Després de la tan aclamada “Acadèmia Cupletista” que va esdevenir com a fruit del procés del Paraula de Dones 2025, aquest any no ens hem quedat enrere.
La cupletista, cantant i directora Glòria Ribera ha liderat per segona vegada un projecte que compta amb més de 30 anys d’història i que enguany ha pres forma de “Paraula World Tour”.

A principis de desembre es va obrir la convocatòria d’aquesta nova edició, on ja es va notar que l’energia continuava latent des del març de 2025. Setze dones de totes les edats es van apuntar per formar part d’aquest nou procés: un escenari buit s’obria davant seu a principis de gener per començar a dibuixar el show de l’any.

Durant dos mesos, La Sala es va omplir cada dimecres per rebre les il·lusions, les pors, els somnis escènics i la música que, de forma col·lectiva, cadascú aportava a l’espectacle. “Venim de gira, som unes superestrelles que tornen a casa, amb tot el que això comporta!” va suggerir la Glòria a les primeres trobades. I la resta és història...

Però, per si us ho vau perdre, us expliquem com va anar:

El 14 de març ens vam trobar totes a La Capsa, plenes de nervis, riures, plomes, lentejuelas i expectació. Una tarda que entre assajos i maquillatge va passar volant; potser aquí la gent encara no ho sabia, però estava clar que teníem els camerinos plens de superestrelles. A les nou la gent va començar a apropar-se a la porta, una cua es va anar formant amb el compte enrere per al moment més esperat. Llums apagades, i per uns segons, un silenci que marca l’inici d’una gran nit. Sobre l’escenari, les setze dones que entonen a cappella l’inici de Super Troupper: “Viendo tanta gente puesta en pie ¿Cómo puedo sentirme sola? Todo huele a triunfo ¿Y sabes qué? Solo verte me vale ahora”.

Durant una hora i mitja, les nostres superestrelles van fer un recorregut pels clarobscurs de la fama, passant per les pressions estètiques, les pors a l’exposició, les mentides que s’amaguen rere la perfecció, les tensions en l’amistat. Un retrat que, al cap i a la fi, ens parla sobre la vida mateixa i les realitats que han coexistit en aquesta edició.

Entre confessió i confessió, les participants ens van regalar moments estel·lars com “Rafaela del Prá”, una versió de “Hay que venir al sur” digne de ser el nou himne de la ciutat, un “Ups ho he tornat a fer” acompanyat de la Moreneta amb la cara de la Britney Spears de fons, un monòleg brillant sobre les hormones i la menopausa al debut de Madame Fugots…

I a part d’elles, hi havia un altre element que brillava en excés damunt l’escenari: uns camals llampants al pur estil d’ABBA amplificaven cada passa i cada gir durant l’actuació. Aquest vestuari va ser obra de “A tota màquina”, un taller de costura que reuneix persones d’edats i orígens diversos per a treballar en projectes grupals en col·laboració amb altres iniciatives de la ciutat. Des dels inicis d’aquest Paraula ens vam posar en contacte amb elles, que es van dedicar a cosir setmanalment 38 camals amb els seus volants corresponents. Un procés que va culminar a l’assaig general, en què les participants del taller de costura es van presentar a La Capsa amb el vestuari perfecte entre les mans, vestides totes amb uns corbatins blans que s’havien cosit a joc. Ni la Cenicienta als seus millors somnis...

Tenim la música, tenim el vestuari, i la coreografia què? Doncs enguany hem comptat amb unes classes magistrals de la Barbara Cappi, coreògrafa, intèrpret i professora a l’àmbit de les arts del moviment.  Amb ella vam posar en valor els cossos a l’escenari i va proposar les coreografies que, sota els focos, van deixar a tothom bocabadat.

També vam comptar amb la participació de la Gisela Cruz, la Montse Catalán i l’Anna Abad, tres de les participants del taller d’Ukelele que es va impartir a La Capsa de febrer a març. Acompanyant a la Maribel a la versió en català de “I have a dream” d’ABBA, aquest quartet d’ukeleles van regalar-nos un moment màgic que va omplir la sala de llum.

