Després de la dimissió de Primo de Rivera (1923-1930), l’estat espanyol va viure un període d’inestabilitat que va agreujar el deteriorament polític existent. El règim monàrquic d’Alfons XIII, qui havia donat suport a la dictadura de Primo de Rivera, havia estat deslegitimat. Els partidaris del rei, en un intent de retornar credibilitat al monarca, van convocar eleccions municipals el 12 d’abril de 1931, esperant que als pobles petits encara hi guanyés la monarquia.

Les eleccions, però, van donar com a vencedores a les forces republicanes, en coalició amb els socialistes, que es van imposar a 41 de les 50 capitals de província. Aquest resultat va generar una mobilització popular antimonàrquica que va posar en escac al règim d’Alfons XIII, qui es va veure obligat a exiliar-se.

A Catalunya els resultat electorals havien donat la victòria a la candidatura d’Esquerra Republicana, i Lluís Companys va proclamar el triomf de la formació política des del balcó de l’Ajuntament. Uns minuts més tard, Francesc Macià proclamava la “República Catalana” des de l’antic palau de la Generalitat.

El 14 d’abril de 1931, a les cinc de la tarda, Josep Pujol i Capsada va proclamar, des del balcó de l’Ajuntament del Prat, la República Catalana, secundant el moviment iniciat per Francesc Macià a Barcelona. A l’endemà es constituí el consistori amb sis representants d’ERC, cinc de les candidatures de dretes i un regidor independent.

Veure també la imatge del mes

Veure també la peça del mes