Biodiversitat a la platja

TEMES: Ciutat i Territori,Ciutat i Territori,Estiu,La Platja
CATEGORIES: Territori,Territori
Biodiversitat platja

La platja és un dels indrets del municipi del Prat amb un elevat valor natural. Alguns trams de la platja es troben íntegrament inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i zones ZEPA (tant la platja del Remolar, la platja de la Roberta com la platja de Ca l’Arana ). Hi ha comunitats vegetals i fauna pròpia dels sorrals costaners presents que tenen un elevat grau de protecció. És per tant un espai amb una elevada biodiversitat que cal conèixer i respectar. A continuació trobareu informació d' algunes de les espècies més característiques de fauna i flora que podeu trobar i observar:

Espècies

Pancratium maritimum

Neix d’un bulb sota la sorra, desenvolupa unes fulles basals en forma de cinta de color verd glauc i entre elles creixen algunes tiges, més primes que les fulles,  on apareixen unes grans flors blanques a l’estiu. Cap al final de l’estació podem veure els seus fruits negres en càpsules. És una planta que tolera bé la sal i la calor i la trobem a les dunes del nostre litoral. És tot un símbol  de la  recuperació ambiental de les nostres platges.

Scarites buparius

Aquest escarabat es pot trobar a les platges mediterrànies ben conservades. Els mascles utilitzen les seves grans i característiques mandíbules per lluitar ferotgement amb altres mascles pel territori. Sol passar el dia amagat a les galeries que excava i surt la nit a alimentar-se d’insectes i mol·luscs.

Vanessa cardui

Papallona migradora molt abundant. Aprofita els grans corrents en alçada per desplaçar-se milers de quilòmetres.  La recerca ha demostrat que pot travessar deserts, mars i serralades muntanyoses. A la platja, de pas en els seus moviments migratoris, la podeu trobar a la primavera i final de l’estiu. Rep aquest nom perquè les seves erugues mengen les fulles dels cards.

Més informació:

El fascinant viatge de la papallona migradora dels cards| betevé (beteve.cat)

Museu de Ciències Naturals de Granollers (mcng.cat)

Ichthyaetus audouinii

Es una de les gavines més escasses del món tot i que està en expansió per les polítiques de protecció que s’han promogut a la mediterrània, d’on és exclusiva. Actualment no nidifica al delta del Llobregat per la presència de predadors a les platges protegides com guineus i senglars, tot i que utilitza el Delta per alimentar-se. Té dues colònies properes, una als dics del port de Barcelona i una altra en una nau industrial de la Zona Franca que sumen més de mil parelles, la segona població mundial després del Delta de l’Ebre. La distingireu pel seu bec vermell carmí amb una banda negra i per tenir el dors i les ales grises amb una taca negra a l’extrem.

 

Psammodromus edwarsianus

Sargantana petita de cua llarga i cap prominent, la més característica dels sorrals costaners. Passa gran part del temps amagada entre la vegetació i es pot veure fent alguna curta corredissa entre les plantes dels espais dunars. Menja insectes i és depredada per moltes aus, altres rèptils i alguns mamífers. Pot emetre uns sons aguts en cas de perill imminent. Pertany a un grup de sargantanes, les cendroses, que són endèmiques de la Península ibèrica

Bembix oculata

Quan l'estiu apreta, a la platja apareixen les vespes de la sorra (Bembix oculata). Són himenòpters caçadors que capturen principalment mosques. Les femelles les paralitzen amb el seu verí i les dipositen dins la cel•la que excaven a la sorra, on la seva larva es desenvoluparà. Necessiten, per tant, terrenys sorrencs on puguin excavar fàcilment.

Combinen el colors groc i negre al seu cos i els seu ulls són verds. Deuen el seu nom científic oculata a les dues taques negres que té a l'abdomen que recorden dos ulls.

Lophyra flexuosa

Aquest insecte s’anomena així perquè és un caçador implacable i molt ben preparat. Té un aparell bucal molt potent i adaptat per triturar les parts més dures de les seves presses. Els seus ull també són grans i tenen una visió molt àmplia. A més és molt veloç i àgil, gràcies a la longitud de les seves potes.

Fins i tot en fase de larva atrapa preses excavant túnels al sòl sorrenc on viu i se les menja dins dels seus refugis.

Ammophila arenaria

Aquesta planta gramínia té unes tiges subterrànies amb una gran capacitat de creixement (fins a 2 metres en 1 any) que l’ajuden a sobreviure en substrats mòbils i secs com les dunes de la platja. De fet, és la planta més característica de les crestes dunars. Això fa que fixi les dunes i retingui la sorra davant de l’acció de les onades de les tempestes.

El seu nom científic deriva de les paraules del grec antic Ammos que significa sorra i Phila  que significa amor.  

Eryngium maritimum

És una planta del grup dels cards.  Es caracteritza per les seves fulles dures, de color blau metàl·lic i repletes d’espines per protegir-se. Es una planta psammòfila, es a dir, que creix en terrenys arenosos. Desenvolupa diverses adaptacions que li permeten créixer sobre la sorra, malgrat la inestabilitat i permeabilitat d'aquest substrat: tolerància a la salinitat, color resistent a la insolació i fulles coriàcies per resistir la calor.

 

Heterocris littoralis

 

Es tracta d’un saltamartins que viu exclusivamente a les zones dunars. S’alimenta de fulles de plantes. És de color ocre per poder-se camuflar al medi on viu. Aquesta especie inclosa al llibre vermell dels invertebrats en perill d'extinció d'Espanya com a espècie vulnerable, però que en algunes platges del Delta del Llobregat que conserven la vegetació dunar és una espècie freqüent. 

 

Brithys crini

Papallona nocturna de colors marrons no molt cridaners. Les orugues son de color negre amb taquest blanques amb el cap de color ataronjatl com s’observa a la imatge. El cicle vital d’aquesta papallona está lligat a la planta de la que s’alimenta, que s’anomena planta nutricia i que és el lliri de mar. Les papallones posen els ous, en grups d’entre 80 i 100 unitats ) sobre les fulles durant el mes de maig. Al nèixer les orugues s’alimentaran de les fules

Charadrius alexandrinus

 

Espècie emblemática i protegida que nidifica en algunes platges de Catalunya tot  i que amb una població reduïda, majoritàriament es  concentra al Delta de l’Ebre. Nidifica, en solitari o bé en reduïdes colònies, a les zones dunars, però a causa de l’alteració d’aquest hàbitat per múltiples raons,  ha disminuït la serva presència.

S'alimenta d'insectes i de les seves larves, de petits crustacis, mol·luscs i poliquets, i fins i tot de petits fragments d'algues.

Per aquestes raons s’impulsen  diferents accions encaminades a la reducció dels principals impactes negatius (destorbs humans i de gossos, alteració i empobriment d'hàbitat...), com són afegir cordons perimetrals de protecció a les zones dunars, realitzar la neteja manual en algunes zones de sorra i millorar les dunes, entre d'altres per afavorir la seva presència.

Una curiositat sobre el seu comportament, com fan d’altres aus del grup al que pertany, el limícoles, es que quan se sent amenaçat fa veure que està ferit i es mou feixugament tot arrossegant una ala, com si la tingués trencada. D'aquesta manera desvia l'atenció del possible depredador i evita que aquest trobi el niu.