Vivim temps d’incertesa. Sovint tenim la sensació que el món que habitem s’està acabant i que hem de recuperar una normalitat que ja no serà la que coneixíem –però que tampoc hem estat capaços de definir- i que, alhora, és la responsable de la situació actual.

Hem viscut moments extraordinaris que ens han mostrat les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats. Com afrontem aquest nou panorama des de la reconstrucció individual i col·lectiva? Hem après alguna cosa de tot aquest temps? Com podem reconstruir una existència que ens permeti habitar el món sense malmetre els recursos?

Cada dia es fa més evident la necessitat de trobar-nos i poder pensar col·lectivament, sortir dels entorns privats i tancats per cercar espais de reflexió conjunta, compartir diferents visions, comprendre la realitat, explicar-nos què ens està passant i com podem abordar noves perspectives que ens permetin viure tot construint un present i un futur...

El cicle Diàlegs retorna amb noves temàtiques i noves veus, amb l’objectiu de seguir abordant noves perspectives per comprendre la realitat que ens envolta i desenvoluparà entre els mesos d'octubre i març al Cèntric Espai Cultural.

Seguint la mateixa dinàmica de l’edició anterior, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle que, en aquesta ocasió, posarà el focus en els dilemes de la filosofia, l’activisme i la literatura.

Sota la premissa Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre la por com a eina de dominació que ens aïlla i ens despolititza. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Sense dissens no és la meva revolució, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, analitzarà la tendència a amagar la dissidència sota el pretext  d’un consens necessari per generar unitat.  I de la mà de Rosa Ribas ens preguntarem I què fem amb la realitat?, tot analitzant com reflecteix la literatura contemporània la complexitat, vulnerabilitat i incertesa de l’època en què vivim.

Coordinat i dinamitzat per

montcontemporani_dialegs_AlbertLladó

Albert Lladó (Barcelona, 1980) és editor de Revista de Letras  i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), de l'assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019), i de les obres de teatre Ícaro (Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Coordina, juntament amb  Marina Garcés, l'Escola de Pensament del Teatre Lliure. 

Instagram @albertllado Twitter @a_llado Fb allado  web albertllado.com

Cicle d'activitats Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?

moncontemporani_dialegs_ruben

Rubén Martínez Moreno (Barcelona, 1977). Soci treballador i fundador de La Hidra Cooperativa on actualment investiga sobre ecologia política, pràctiques comunitàries i polítiques públiques. Doctor en Ciències Polítiques (UAB, 2018). És coautor de llibres i recerques com La Solució Verda. Crisi, Green New Deal i relacions de propietat capitalista (La Hidra, 2021), Barrios y Crisis. Crisis económica, segregación urbana e innovación social (Tirant Humanidades, 2018) i Rebeldías en común (Libros en acción, 2017)

Instagram @rubenmartinezm Twitter @RubenMartinez  Web lahidra.net 

Cicle d'activitats Sense dissens no és la meva revolució 

centric_rosaribas

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963). Escriptora i columnista. Doctora en filologia hispànica, va viure durant trenta anys a Alemanya. He publicat nombroses novel·les, entre elles, Pensión Leonardo (Siruela, 2015), Trilogía de los años oscuros (Siruela, 2017), Un asunto demasiado familiar (Tusquets, 2019), Los buenos hijos (Tusquets, 2021) o Lejos (Tusquets, 2022).

Instagram RosaRibas63  Twitter RosaRibas63  Web www.rosa-ribas.com

Cicle d'activitats I què fem amb la realitat? 

Eixos temàtics

Coordinat per Albert Lladó

Som animals, ergo tenim por. La por ens protegeix de la insensatesa, i dels riscos gratuïts i innecessaris. Tot i això, és fàcil que la por s’instal·li en nosaltres i esdevingui un pànic irracional. Són molts els experts —des de l’economia, el periodisme o la política— en convertir la por en una estratègia de dominació. En moments d’especial incertesa, on les diverses crisis (bèl·liques, migratòries i energètiques) van creant cercles concèntrics, la por és una eina que ens aïlla i ens despolititza.

