Aquest moment de transició també comporta un major grau de conflictivitat per controlar els recursos i els imaginaris i per conquerir poder polític. No hi ha massa misteri en aquestes preses de posició. Les persones, institucions o territoris que dominin aquestes dimensions simbòliques i materials tindran més capacitat per a condicionar —si no determinar— com serà la «nova època» i els tipus de governs que la gestionin.

Estem presenciant amb perplexitat la mort d'un vell món sense imaginaris ni models robustos que donin forma al nou món que està sorgint. El dubte és si els monstres que van apareixent en els clarobscurs d'aquesta transició estan aquí per a quedar-se. Monstres com la tendència a convertir problemes sistèmics com el canvi climàtic en nínxols de mercat, la centralitat de les grans corporacions privades del vell món en els programes de «reconversió econòmica» o l'aparició de moviments reaccionaris i negacionistes que assenyalen com a enemic o com producte d’un complot a qualsevol demanda per a conquerir nous drets col·lectius.

Enfront de tanta incertesa, resulta difícil trobar un discurs uniforme i coherent per a explicar el que està passant. Potser hem d'assumir que no sabem el que vindrà i que ignorem si serà millor o pitjor. Tot està encara per definir. Les bones notícies són que podem avançar alguns escenaris a partir d'entendre millor els espais de disputa actuals. Ecosocialisme o barbàrie? Feminisme o identitarisme? Un futur amb més benestar o amb més mercat? Dret a la ciutat o fronteres? Intentar respondre a aquestes preguntes pot ser una bona brúixola per enfrontar millor el present i afegir una mica de llum en el nostre futur.

Erika González és investigadora de l'Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL). És coautora del llibre A dónde va el capitalismo español (Traficantes de Sueños, 2019) i ha participat en l'elaboració de múltiples informes, com la Guia Next Generation EU: més ombres que llums (ODG, 2021). Les seves últimes anàlisis estan enfocades en denunciar les col·laboracions públic-privades com a mecanismes d'extracció de rendes en favor del capital. La seva tasca com a investigadora i activista té com a objectiu fomentar una transformació estructural del model socioeconòmic per a dissenyar un futur amb criteris de justícia social i ambiental.

Dimarts 8 de febrer a les 19 h. Més informació aquí.

Web OMAL https://omal.info/

Entrevista El Prat Ràdio

La filòsofa Clara Serra especialitzada en feminisme és autora de llibres com Leonas y zorras. Estrategias políticas feministas (Catarata, 2018), Manual Ultravioleta (Ediciones B, 2019) i coordinadora del llibre Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad (Bellaterra, 2021). Actualment, treballa com a investigadora a la Universitat de Barcelona. Enfront d'algunes tendències conservadores i identitàries del feminisme, en les quals predominen el punitivisme, el moralisme i la censura, la seva proposta és construir un feminisme que no santifiqui la identitat de les dones i assumeixi els dissensos i les contradiccions com a part integrant d'un procés emancipatori.

Més informació aquí.

Dimecres 9 de març a les 19 h. Per raons de salut d'una de les participants, l'activitat ha estat cancel·lada.   

Twitter @Clara_Serra_     Instagram @clara_serra_sanchez

Emilio Santiago Muiño és Doctor en Antropologia Social i és investigador del Centro de Ciencias Humanas  y Sociales en la primera plaça dedicada a la recerca en transformacions antropològiques de la crisi climàtica. Autor de llibres com Rutas sin mapa (Catarata, 2016) y Opción Cero, El reverdecimiento forzoso de la Revolución cubana (Catarata, 2017) y co-autor de ¿Qué hacer en caso de incendio? Manifiesto por el Green New Deal (Capitán Swing, 2019). La seva aposta política és entendre el Green New Deal com un primer pas cap a un escenari postcapitalista, democràticament planificat i ecològicament sostenible.

Dimarts 5 d’abril a les 19 h. Més informació aquí.

Escoltem l'àudio de la sessió aquí.

Twitter @E_Santiago_Muin  Instagram  @e_santiago_muin   Web  https://enfantsperdidos.com/

Entrevista El Prat Ràdio

Jaime Palomera és Doctor en Antropologia i membre de La Hidra Cooperativa, on coordina projectes de recerca europeus centrats en l’habitatge. És membre i portaveu del Sindicat de Llogateres i una de les cares visibles del moviment per l’accés a l’habitatge. Amb una formació interdisciplinària en antropologia social, estudis culturals i economia política, ha dedicat la seva recerca a estudiar les arrels de les desigualtats urbanes i les seves possibles solucions. Entendre l’habitatge com una dimensió fonamental del dret a la ciutat i no com un actiu financer dissenyat per l’especulació és el centre de la seva tasca investigadora i política. 

Escoltem l'àudio de la sessió aquí.

Dimarts 17 de maig a les 19 h. Més informació aquí.

Twitter @JaimePalomera   Web www.lahidra.net

Tres eixos temàtics

Debats / Pensament

Què pot oferir-nos la capacitat de pensar, junts, a l’hora de compartir una imaginació...

Mentre s'acaba un món i neix un altre

Estem presenciant amb perplexitat la mort d'un vell món sense imaginaris ni models...

Quatre mirades a la perifèria

La idea de la perifèria està sovint carregada d’imatges negatives i prejudicis. Les...

Aquí podeu consultar totes les activitats

Vídeos

Arrenca el cicle “Diàlegs” per reflexionar sobre els grans temes contemporanis

Notícies

Veure totes
centric_diàlegs_xesus fraga

dimecres, 25 maig, 2022 - 12:00

Finalitza el cicle Diàlegs del Cèntric

De febrer a maig, han passat pel Cèntric diferents veus dels àmbits del...
Cèntric_món contemporani_diàlegs_Toni Hill

divendres, 22 abril, 2022 - 11:45

Ja estan disponibles els àudios de les sessions del cicle Diàlegs del Cèntric

Una nova oportunitat per tornar a escoltar les xerrades d’aquest cicle de...
centric_dialegs_eduald

dijous, 14 abril, 2022 - 18:30

Continua Diàlegs cicle de pensament contemporani

Tres eixos temàtics coordinats per Albert Lladó, Rubén Martínez (La Hidra...
centic_dialegs_albert llado_rosa ribas

dijous, 17 febrer, 2022 - 13:45

En marxa el cicle de pensament contemporani Diàlegs del Cèntric

Les relacions entre poder privat i públic i la memòria com a relat són les...
centric_cicle_diàlegs

dimarts, 1 febrer, 2022 - 13:30

Diàlegs. Cicle de pensament contemporani al Cèntric

El Cèntric obre un cicle de diàlegs a l’entorn de les principals...