El cicle Diàlegs respon a la necessitat de posar sobre la taula els grans reptes i preguntes del present, des d’una mirada contemporània. El cicle arriba a la seva tercera edició, consolidant-se com un espai de reflexió conjunta on compartir diferents visions de la realitat que ens envolta i cercar plegats i plegades noves perspectives de futur. 

En aquesta nova edició, els Diàlegs reflexionaran al voltant del concepte de “la mentida” en la societat actual. Ara més que mai, la idea d’allò que entenem com a “veritat” està en crisi.  En el món contemporani, la qüestionabilitat d’aquest concepte s’erigeix com un mal sistèmic que, de manera trasversal, afecta totes les àrees del coneixement i les relacions humanes. Davant d’aquest panorama complex, ens calen eines per fer front al repte que planteja aquesta crisi de confiança, que deixa al descobert les nostres vulnerabilitats i febleses. Com ens afecta el recel generalitzat en la construcció del nostre pensament individual i col·lectiu? Com rebre amb cautela l’allau d’informacions i missatges que condicionen el nostre dia a dia?

El Cèntric Espai Cultural acollirà entre els mesos de novembre i març la nova edició del cicle. De la mà de noves veus, reflexionarem al voltant d’aquest concepte de “la mentida” en la societat en què vivim, en un diàleg obert i crític on el públic també hi podrà intervenir com agent actiu del debat. Seguint la mateixa dinàmica de les edicions anteriors, els Diàlegs s’estructuren en tres eixos temàtics. Albert LladóRubén Martínez (IDRA) i Rosa Ribas tornen a assumir la coordinació del cicle, que posarà el focus en els dilemes des de la filosofia, l’activisme i la literatura.

Sota la premissa El contrari de la veritat és la mentida?Albert Lladó ens convidarà a reflexionar en clau filosòfica sobre què es la veritat i en què podem creure quan tot sembla increïble. L’eix coordinat per Rubén Martínez porta per títol Ideologia. Què no sabem que sabem?, en el qual, des de l’òptica de l’activisme, indagarà sobre algunes ideologies que reprodueixen concepcions del món i dels nostres cossos que estan en plena disputa. I de la mà de Rosa Ribas ens aproximarem a la idea de que La ficció no és el contrari de la mentida, analitzant quina és la relació entre la veritat i la literatura de no ficció.

Coordinat i dinamitzat per

montcontemporani_dialegs_AlbertLladó

Albert Lladó (Barcelona, 1980) és editor de Revista de Letras  i escriu a La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de les novel·les Malpaís i La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg, 2022 i 2020), de l'assaig La mirada lúcida (Anagrama, 2019), i de les obres de teatre Ícaro (Tantarantana, 2018) i La mancha (Teatre Nacional de Catalunya, 2015). Coordina, juntament amb  Marina Garcés, l'Escola de Pensament del Teatre Lliure. 

Instagram @albertllado Twitter @a_llado Fb allado  web albertllado.com

Cicle d'activitats. Eix pensament.  El contrari de la veritat és la mentida?

moncontemporani_dialegs_ruben

Rubén Martínez Moreno (Barcelona, 1977). Director de l'Àrea d'Urbanisme i Transició Ecològica de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Doctor en Polítiques Públiques (UAB, 2018). És coautor de llibres i recerques com La Solució Verda. Crisi, Green New Deal i relacions de propietat capitalista (IDRA, 2021) Barris i crisis: Crisi econòmica, segregació urbana i innovació social (Tirant Humanitats, 2018) i Rebeldías en común (Libros en Acción, 2017).

Instagram @idrabcn Twitter @RubenMartinez  Web www.idrabcn.com 

Cicle d'activitats Eix activisme. Ideologia. Què no sabem que sabem?

centric_rosaribas

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, 1963). Escriptora i columnista. Doctora en filologia hispànica, va viure durant trenta anys a Alemanya. He publicat nombroses novel·les, entre elles, Pensión Leonardo (Siruela, 2015), Trilogía de los años oscuros (Siruela, 2017), Un asunto demasiado familiar (Tusquets, 2019), Los buenos hijos (Tusquets, 2021) o Lejos (Tusquets, 2022).

