El cicle Diàlegs respon a la necessitat de posar sobre la taula els grans reptes i preguntes del present, des d’una mirada contemporània. El cicle arriba a la seva tercera edició, consolidant-se com un espai de reflexió conjunta on compartir diferents visions de la realitat que ens envolta i cercar plegats i plegades noves perspectives de futur.
En aquesta nova edició, els Diàlegs reflexionaran al voltant del concepte de “la mentida” en la societat actual. Ara més que mai, la idea d’allò que entenem com a “veritat” està en crisi. En el món contemporani, la qüestionabilitat d’aquest concepte s’erigeix com un mal sistèmic que, de manera trasversal, afecta totes les àrees del coneixement i les relacions humanes. Davant d’aquest panorama complex, ens calen eines per fer front al repte que planteja aquesta crisi de confiança, que deixa al descobert les nostres vulnerabilitats i febleses. Com ens afecta el recel generalitzat en la construcció del nostre pensament individual i col·lectiu? Com rebre amb cautela l’allau d’informacions i missatges que condicionen el nostre dia a dia?
El Cèntric Espai Cultural acollirà entre els mesos de novembre i març la nova edició del cicle. De la mà de noves veus, reflexionarem al voltant d’aquest concepte de “la mentida” en la societat en què vivim, en un diàleg obert i crític on el públic també hi podrà intervenir com agent actiu del debat. Seguint la mateixa dinàmica de les edicions anteriors, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert Lladó, Rubén Martínez (IDRA) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle, que posarà el focus en els dilemes des de la filosofia, l’activisme i la literatura.
Sota la premissa El contrari de la veritat és la mentida?, Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre què es la veritat i en què podem creure quan tot sembla increïble. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Ideologia. Què no sabem que sabem?, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, indagarà sobre algunes ideologies que reprodueixen concepcions del món i dels nostres cossos que estan en plena disputa. I de la mà de Rosa Ribas ens aproximarem a la idea de que La ficció no és el contrari de la mentida, analitzant quina és la relació entre la veritat i la literatura de no ficció.
Coordinat i dinamitzat per

Albert Lladó (Barcelona, 1980) és editor de Revista de Letras i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), de l'assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019), i de les obres de teatre Ícaro (Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Coordina, juntament amb Marina Garcés, l'Escola de Pensament del Teatre Lliure.
Instagram @albertllado Twitter @a_llado Fb allado web albertllado.com
Cicle d'activitats. Eix pensament. El contrari de la veritat és la mentida?

Rubén Martínez (IDRA)
Rubén Martínez Moreno (Barcelona, 1977). Director de l'Àrea d'Urbanisme i Transició Ecològica de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Doctor en Polítiques Públiques (UAB, 2018). És coautor de llibres i recerques com La Solució Verda. Crisi, Green New Deal i relacions de propietat capitalista (IDRA, 2021) Barris i crisis: Crisi econòmica, segregació urbana i innovació social (Tirant Humanitats, 2018) i Rebeldías en común (Libros en Acción, 2017).
Instagram @idrabcn Twitter @RubenMartinez Web www.idrabcn.com
Cicle d'activitats Eix activisme. Ideologia. Què no sabem que sabem?

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963). Escriptora i columnista. Doctora en filologia hispànica, va viure durant trenta anys a Alemanya. He publicat nombroses novel·les, entre elles, Pensión Leonardo (Siruela, 2015), Trilogía de los años oscuros (Siruela, 2017), Un asunto demasiado familiar (Tusquets, 2019), Los buenos hijos (Tusquets, 2021) o Lejos (Tusquets, 2022).
Instagram RosaRibas63 Twitter RosaRibas63 Web www.rosa-ribas.com
Cicle d'activitats. Eix literatura. La ficció no és el contrari de la mentida
Eixos temàtics
Amb l’evolució de la Intel·ligència Artificial, i amb els mecanismes cada vegada més sofisticats de les fake news, les institucions que fins ara havien fet d’intermediaris del coneixement —des de la universitat passant per la premsa generalista— pateixen una crisi de confiança mai vista. De l’escepticisme crític és fàcil saltar al cinisme irresponsable, o a les teories de la conspiració que tan ràpid es fan virals. L’altra opció, l’objectivisme absolut, també és una fal·làcia perillosa, com si només amb les dades, sense context ni interpretació, poguéssim capturar la complexitat del món que ens envolta.
Què és, doncs, la veritat? La ficció i l’enguany participen d’una mateixa naturalesa, o són fruït d’una intencionalitat oposada? Què separa la imaginació del deliri? I, sobretot, en què podem creure quan tot sembla increïble?
Sovint pensem que la ideologia és el conjunt d'idees essencials que caracteritzen el pensament d'una persona. No obstant això, la ideologia també opera en una direcció més inquietant. Més que per les idees que volem defensar, la ideologia pot estar formada per aquells valors i afirmacions que hem interioritzat com a pròpies i que no sabem que sabem.
No es tracta tant de pensar-nos com marionetes inanimades controlades des de dalt a base de mentides, sinó com a éssers racionals que han incorporat una concepció del món que és tant coherent i seductora com esbiaixada. Idees com "l'economia és el mercat" o "si vols triomfar has d'emprendre" il·lustren aquest univers esbiaixat que tenim inscrit en la nostra conducta i pensament.
El sociòleg Stuart Hall deia que el Thatcherisme va descobrir en el discurs dels valors socials de mercat una forma poderosa de traslladar la doctrina econòmica al llenguatge de l'experiència comuna. La conversió dels termes econòmics més densos al llenguatge del moralisme i a un argot popular va ser la peça central de la transformació. Aquest és un mètode recurrent de les ideologies contemporànies.
En aquest eix indagarem sobre algunes ideologies que reprodueixen concepcions del món i dels nostres cossos que estan en plena disputa