Si sou públic fidel del Paraula sabeu que hi ha un element que mai pot fallar, pot prendre formes diferents, però si no hi fos, ens faltaria alguna cosa. Es tracta del gran final. I qui millor per posar banda sonora a un moment èpic que la gran Mónica Naranjo? La Noelia ens va delectar amb un registre vocal extraordinari, la Marina a la controladora punxant una versió techno del mític “Sobreviviré”. Una celebració dalt l’escenari per ballar plegades i posar el punt final a una edició que a moltes se’ns ha instal·lat a un raconet del cor.

Hi ha superestrelles que després d’un gran espectacle, se’n van a dormir. Al Paraula preferim ballar juntes fins a no sentir els peus. Així ho vam fer gràcies a les alumnes del taller de DJ no mixt que va impartir Piti Vaccari a La Capsa. Les alumnes i també superestrelles de la mixer van posar la cirereta del pastís amb una selecció musical perfecta per a una nit com aquesta.

I ara, que se’ns queda un petit buit i unes tardes de dimecres bastant menys divertides, ens queda recordar plegades revisitant les fotos meravelloses que va fer la fotògrafa Irene Galindo. I sobretot, ens queda posar en valor un projecte d’aquesta magnitud, amb el compromís i la voluntat que suposa, on allò col·lectiu sobrepassa els dubtes i les pors, un lloc on la queixa, la reivindicació i l’error tenen cabuda.

Gràcies a totes les superestrelles: Amanda, Iria, Judit, Laura, Mari, Mari Carmen, Maribel, Mari, Marina, Marta, Mònica, Nerea, Noelia, Núria, Rosa, Toñi, Vanesa i Glòria!

El 30 de maig celebrarem el #4Raons, però aquest any serà sensiblement diferent. Com ja sabeu el #4Raons és el projecte que ens permet apropar les bandes a la ciutadania, a través de processos amb col·lectius, entitats locals, o persones individuals. Les artistes coneixen el Prat a través de la seva gent, i pugen a l’escenari de La Capsa d’una manera diferent i més coherent que si haguessin vingut només per tocar. Però enguany no serà exactament així: la mal·leabilitat del projecte ens permet adaptar-lo a altres problemàtiques, i enguany hem volgut centrar-nos generar comunitat en contra del genocidi que pateix actualment el poble palestí.

El dia 30 de maig celebrarem una jornada benèfica a on tots els beneficis aniran a parar a la Comunitat Palestina de Catalunya, i on comptarem amb presència palestina i del Llevant del Mediterrani tant a dalt com a baix de l’escenari. Hem projectat un dia diferent, més obert al públic que mai i a on les relacions no només aniran en el doble sentit artista-col·lectiu, sinó que podrem trobar-nos totes en un espai en comú, com una plaça cívica. Durant el 30 de maig podreu veure (i ajudar) a pintar un mural dissenyat i liderat per La Recolectiva, podreu tastar un plat Palestí cuinat per Gazzawi Cuisine, veure el passi documental “Resistir és Existir”coproduït per La Veïnal, i escoltar als seus protagonistes, el Mujahed Khallaf i el Saad Omar, parlant en primera persona (i també serigrafiant samarretes!), fer una ballada de Dabke  impartida per l’activista Shahd Abusalama, i per descomptat no ens podíem oblidar de la música en directe, dj’s i moltes altres sorpreses!

La singularitat de l’empresa ens fa replantejar el com del procés. Des del principi hi ha hagut la voluntat de col·laborar amb persones i entitats tant locals com palestines, per a vincular-les a aquest #4Raons. Tot i que la major part del gruix d’activitats es concentren en la trobada del 30 de maig, hi ha hagut parts del procés que necessàriament han desbordat a dates prèvies, i que han donat lloc a una programació estesa durant els mesos d’abril i de maig, on podreu gaudir d’activitats vinculades a la cultura palestina.

D’entrada, aquest dimecres 15 ens trobarem a les 19:30 al Cine Club del documental No Other Land al cinema Capri, una activitat proposada per l’Arxiu Municipal.

En un inici, aquest dijous 16 haviem de rebre a La Capsa a l’Iyad Staiti, que venia des de Palestina per un Descompositor molt especial, en el qual havia de  parlar-nos de la música tradicional palestina, en una col·laboració amb l’Associació Catalana per la Pau. Malauradament, la mobilitat a Cisjordania està completament paralitzada i degut a la guerra a la regió, l’espai aeri de l’aeroport d’Ammam es troba també tancat. Això no només ha impossibilitat l’arribada de l’Iyad al nostre país, sinó que també impedeix als drets bàsics de tots els palestins i palestines.