Instagram RosaRibas63  Twitter RosaRibas63  Web www.rosa-ribas.com

Cicle d'activitats. Eix literatura. La ficció no és el contrari de la mentida

Eixos temàtics

Coordinat per Albert Lladó

Amb l’evolució de la Intel·ligència Artificial, i amb els mecanismes cada vegada més sofisticats de les fake news, les institucions que fins ara havien fet d’intermediaris del coneixement —des de la universitat passant per la premsa generalista— pateixen una crisi de confiança mai vista. De l’escepticisme crític és fàcil saltar al cinisme irresponsable, o a les teories de la conspiració que tan ràpid es fan virals. L’altra opció, l’objectivisme absolut, també és una fal·làcia perillosa, com si només amb les dades, sense context ni interpretació, poguéssim capturar la complexitat del món que ens envolta.

Què és, doncs, la veritat? La ficció i l’enguany participen d’una mateixa naturalesa, o són fruït d’una intencionalitat oposada? Què separa la imaginació del deliri? I, sobretot, en què podem creure quan tot sembla increïble?

Podem entendre el món només coneixent els fets i les dades? Quines trampes amaga la retòrica de l’objectivitat? Què diferencia el significat del sentit?

Dimarts, 7 de novembre a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'audio de la sessió aquí

Com es construeix la “veritat” del símbol? Som conscients dels rituals i les convencions socials en què participem? És la Intel·ligència Artificial una amenaça o una oportunitat?

Web - Facebook 

Dimarts, 12 de desembre a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'audio de la sessió aquí 

Com funciona la “veritat” de la imaginació? Com traduïm, amb altres paraules, una mateixa emoció? És el mite una mentida necessària o una veritat independent de la història?

Instagram 

Dimarts, 16 de gener a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'audio de la sessió aquí 

Com es construeix la certesa? Sobre quins fonaments s’assenten la credibilitat i la confiança? Com es pot ser adequadament escèptic sense ser indiscriminadament cínic?

Facebook - Instagram 

Dimarts, 27 de febrer a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'àudio de la sessió aquí 

Coordinat per Rosa Ribas

La ficció és invenció, no és verificable, per tant, no pot ser el contrari de la veritat.

Els autors ficció han signat un pacte amb els lectors, gràcies al qual els lectors deixen en suspens la seva incredulitat i fan veure que es creuen la història que estan llegint.

Però el pacte entre l’autor i el lector és diferent si es tracta de relats de no ficció. Quina és, la relació entre la veritat i la literatura de no ficció?

La ficció com a instrument que permet a l’autor parlar de les coses que realment l’importen, com a territori de llibertat, com a màscara darrera de la qual l’esceiptor s’amaga amb la secreta intenció de que el trobin.  “La literatura menteix per buscar la veritat”, afirma Carlos Zanón. Quina és aquesta veritat de la literatura?

Web https://www.carloszanon.com/

Dimarts, 28 de novembre a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'audio de la sessió aquí 

S’ha reflexionat molt en els darrers anys sobre l’auge de la autoficció. Qui és aquest “jo” que ens parla a la literatura? De què ens parla? Perquè ens apel·la? Sergio del Molino parteix en algunes de les seves obres del seu dolor personal, per la pèrdua, per la malaltia per explorar el nostre dolor i les nostres pèrdues.

Facebook - Twitter 

Dimarts, 23 de gener a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'àudio de la sessió aquí 

“El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir.” Així arrenca Història del vertebrats, l’obra on Mar García Puig parteix de la seva experiència personal per oferir una gran reflexió sobre els relats científics, religiosos i polítics que durant segles han conformat la nostra imatge sobre la maternitat, les malalties mentals i el cos de les dones.

