Colla Dansaire del Prat Picacrestes

Els humans han ballat sempre i arreu per comunicar-se amb les divinitats vinculades a la natura, per expressar els seus costums i preocupacions o, simplement, per divertir-se. La dansa és considerada com una de les primeres arts de la humanitat i té un paper primordial en l’evolució de les civilitzacions. A través de la dansa podem conèixer millor alguns aspectes de la societat que balla.

Així doncs, les danses tradicionals són expressions de joc, de representació o de celebració —ritual, cerimonial o festiva— pròpies de la cultura popular de cada comunitat, que es transmeten de generació en generació.

La  recuperació de les tradicions és possible gràcies, entre d'altres, a la feina que fan entitats com la Colla Dansaire del Prat Picacrestes.

La colla va néixer el març del 2011 amb la voluntat de recuperar els balls tradicionals propis de la nostra ciutat, amb la seva música i vestuari, sense deixar de ballar altres danses catalanes. Porten la dansa a les diades i festes de la nostra ciutat i fan participar en el ball a tothom qui en tingui ganes.

Des de l’any 2015, els Picacrestes organitzen el Dansabaix o Trobada de Danses Tradicionals del Baix Llobregat.

Aquests són alguns dels balls propis del Prat que han aconseguit recuperar:

El Tortell del Prat

Per la Festa Major, i potser en altres dates assenyalades, es ballava l’anomenat Ball del Tortell, en el qual podia prendre part tothom qui hagués adquirit un dels tortells que es venien. Es dansava amb un tortell gros penjat a l'esquena mitjançant un mocador blanc de seda lligat al coll. En acabar el ball, cada parella es menjava el seu tortell.

Els Picacrestes van reconstruir aquest ball amb l'ajut de Montserrat Garrich, de l'Esbart Català de Dansaires, i el ballen la tarda del dissabte de la Festa Major a la plaça de la Vila des de l'any 2011.

Bastons del Prat

Després d'una recerca de més de dos anys en què es va poder contactar amb antics dansaires, així com amb experts en música i dansa bastoneres, es va saber que Macià Sans Joanpera va arribar al Prat el 1931 i hi va introduir els balls de bastons ensenyant-los als joves i creant una colla de bastoners força activa.

El fill d'en Macià va aportar unes partitures, manuscrites pel mestre Josep Estalella, amb les quatre melodies dels balls recuperats. Pel que fa a les coreografies, es va poder parlar amb tres antics dansaires del Prat: Aureli Pugès, Màrius Vilà i Jordi Marcè.

La Colla Dansaire del Prat Picacrestes ha recuperat la coreografia de quatre balls: La Somosara, La Marxa, Els Nanos i La Llarga.

El Patatuf

El Patatuf és un ball que s'estén, en diferents modalitats, per les comarques que hi ha entre Barcelona i Tarragona. Es tracta d'una dansa que es ballava en festes majors, carnavals o fires, i servia per conèixer gent, ja que consisteix en una curta coreografia que es va repetint tot canviant de parella.

Al Patatuf del Baix Llobregat, les parelles es disposen en rotllana. Primer fan un picament de mans i després puntegen al davant i al costat. A continuació, els nois fan voltar les noies a banda i banda i, finalment, fan un gir per anar a buscar la parella següent.

És ben possible que l’origen del nom del Patatuf provingui de l’onomatopia de les tres picades de mans que es fan durant el ball: PA-TA-TUF!

El Carnastoltes del Prat

El Carnestoltes del Prat, segons fonts orals, es ballava fins a mitjan segle XIX, i va ser novament reproduït entre el 1900 i el 1902. L'any 1952 l'Esbart Montserrat el va ballar a la plaça de l'Ajuntament amb motiu de la Festa Major.

La colla la formaven 18 o 20 homes i 2 caps de vara que mantenien l'ordre d'una manera divertida. El diumenge de Carnaval, recorrien les masies de la rodalia del Prat i el dilluns, les places i les cases importants del poble, tot fent recapte. El dimarts feien un dinar i sarau amb tot el que havien recaptat els dos dies anteriors.

La Colla Dansaire del Prat Picacrestes va recuperar la dansa el 2011 amb l'ajut de l'Esbart Català de Dansaires. La ballen en cercavila el matí del dissabte de Carnaval i surten de la plaça de la Vila acompanyats de grallers.

Ball de la Creu

El Costumari Català de Joan Amades explica que les colles del Prat, de retorn de la capta de Carnaval, feien aquest ball al voltant de la creu de terme de pedra, avui desapareguda. Era un ball alegre i esbojarrat, fet en rodona.

Gràcies a la música anotada pel mestre J. Tomàs, pel Carnaval del 2015 la Colla Dansaire del Prat Picacrestes va reconstruir el ball i l'ha incorporat a la cercavila de la Dansa de Carnestoltes.

Es balla en rotllana i una de les persones del ball gira en direcció contrària dins del cercle, porta un porró i marca el pas que ha de seguir tothom. En acabar la melodia, se situa al centre del cercle i beu amb el porró tot girant sobre si mateix; després, el dona a algú altre i torna a començar el ball.