Per altra banda, el col·lectiu Gazzawi Cuisine farà un taller de cuina Palestina al Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa el dia 13 de maig, per després tornar el dia 30 i deixar-nos tastar els seus deliciosos plats al dinar solidari de la jornada benèfica.

Quant a la representació del talent local, ens vam permetre la llibertat de fer dialogar el projecte de Jose Antonio Delgado i David Faure, Quotidian Records, amb l’artista palestina Dal-Yah. Vam pensar que la flexibilitat i la mirada dels pratencs podria conjugar amb les de Dal-Yah, ja que totes dues propostes són minimalistes, íntimes i ens parlen des del sud, tocant al Mediterrani.

Com que tot això no ho podríem haver aconseguit soles, des del primer moment vam demanar ajut a Prat Suport Palestina, un grup que s’ha organitzat diverses vegades en actes públics en suport a la causa palestina. Des d’inicis d’any ens hem anat reunint regularment per posar en comú idees, per decidir quina era la millor manera d’apropar-nos al genocidi palestí, per intercanviar noms i propostes i per donar forma al que finalment serà el #4Raons per Palestina.

Ja teniu disponibles les vostres entrades solidàries AQUÍ, que tenen forma de got. El got, com tot el disseny del #4Raons per Palestina, ha estat dissenyat, un cop més, pel col·lectiu pratenc Arrel. La vostra entrada, que té un preu de 6€, us servirà tant com per fer uns beures com per fer el vostre donatiu. L’acte el celebrarem a la plaça Joan García-Nieto, però algunes de les activitats, com la projecció del documental o el taller de dabke es faran a la sala de concert, i requereixen inscripció prèvia, que podreu fer un cop tingueu el vostre got-entrada solidari.

Aviat donarem més informació sobre els horaris de la jornada benèfica i els grups sorpresa. Esperem que us animeu a venir, a ballar, a saludar-nos i conèixer una mica més la cultura Palestina.

Entrades solidàries aquí!

El passat 28 de febrer es va celebrar el primer Dinar de Bucs, tot i que la tradició de quedar amb els usuaris de bucs amb l’excusa d’un àpat fa anys que se celebra a La Capsa. Altres anys amb un sopar, enguany amb un dinar a l’aire lliure, un canvi de format que ens va portar a celebrar una edició inoblidable.

A les dotze del migdia en reuníem al pati de Promoció Econòmica amb un escenari expectant i unes brases que començaven a treure fum. Per trencar el gel, a l’entrada es repartien noms de components de grups famosos: “ets George Harrison, has de trobar al teu Paul, Ringo i John”. Una manera de barrejar als components dels grups que assagen als bucs (que en tenim de totes formes i colors!) per participar al “Bingo de Bucs”.

A l’hora del vermut vam obrir el Micro Obert, guiat per Carlos Sáez, qui fa de l’escenari un espai una mica més agradable i sempre troba les paraules exactes. Cada grup va tocar dues cançons originals, i el talent i la diversitat va superar tota expectativa.

Els primers a pujar a l’escenari van ser Engels un grup jove format per alumnes de l’escola de música amb influències del rock classic com Led Zeppelin o Guns n’ Roses amb molta qualitat i que prometen molt, tot seguit va ser el torn dels Diversión Ends, un altre grup jove que pujava a l’escenari per primer cop amb el seu pop/rock/indie en castellà.

En tercer lloc, van sortir a l’escenari un dels grups més importants que ha donat aquesta ciutat, els Extra: el seu hit Isabel de 1982, ens va transportar a l’època daurada del pop en espanyol, en el seu so en directe, encara tant fresc i potent com fa 40 anys, ens feia entendre com havien signat amb Belter, una de les discogràfiques més importants de l’època.

Tot seguit era el torn de Kuz y los S.O.S: d’entre l’amalgama hipnòtica de la percussió, s’elevava la veu d’Edgardo, que versionant temes clàssics de cantautors sud-americans com La Luna de Rasquí de Jorge Drexler va preparar-nos pel dinar i van tancar aquesta primera ronda de música en directe.   

