El desig és una força que ens mou, ens desordena i ens revela. El desig pot ser material, immaterial, idealista, petitburgès, físic, secret, passatger, etern, immediat, pacient, ardent, compartit... Desitjar és imaginar una altra vida, però també descobrir la distància que ens separa d'ella.

En aquest cicle de diàlegs ens aproximarem a aquesta zona tremolosa en la qual voler alguna cosa ens transforma. Conversarem amb autors sobre les diferents figures del desig: el desig físic, dels cossos, de la pell; o el desigd’un espai propi on romandre, protegir-se o començar de nou de pertànyer a un lloc; o el desig del monstre de la por, que ens porta a mons fantàstics i desconeguts. Però el desig comporta també la infelicitat que tantes vegades acompanya al que anhelem. Per a escoltar com la literatura nomena allò que ens falta, allò que perseguim i allò que, fins i tot quan sembla estar a l'abast de la mà, continua escapant-se.

El desig femení. Ni més ni menys, amb Carlota Gurt

El desig sexual de les dones ha estat un tema amb freqüència ocult i ocultat. El discurs sobre la libido femenina ha estat marcat per mites, moralismes i ignorància. O bé l’ha negat o bé ha convertit el desig femení en una cosa monstruosa. En aquest diàleg volem reflexionar al voltant del relat heretat sobre el desig femení i derrocar aquest discurs deformant.

Dimarts, 10 de novembre a les 19 h. Més informació aquí.

El desig de trobar un lloc al món. Arrelament i precarietat, amb Llucia Ramis

“Tenir treball ja no ens garanteix un lloc per a viure.” L'escriptora i periodista Llucia Ramis ho sap molt bé. Es tracta d'un problema que no sols afecta als joves, encara que potser ells són els qui amb major intensitat sofreixin la falta d'estabilitat, a conseqüència de la gentrificació que tantes ciutats pateixen en temps d'una especulació immobiliària feroç. És poder dir de “estic a casa” un desig impossible?

Dimarts, 1 de desembre a les 19 h. Més informació aquí.

El desig i la infelicitat dels escriptors, amb Javier Peña

Si parlem del desig humà, hem de parlar també de quantes vegades aquest no es compleix, així que hem de parlar de la insatisfacció, de la infelicitat. I potser un dels majors col·lectius d'infeliços és el dels artistes. D'això en sap molt en Javier Peña, amb qui conversarem sobre alguns “grans infeliços”, perquè darrere de les obres de molts escriptors hi ha grans desitjos, grans esperances, grans secrets… però no el de la felicitat, encara que ens la regalin als seus lectors.

Dimarts, 9 de febrer a les 19 h. Més informació aquí. 

El desig del monstre. Per què necessitem la por?, amb David Roas

La por és una emoció primària dels éssers humans i dels animals, un mecanisme de defensa davant la percepció de perill, una sensació desagradable, de la qual desitgem escapar. És així sempre? Per què a vegades ho busquem expressament, sigui al tren de la bruixa, en els relats de terror, en les pel·lícules de fantasmes...? Per què necessitem passar por? D'on ve el desig del monstre?

Dimarts, 16 de febrer a les 19 h. Més informació aquí.

El cicle de pensament contemporani d’El Cèntric dedica aquesta edició a explorar una de les forces més decisives i enigmàtiques de l’experiència humana: el desig. Lluny d’entendre’l com una manca que cal satisfer o com una possessió que es pugui consumar definitivament, el cicle proposa pensar-lo com un moviment, una tensió i una obertura cap a allò que encara no tenim del tot a l’abast.

La paraula “desig” ve del verb llatí “de-siderare”, format a partir de “sideris”, que significa “astre” o “constel·lació”. Per tant, com si volguéssim atrapar amb les nostres mans una estrella quan l’observem, el desig possibilita el moviment cap a aquest horitzó, però, al mateix temps, sempre hi ha una distància. És aquesta distància la que fa possible el pensament, la conversa i la recerca compartida.

Com ens explica Fréderic Lenoir al seu llibre Filosofia del desig, la nostra cultura sempre s’ha aproximat al desig des de dues concepcions que semblen antagòniques: el desig com a falta i el desig com a potència. “La nostra existència sovint oscil·la entre les dues”, assegura el sociòleg. Per la seva banda, el filòsof Jean-Luc Nancy, al seu assaig titulat El desig, ho vincula amb l’anhel. “Quan sentim un anhel, sabem que es tracta d’una cosa que està allunyada, i aquesta distància és entesa com a tal, l’acceptem, no som dins del furor de la cobdícia”. “Desitjar és desitjar que passi alguna cosa, no tenir alguna cosa”, sosté el pensador. El desig, així, genera un desplaçament, i tot i que no es tracta de “tenir” o “posseir”, no vol dir que renunciem a la màxima aproximació. Desitjar sempre és “anar més enllà”.

En una època marcada per la immediatesa i per la il·lusió de la satisfacció instantània, Diàlegs reivindica el valor d’allò que no s’esgota, de les preguntes que romanen obertes i de les converses que ens transformen. Perquè és precisament en aquesta tensió entre proximitat i distància, entre allò que som i allò que anhelem, on el desig es converteix en una forma de pensament i en una invitació a imaginar altres horitzons possibles.

Imaginar el desig, amb Antonio J. Colom

El desig és el fil conductor de la subjectivitat contemporània? Quines són les malalties d’un desig interromput, exclòs o esgotat? Com identificar i canalitzar les tensions entre plaer i goig, entre pulsió de vida i pulsió de mort?

Dimarts, 17 de novembre a les 19 h. Més informació aquí.

Cap a una eròtica del con/tacte, amb blanca arias

Cal posar en valor la tendresa com a expressió ètica i estètica? És el tacte una forma de resistència davant de la supremacia de la visió? Quines són les pràctiques artístiques on el desig, el cos i la poètica escapen del dogmatisme autoritari?

Dimarts, 15 de desembre a les 19 h. Més informació aquí.

Plaer i censura, amb Luna Miguel

Com tornar a llegir sense els prejudicis del present? Què fem amb totes les obres literàries i artístiques que, analitzades des de la moralitat actual, ens semblen incòmodes? Volem formar part del “deliri incensurable” o limitar-nos a comprendre’l des de la distància?

Dimarts, 26 de gener a les 19 h. Més informació aquí.

Habitar el desencís, amb Núria Gómez Gabriel

Com podem resignificar la literatura gòtica per fer-ne una caixa d’eines del feminisme? Com resistir l’oprobi, la difamació o la violència des d’un posicionament que vagi més enllà del rol de víctima? De quines maneres s’entrecreuen l’erotomania, el dolor i les temporalitats del trauma?

Dimarts, 23 de febrer a les 19 h.  Més informació aquí.