Instagram - Twitter 

Dimarts, 20 de febrer a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'àudio de la sessió aquí 

Tots creem no un, sinó diferents personatges de nosaltres mateixos. Tots som impostors de nosaltres mateixos. Javier Cercas, que afirma que “escriure consisteix  en fabricar-se una identitat”,  ho ha explorat en la seva literatura no tan sols abordant les històries de notoris impostors, sinó convertint-se ell mateix en personatge d’algunes de les seves obres, traspassant les fronteres entre la ficció i la narrativa de no ficció.

Facebook 

Dimarts, 5 de març a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem d'àudio de la sessió aquí 

Coordinat per Rubén Martínez Moreno (IDRA)

Sovint pensem que la ideologia és el conjunt d'idees essencials que caracteritzen el pensament d'una persona. No obstant això, la ideologia també opera en una direcció més inquietant. Més que per les idees que volem defensar, la ideologia pot estar formada per aquells valors i afirmacions que hem interioritzat com a pròpies i que no sabem que sabem.

No es tracta tant de pensar-nos com marionetes inanimades controlades des de dalt a base de mentides, sinó com a éssers racionals que han incorporat una concepció del món que és tant coherent i seductora com esbiaixada. Idees com "l'economia és el mercat" o "si vols triomfar has d'emprendre" il·lustren aquest univers esbiaixat que tenim inscrit en la nostra conducta i pensament.

El sociòleg Stuart Hall deia que el Thatcherisme va descobrir en el discurs dels valors socials de mercat una forma poderosa de traslladar la doctrina econòmica al llenguatge de l'experiència comuna. La conversió dels termes econòmics més densos al llenguatge del moralisme i a un argot popular va ser la peça central de la transformació. Aquest és un mètode recurrent de les ideologies contemporànies.

En aquest eix indagarem sobre algunes ideologies que reprodueixen concepcions del món i dels nostres cossos que estan en plena disputa

Com s'ha anat construint la ideologia econòmica antiecològica? Quines conseqüències té en l'actualitat? Quines alternatives tenim enfront d'aquests dogmes?

Twitter 

Dimarts, 21 de novembre a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'àudio de la sessió aquí 

Quina és realment la ideologia de gènere dominant? Combatre els dogmes del gènere és un procés alliberador i col·lectiu o una lluita individual?

Web 

Dimarts, 9 de gener a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'àudio de la sessió aquí

Quin paper té la tecnologia a l’hora de solucionar els reptes actuals? Qui guanya amb el desenvolupament de les tecnologies, siguin renovables o d’intel·ligència artificial? Com governar-les millor?

Dimarts, 6 de febrer a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'àudio de la sessió aquí 

Enfront de la descomposició de la classe mitjana i amb l'erosió dels seus estils de vida, què queda? Quins són els imaginaris i horitzons en plena implosió de la classe mitjana?

Instagram

Dimarts, 12 de març a les 19 h. Més informació aquí  

Escoltem l'àudio de la sessió aquí 

Diàlegs 2022-2023. "La por"

Sense dissens no és la meva revolució

La història ens mostra que la dissidència i les fraccions en disputa no són elements...

I què fem amb la realitat?

Vivim una època d’incerteses, que ens fa sentir molt vulnerables, el món ens sembla...

Com pensem la por perquè la por no pensi per nosaltres?

Com utilitzem la nostra indignació —fins i tot, la nostra ràbia— sense caure en l’odi...

Àudios de les sessions 2022-23

Diàlegs 2021-2022

Debats / Pensament

Què pot oferir-nos la capacitat de pensar, junts, a l’hora de compartir una imaginació...

Mentre s'acaba un món i neix un altre

Estem presenciant amb perplexitat la mort d'un vell món sense imaginaris ni models...

Quatre mirades a la perifèria

La idea de la perifèria està sovint carregada d’imatges negatives i prejudicis. Les...

Escoltem les sessions 2021-22