Havent gaudit d’aquesta primera tanda de grups de Bucs, ja ens corria la rata pel ventre. Però abans, tocava jugar. Va arribar el torn del Bingo de Bucs, on a través de definicions d’alguns grups que assagen a La Capsa, s’havia d’esbrinar el nom d’aquests. Us deixem alguna d’aquestes descripcions, perquè no tenen pèrdua (totes reals):

-       Si Pedro Sánchez fos un barrufet britànic, què seria? (Blue Dog)

-       Va escriure El Manifest Comunista amb Marx (Engels)

Ara si, es va obrir la cua de la barbacoa! El Bar de La Capsa va fer anar les graelles com ningú i ens van delectar amb llonganissa, hamburgueses, carxofes i pastís de postres. Mentrestant, el Viyou i el Teo van oferir el millor maridatge musical amb el seu b2b.

Ja amb la panxa plena i, per a sorpresa de tots, va començar a clarejar. Un sol de finals d’hivern va il·luminar amb precisió els següents en actuar: els mítics i tan estimats The Blue Majer’s. En actiu des de 1965, conserven la seva essència i la passió per la música com si fos el primer dia; d’entre altres, es van regalar una versió a ritme de rock’n’roll del tema “Ojitos Negros”, d’Antonio Machín.

El quintet de ska The Irians van ser els següents en tocar, encenent l’ambient amb ritmes festius i una energia contagiosa que va fer moure tot el públic des del primer compàs. El trio Blue Dog, amb Ana Sánchez, l’excantant dels enyorats Spammers, al baix i la veu, van pujar per primera vegada a un escenari per presentar-nos aquesta nova proposta de pop-rock, on les cançons respiren sinceritat i una energia crua que connecta amb el públic des del primer moment.

Que te funken són uns musicassos; com el seu propi nom indica, és una banda basada en ritmes funk. Vam veure la versió instrumental del grup, ja que el seu cantant no va poder acompanyar-los per problemes de veu. Així i tot, van demostrar una qualitat impecable sobre l’escenari. Esperem veure’ls ben aviat al complet.

El punt final de la jornada el van posar Superclass, power trio format per tres músics que hem vist en moltes formacions i projectes musicals de la ciutat, com ara Els Turistes o Els Flaming Shakers, per destacar-ne dos. De fet, el Viyou al baix i el guitarrista Joan Martínez van ser excompanys de l’Ana als Spammers.

L’últim tema que van tocar va ser una immillorable versió de Parklife de Blur, amb la col·laboració de Teo, el cantant de Diversión Ends, fent l’speech de la cançó; si tancaves els ulls, semblava que hagués pujat el mateix Phil Daniels a l’escenari.

Un reflex del que va generar una trobada com aquesta: encreuaments generacionals, noves amistats i bona música.

Afegim quatre nous grups a la Guia Sonora del Prat!

Per si encara no ho sabeu, la Guia Sonora del Prat va néixer el 1998, a partir de la col·laboració de l'Associació de música La Clau, l'estudi de so Zero DB i La Capsa, esdevenint una revista-catàleg-cd que volia donar a conèixer els agents musicals de la ciutat, en un moment àlgid quant a bandes i iniciatives musicals al Prat.

L'any 2013 el concepte es transforma en blog amb la col·laboració de músics de la ciutat, amb un objectiu divulgatiu i de difusió de les músiques locals així com a espai repositori i de documentació actualitzada. Allà s'hi podia trobar tota la història i enllaços a les músiques, vídeos i imatges dels grups, cantautores i creadores sonores de la ciutat. 

El 2020 es comença a preparar la nova Guia Sonora treballant juntament amb l'estudi de disseny del pratenc Dani Tamayo, Vera-Tamayo,  per tal d’actualitzar la imatge i fer-la més atractiva i funcional. El panorama musical pratenc és inabastable i mutant, per aquest motiu la Guia Sonora es va actualitzant periòdicament amb nous grups i projectes.

Després d’un llarg període sense novetats, tornem amb una nova actualització que recupera la memòria musical de la ciutat incorporant quatre formacions que molts de vosaltres recordareu. Entre elles destaca Azúcar de Caña, activa als anys noranta i coneguda per fusionar rumba i flamenc amb arranjaments electrònics, aconseguint una notable popularitat amb discos com Vete con él i nombroses actuacions arreu de l’Estat. També reapareix Teen Marcianas, projecte nascut el 1993 que va explorar estils com el techno, l’acid house o el funk i que va formar part de l’escena electrònica barcelonina amb publicacions pròpies i presència en festivals destacats. El repàs es completa amb Chicken y Los Cocina, el projecte de l'agitador cultural pratenc David Gallardo “El Pollo”, que va evolucionar cap a un so festiu i directe, i Marisa Ocaña Quartet, banda de blues i rhythm’n’blues reconeguda pels seus intensos directes i per reinterpretar clàssics amb personalitat pròpia. Amb aquesta nova entrega, el projecte reprèn la seva tasca de difusió i arxiu sonor, reforçant el compromís amb el patrimoni musical local i apropant al públic propostes dels seixanta fins a l’actualitat.