Com  utilitzem la nostra indignació —fins i tot, la nostra ràbia— sense caure en l’odi cap a l’altre? Quin paper juga la filosofia per identificar els diversos tipus de por? Hi ha estratègies que ens permetin conviure amb les nostres ferides? És l’angoixa, un símptoma o una conseqüència? Com pensem la por perquè, en definitiva, la por no pensi per nosaltres?

 

L’autor ofereix un autoretrat trencat, un quadern on descriu sense embuts els símptomes i les intensitats d’un trastorn d’ansietat prolongat, i la seva fosca floració: les fases de desesperança, els episodis d’ira, les ideacions suïcides. Un individu que, en realitat, es dibuixa és un subjecte experimental –«vegem si aquesta altra píndola fa efecte»– els bioritmes, alterats fins al col·lapse, somatitzen la velocitat exaltada de la producció, la professió i el capital.

Twitter: @PortaEloy

Dimarts, 14 de febrer a les 19 h. Més informació aquí

centric_dialegs_laura

L’autora analitza els riscos i les cruïlles a què s’enfronten els diferents discursos feministes d’un temps ençà. Més enllà de codis, prejudicis i dogmes, l’assaig estableix un il·lustrador mapa del feminisme contemporani, s’enfronta a les trampes d’un llenguatge heretat que ens impedeix pensar per compte propi i, finalment, ens impulsa a «desnaturalitzar» quant d’artificial i construït hi ha a la diferència sexual.

Twitter: @LauraLlevadot

Dimarts, 14 de març a les 19 h. Més informació aquí

centric_dialegs_bernat

Seguint els quatre moments de la filosofia clàssica, Castany ens mostra com la por ens porta a exagerar les amenaces, menystenir les nostres resistències i confondre la nostra raó, arribant a fer-nos cruels, i de quina manera erosiona el llaç polític, tornant-nos desconfiats i solitaris, per llançar-nos, finalment, als braços dels traficants de la por, que prometen protegir-nos de les amenaces que ells mateixos exageren o provoquen.

Twitter @dinolanti 

Escoltem l'audio de la sessió aquí 

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí 

Dimarts, 15 de novembre a les 19 h. Més informació aquí 

centric_dialegs_patricia

La incapacitat de les democràcies representatives per donar resposta a desafiaments com la pandèmia, la crisi del neoliberalisme, el canvi climàtic, la creixent desigualtat, els èxodes de migrants i refugiats, i la robotització del mercat laboral ha acabat convertint-los en una sèrie de pors que els partits populistes i d’extrema dreta han instrumentalitzat per imposar la seva agenda i els discursos d’odi.

Twitter: @patriciasimon  Instagram: @bestiarios 

Escoltem l'audio de la sessió aquí 

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí

Vídeo de l'Entrevista del Prat.tv

Dilluns, 16 de gener a les 19 h. Més informació aquí

Coordinat per Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa)

Hi ha una escena que es fa servir de manera recurrent per ironitzar sobre les divisions de les esquerres. En un moment no massa animat d'un circ romà, un venedor ambulant pregunta a un grup d'espectadors si són el Front Judaic Popular. Aquests li responen violentats dient que ells no són aquests indesitjables dissidents, sinó el Front Popular de Judea i que qualsevol altra fracció antiimperialista els genera més odi que els mateixos romans. És la famosa seqüència de la pel·lícula La vida de Brian dels Monty Python estrenada fa més de quaranta anys. Sovint es fa servir aquest gag per assenyalar la seva capacitat predictiva sobre els temps actuals i per mofar-se de la tendència de l'esquerra per generar divisions capritxoses, convertint petits desacords en línies vermelles fundacionals.

