Agus Morales Puga

El Prat de Llobregat, 1983

Llicenciat en Periodisme i doctor en Llengua i Literatura amb una tesi sobre la poesia i la pintura de Rabindranath Tagore per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professor associat a la mateixa universitat, on imparteix Periodisme Internacional. Escriptor, periodista i director de la revista de periodisme narratiu i fotografia 5W, on també exerceix d’editor.

Publica els seus primers articles i cròniques a la revista local Onada de Cultures i al periòdic Delta. Durant sis anys és corresponsal per a l’Agència EFE a l’Índia i al Pakistan, i posteriorment treballa tres anys amb Metges Sense Fronteres, desenvolupant projectes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. A partir d’aquesta experiència, participa en exposicions, xerrades i conferències internacionals sobre crisis polítiques i humanitàries, tant a Espanya com als Estats Units. Ha impartit classes als màsters de Periodisme Internacional i Reporterisme de la Universitat Ramon Llull-Blanquerna, de Reporterisme Internacional de RTVE i als graus de Periodisme de la Universitat Miguel Hernández i de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra.

En la seva trajectòria com a periodista, col·labora amb mitjans de comunicació com The New York Times, The Washington Post, Gatopardo, TV3, RNE, Catalunya Ràdio o la Cadena SER.

L’any 2015 funda 5W, que rep diversos reconeixements, entre ells el Premi Ciutat de Barcelona. El seu llibre No somos refugiados és seleccionat com a llibre periodístic recomanat del Festival Gabo 2017. L’any següent, el seu article La huérfana del Mediterráneo, publicat al The New York Times, rep la menció especial a la XV edició del Premi Internacional de Periodisme Manuel Alcántara.

El 2019 guanya el Premi Ortega y Gasset a la millor història o investigació amb la crònica Los muertos que me habitan, publicada a 5W. Forma part de l’equip periodístic que el 2020 rep el Premi Montserrat Roig de Periodisme Social, per una crònica sobre la figura d’Omar Diallo, i el 2023, rep un nou Premi Montserrat Roig, aquest cop a la promoció de la investigació en l’àmbit dels drets i l’acció social, pel projecte Jóvenes y mayores bien acompañados, elaborat amb la fotoperiodista Anna Surinyach.

El 2022 obté el Premi de periodisme en espanyol sobre Àfrica Saliou Traoré pel reportatge Una chabola al final del camino.

Les seves cobertures periodístiques se centren principalment en les migracions humanes, però també aborden la cultura índia, els drets humans, l’experiència refugiada i els conflictes bèl·lics.

• La hipocresía solidaria : por qué unas víctimas importan menos que otras : una crónica de Afganistán  y Ucrania. Barcelona : Folch & Folch, 2025.
• Ya no somos amigos. Barcelona : Temas de hoy, 2022.
• Cuando todo se derrumba. Barcelona : Libros del KO, 2021.
• Caparrós Rosenberg, Martín ; Morales Puga, Agus. El viejo periodismo. Barcelona : 5W, 2020.
• We are not refugees. Bournemouth : Imagine, 2020.
• No som refugiats. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2019.
• Non siamo rifugiati. Einaudi, 2018.
• No somos refugiados. Madrid : Círculo de Tiza, 2017.