Si voleu fer un cop d'ull a la Guia Sonora, la podeu trobar fent clic aquí. 

Un dels propòsits del projecte cultural de La Capsa és incentivar la creació musical, el que anomenem "Suport a la Creació". Aquesta branca compta amb diversos projectes que us poden sonar: el Cinema i Música, el Trainer, l'acompanyament del TFG o els Stages. Aquests últims, els stages, són els que us volem explicar avui.

Comencem pel principi: què és un stage?

Un stage és un assaig creatiu a on s’acaben de desenvolupar i aterrar les necessitats tècniques i artístiques d’un espectacle.  Aquests assajos són el moment final de la creació artística i responen a la necessitat de dur al directe l’espectacle. Però, a més a més, aquests assajos permeten crear canals entre els artistes i el projecte cultural. Durant els dies que dura l’estada tot l’equip es troba en un estat de residència a l’edifici, esmorzen, dinen i sopen a La Capsa, utilitzen els espais per treballar, i coneixen el projecte cultural des del dia a dia.

Cada stage és diferent i segons l’estil i l’artista, ens podem trobar diverses figures.  Fem un recompte:

Tenim la part més purament musical i protagonista com és l’artista principal, més els músics (o un grup sencer, tot i que cada cop n'hi ha menys!). Però no podem oblidar l’equip tècnic, que s’encarrega del bon funcionament de l’espectacle. Aquesta gent (tècnicx de P.A. , monitors, llums o backliner, projeccions, muntatge, desmuntatge) són les figures que mantenen l’esquelet de l'obra en peu, és una feina que suma en allò creatiu, en la sonorització o el tipus d’il·luminació, però que sobretot té un vessant molt tècnic.

Segons les dimensions de la proposta també hi podem trobar un equip creatiu que ajuda a pensar la posada en escena de l’artista. Aquestes figures normalment estan implicades al projecte en les seves primeres fases, un cop s’estrenen, passen a treballar amb altres artistes. Aquí podem trobar de tota mena: coreògrafxs, disseny de llums, de projeccions, directorxs d’escena, etc. Per acabar, trobem a l’equip de producció i management amb els que mantenim el contacte més estret.

Poder acollir a equips tan grans connecta l’equipament amb la indústria musical del territori i, ens permet a nosaltres posar en valor el projecte cultural. Tot sovint, ens acompanyen alumnes de L’Escola d’Arts en Viu per veure els estadis finals de la creació musical en un entorn professionalitzat i, tenen l'oportunitat de preguntar i conèixer de primera mà de l’experiència d’artistes amb carrera. Per nosaltres, tot i que l’stage, sigui una pota que queda amagada de cara al públic general, és una de les bases que ens ajuda a sostenir i donar significat al projecte cultural.

Podríem dir, en definitiva, que quan un artista entra aquí, volem que formi part del projecte cultural. Aquest “formar-ne part” l’anomenem retorn de l’artista. 

Aquests retorns són molt flexibles i ens ajuden a explicar el projecte més enllà del territori. Per fer-nos una idea, durant tots els anys que La Capsa ha estat oberta hem acollit tota classe de propostes, algunes han nascut aquí i altres han acabat de perfilar-se.

Bad Gyal, La Casa Azul, Sidonie, Standstill, entre molts altres ens han visitat i, gràcies a aquests pactes, els hem pogut programar a la sala. Més recentment, durant l’últim any, hem acollit a OKDW, Guillem Gisbert, Las Migas, Maika Makovski, The Excitements, Maria Arnal – que ens va oferir un assaig obert a principis d’aquest mes -, i a Júlia Colom i Maria Hein, dues noies que presentaran la seva proposta aquest el dia 21 de febrer. Els concerts de stage sempre son concerts que connecten la Capsa amb els circuits musicals més grans; durant el mes de febrer haurem pogut veure a tres propostes que ocupen espais rellevants als cartells dels festivals del territori. Si us animeu apropar-vos aquest dissabte podreu descobrir dues cantants i compositores mallorquines que barregen el folklore amb els seus universos personals, que donen com a resultat propostes úniques i amb un format íntim fet per l'ocasió.