El punt de partida que proposem camina en direcció contrària a la d'aquestes idees. Ni les discrepàncies són un tret singular del moment actual ni dissentir amb afins és una forma vàcua de voler diferenciar-se creant un nou grupuscle. Només cal recordar el sentit de les confrontacions entre fraccions i posicions en disputa en les organitzacions i en el pensament d'esquerres durant el llarg segle XX. Per exemple, entre figures com Alexandra Kollontai i Vladímir Lenin. La controvèrsia de Lenin amb Kollontai no només era respecte a la seva defensa de l'alliberament sexual de les dones com a part d'un procés revolucionari, sinó també sobre la necessitat de què l'economia fos controlada i organitzada pels sindicats i els sòviets en comptes d’estar centralitzada pel Partit.

La història ens mostra que la dissidència i les fraccions en disputa no són elements singulars dels temps presents, però també que, amb el pretext d’un consens necessari per generar unitat, la tendència ha estat amagar o fins i tot amputar divergències que en absolut eren exòtiques o secundàries. Unes divergències que, temps després, tornen a aparèixer buscant el seu merescut i necessari ressò polític. Potser la capacitat transformadora d'un espai o d’un moviment polític no es mesura per la seva habilitat per ficcionar consensos i espais unitaris, sinó per la seva capacitat per enfrontar el seus dilemes i integrar els dissensos. Potser sense dissens, no hi ha revolució.

centric_dialegs_yayo

Assumint la conjuntura real, l'ecologisme es debat sobre la necessitat de decréixer i, especialment, sobre com fer-ho. En aquesta sessió introduirem alguns dels dilemes clau de l'ecologisme sobre què vol dir realment decréixer i quins són els itineraris realment viables per fer-ho.

Twitter: @yayo_herrero   Instagram: @yayoherrerol 

Dimarts, 28 de febrer a les 19 h. Més informació aquí 

centric_dialegs_cesar

La meritocràcia promet dissenyar institucionalment un món més igualitari. La idea bàsica és que un ordre democràtic i just s'imposarà si tothom s'esforça i és prou emprenedor. Aquest marc, que encobreix una forma d'elitisme i que ha estat integrat en discursos sobre «la igualtat d'oportunitats», ha calat molt de temps entre dretes i esquerres. En aquesta sessió, analitzarem com aquest marc s'està ensorrant a gran velocitat i les possibilitats que obre aquest punt d'inflexió.

Twitter: @crendueles

Dimarts, 28 de març a les 19 h. Més informació aquí 

centric_dialegs_pau

El cooperativisme és un moviment de llarga tradició a Catalunya i avui en dia es presenta com una alternativa a l'economia hegemònica capitalista. De fet, des d'alguns governs s'està fent una aposta per a fomentar un canvi de matriu basada en l'economia social i solidària. En aquesta sessió introduirem una mirada afí amb el cooperativisme, però alhora crítica amb les posicions que tendeixen a tenir una fe acrítica en l'auge de l'economia social i solidària.

Escoltem l'audio de la sessió aquí

Twitter: @paullonch

Dimarts, 18 d'octubre a les 19 h. Més informació aquí 

centric_diàlegs_claraserra.png

El moviment feminista ha tingut un protagonisme clau en els darrers anys, situant debats i mesures molt rellevants. Alhora, cal ser conscients que no hi ha un sol feminisme, sinó feminismes en disputa. Alguns de tendència identitària, d'altres lligats a valors liberal-conservadors i també posicions que privilegien la necessitat de construir aliances transversals i complexes. En aquesta sessió ens endinsarem en algunes d'aquestes disputes per situar el seu impacte polític dintre i fora del feminisme.

Twitter: @Clara_Serra_   Instagram: @clara_serra_sanchez

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí

Dimarts, 22 de novembre a les 19 h. Més informació aquí 

Coordinat per Rosa Ribas

Vivim una època d’incerteses, que ens fa sentir molt vulnerables, el món ens sembla massa complex, inabastable, inexplicable fins i tot inconnex.  Com ho reflecteix la literatura? Què ens aporten les obres dels autors contemporanis? Potser l’ordre i l’estructura que no es troba al món real? Una escapatòria de la realitat? Un refugi? És un instrument per entendre? O millor per oblidar, encara que només sigui per unes hores tot el que ens envolta?

