Rituals de pensament

En un món tecnològic on tot ha de ser desxifrat a l’instant, sense ambigüitats i sense demores, quin espai ocupen els rituals? Esdevenen formes d’alienació, o zones de resistència?

Quan el mite i el símbol es posen en acció, sigui des d’un vessant espiritual o lúdic, el vincle entre les persones es constitueix des d’un lloc on ja no som consumidors que responem a la llei de l’oferta i la demanda. Els rituals permeten dotar a cada celebració d’una seqüència d’accions que, tot i no perseguir una finalitat concreta, generen un espai i un temps de reconeixement. Un reconeixement, alhora, que, si respon a una “racionalitat lliure”, va molt més enllà de les trampes de l’adhesió cega o la militància acrítica.

Els rituals transmeten relats, veus i imatges, adopten la memòria com a forma creativa, i ens conviden a intervenir activament en litúrgies —religioses però també paganes— que juguen amb les tensions de la repetició, la variació i la diferència. I ho fan dotant de sentit allò que no pot ser capturat per l’algoritme: l’anhel de transcendència, tenir cura del que és efímer, fer present l’absència, i commemorar una identitat oberta que, necessàriament, ha de poder ser interpretada des de noves perspectives en cada una de les representacions en què hi participem.