Ideologia tecnofeudal, amb Marta Peirano
Quin paper té la tecnologia a l’hora de solucionar els reptes actuals? Qui guanya amb el desenvolupament de les tecnologies, siguin renovables o d’intel·ligència artificial? Com governar-les millor?
Dimarts, 6 de febrer a les 19 h. Més informació aquí
La ficció és invenció, no és verificable, per tant, no pot ser el contrari de la veritat.
Els autors ficció han signat un pacte amb els lectors, gràcies al qual els lectors deixen en suspens la seva incredulitat i fan veure que es creuen la història que estan llegint.
Però el pacte entre l’autor i el lector és diferent si es tracta de relats de no ficció. Quina és, la relació entre la veritat i la literatura de no ficció?

Sobre el jo que ens parla de nosaltres, amb Sergio del Molino
S’ha reflexionat molt en els darrers anys sobre l’auge de la autoficció. Qui és aquest “jo” que ens parla a la literatura? De què ens parla? Perquè ens apel·la? Sergio del Molino parteix en algunes de les seves obres del seu dolor personal, per la pèrdua, per la malaltia per explorar el nostre dolor i les nostres pèrdues.
Dimarts, 23 de gener a les 19 h. Més informació aquí

Sobre la bogeria de les dones, amb Mar García Puig
“El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir.” Així arrenca Història del vertebrats, l’obra on Mar García Puig parteix de la seva experiència personal per oferir una gran reflexió sobre els relats científics, religiosos i polítics que durant segles han conformat la nostra imatge sobre la maternitat, les malalties mentals i el cos de les dones.
Dimarts, 20 de febrer a les 19 h. Més informació aquí

Sobre identitats i impostures, amb Javier Cercas
Tots creem no un, sinó diferents personatges de nosaltres mateixos. Tots som impostors de nosaltres mateixos. Javier Cercas, que afirma que “escriure consisteix en fabricar-se una identitat”, ho ha explorat en la seva literatura no tan sols abordant les històries de notoris impostors, sinó convertint-se ell mateix en personatge d’algunes de les seves obres, traspassant les fronteres entre la ficció i la narrativa de no ficció.
Dimarts, 5 de març a les 19 h. Més informació aquí

Sobre la “veritat” de la literatura, amb Carlos Zanón
La ficció com a instrument que permet a l’autor parlar de les coses que realment l’importen, com a territori de llibertat, com a màscara darrera de la qual l’esceiptor s’amaga amb la secreta intenció de que el trobin. “La literatura menteix per buscar la veritat”, afirma Carlos Zanón. Quina és aquesta veritat de la literatura?
Web https://www.carloszanon.com/
Dimarts, 28 de novembre a les 19 h. Més informació aquí
Diàlegs 2022-2023. "La por"
Sense dissens no és la meva revolució
La història ens mostra que la dissidència i les fraccions en disputa no són elements...
I què fem amb la realitat?
Vivim una època d’incerteses, que ens fa sentir molt vulnerables, el món ens sembla...
Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?
Com utilitzem la nostra indignació —fins i tot, la nostra ràbia— sense caure en l’odi...
Àudios de les sessions 2022-23
Diàlegs 2021-2022
Debats / Pensament
Què pot oferir-nos la capacitat de pensar, junts, a l’hora de compartir una imaginació...
Mentre s'acaba un món i neix un altre
Estem presenciant amb perplexitat la mort d'un vell món sense imaginaris ni models...
Quatre mirades a la perifèria
La idea de la perifèria està sovint carregada d’imatges negatives i prejudicis. Les...