I els autors? Com entenen la creació en relació amb la realitat? Com es veuen a sí mateixos? Com a cronistes, notaris, escapistes, profetes, portaveus...  En aquestes xerrades, parlarem amb quatre autors sobre com entenen la relació entre la realitat i la ficció, sobre els motius per escriure, sobre la funció de la ficció, si és que és que n’ha de tenir alguna.

centric_dialegs_alvaro

Obrim les sessions dedicades a la literatura amb el periodista i escriptor Álvaro Colomer, amb qui parlarem sobre com es relacionen aquestes dues facetes en la seva producció literària. Sobre si sent la professió de periodista com un agent contaminant, un enriquiment o una obligació de fidelitat. Fidelitat a la realitat y ficció. Com es fa això, Álvaro Colomer?

Twitter: @AlvaroColomer  Instagram @Alvarocolomer 

Escoltem l'audio de la sessió aquí

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí 

Dimarts, 25 d'octubre a les 19 h. Més informació aquí 

centric_dialegs_laura

La ficció és un refugi que ens aparta de la realitat, però que en el fons la copia constantment. La ficció ens porta a altres llocs, va més enllà de la realitat, i la fa universal.

Amb Laura Fernández parlarem del poder de la ficció, de la necessitat que tenim els ésser humans dels mons imaginaris. I què fem amb la realitat, Laura Fernández?

Twitter: @laura_fernandez 

Escoltem l'audio de la sessió aquí 

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí

Dimarts, 29 de novembre a les 19 h. Més informació aquí

centric_dialegs_laura

La poeta, crítica literària i performer Ale Oseguera diu que s’inspira en la realitat per les seves obres, però a l’hora admet que no n’hi ha una sola, de realitat, sinó infinites possibilitats, mons que succeeixen paral·lelament. 

Escriu d’allò que l’emprenya, allò que li provoca ira, fàstic, repulsió. Escriure és intentar entendre.  Què et mou actualment, Ale Oseguera?

Escoltem l'audio de la sessió aquí 

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí 

Twitter: @dobleaire   Instagram: @dobleaire

Dimarts, 31 de gener a les 19 h. Més informació aquí

centric_dialegs_isaac

Per Isaac Rosa escriure és una forma d’estar al món, d’intervenir al món. Convençut del poder de les paraules, és molt conscient també de les seves conseqüències. És un autor molt polític que presenta en les seves novel·les situacions socials molt actuals i molt conflictives.

Mirar des de la novel·la a un possible futur i intentar que no sigui distòpic, que obri una possibilitat d’esperança, per petita que sigui”. És aquesta esperança la que fa que sigui valent la pena escriure. Què vols aconseguir amb la literatura, Isaac Rosa?  

Twitter: @_isaacrosa 

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí 

Dimarts, 7 de febrer a les 19 h. Més informació aquí 

Totes les sessions


Carregant activitats...

Carregant activitat...

Àudios de les sessions

Notícies

Veure totes
centric_dialegs_mon_contemporani_clara_serra_nov_2022

dimecres, 4 gener, 2023 - 13:00

El cicle Diàlegs que ofereix el Cèntric arriba a l’equador de la seva segona edició

Fins el març, el cicle segueix oferint xerrades que conviden a reflexionar...
cèntric_diàlegs_2022_Rosa Ribas_Albert LLadó

dimecres, 28 setembre, 2022 - 10:00

Segona edició del cicle Diàlegs, centrada en la filosofia, l'activisme i la literatura

Aquest cicle de pensament contemporani torna al Cèntric a partir del mes d...

Diàlegs 2021-2022

Debats / Pensament

Què pot oferir-nos la capacitat de pensar, junts, a l’hora de compartir una imaginació...

Mentre s'acaba un món i neix un altre

Estem presenciant amb perplexitat la mort d'un vell món sense imaginaris ni models...

Quatre mirades a la perifèria

La idea de la perifèria està sovint carregada d’imatges negatives i prejudicis. Les...

Escoltem les sessions 2021-22