Amb l’inici de l’any, ha arribat a les bústies de la ciutat el fulletó amb la nova oferta de cursos i tallers que s’organitzen als centres culturals del Prat per als mesos d’hivern.

La programació inclou propostes molt diverses: aprendre a cuinar postres, receptes tradicionals o més innovadores, organitzar els tàpers setmanals de manera pràctica, ballar diferents estils i ritmes, fer manualitats en grup, apropar-se al món del periodisme amb criteri i esperit crític davant les fake news, o iniciar-se en la creació de videojocs en família, entre moltes altres opcions.

Els equipaments culturals ofereixen cursos i tallers de temàtiques diverses, pensats tant per adquirir nous coneixements com per gaudir del temps lliure aprenent. Participar en activitats formatives permet desenvolupar interessos personals, descobrir noves aficions, potenciar la creativitat i compartir espais d’aprenentatge amb altres persones, tot contribuint al benestar i a l’enriquiment personal. 

Es tracta d’una oferta àmplia i transversal, amb activitats de gastronomia, música, fotografia, dansa, cultura digital o arts visuals, adreçades a públics diversos, incloent-hi infants, famílies i joves. 

Inscripcions

Les inscripcions es podran fer a partir de dimecres 14 de gener, a les 16.30 h  de manera:

• telemàtica,
  • a través del web online.elprat.cat
• presencial, als centres culturals en horari de l'equipament:
  • Centre Cívic Jardins de la Pau
  • Centre Cívic Palmira Domènech
  • Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa
  • Cèntric Espai Cultural
  • La Capsa
  • L'Escola d'Arts en Viu 
  • Escola d'arts del Prat (només els cursos propis de l'Escola)

Aquesta tardor L’Artesà i La Capsa tornen a oferir una programació conjunta amb un marcat caràcter contemporani i trencador, que excedeixi els discursos i les disciplines. L'Artesà x La Capsa i La Capsa x L'Artesà, aquest mes de novembre les sales difuminen els límits i les direccions en una col·laboració conjunta. El cap de setmana del 13 al 16 de novembre es presentaran quatre propostes que us portaran a passejar pels racons més amagats de les Arts en Viu i la música.

El dijous 13 de novembre arrencarà aquesta programació amb força irresistible: Perdón de LosInformalls al Teatre L’Artesà. Cors, desitjos, dolor, fum, techno... amor i odi a la dansa en aquesta proposta d'una companyia que promou el moviment, l'humor i l'agitació social. Amb ells ballarem també divendres 14 a La Capsa, en una ballada just després del concert de Maestro Espada, el projecte experimental que uneix folklore i electrònica en un íntim viatge a la memòria. També a La Capsa, però en aquest cas a l'exterior, gaudirem diumenge 16 d'un bon vermut musical amb Los Manises, un directe que uneix ironia, new wave i energia desbordant a parts iguals. I aquell especial cap de setmana tancarà amb el díptic de la companyia La Mula a L’Artesà. Aquesta companyia, acostumada a treballar amb els objectes quotidians, presenta dues creacions sobre la percepció, la seva alteració i el joc, amb la seva mirada tan imaginativa i única. Amb Manual per a éssers vius n’ha trobat els més quotidians de tots: les paraules i el llenguatge, que tenen la capacitat de redefinir la nostra percepció i transformar la manera en què veiem el món; amb Thauma ens submergiran, amb el seu joc poètic, en un cap meravellat. Un díptic pensat perquè tant adults com infants a partir dels 10 anys viatgin amb la imaginació.

Les propostes d’aquesta programació conjunta L’Artesà x La Capsa tenen un preu especial de 5 € per espectacle (+0’50€ de despeses de gestió), a més d'un pack d'entrades per als 4 espectacles de pagament per 10€. Entrades i packs disponibles a elprat.koobin.cat

Del 30 de juny al 4 de juliol, el Teatre L’Artesà va acollir una nova edició del Campus d’Arts en Viu, un espai intensiu de creació artística destinat a joves, acompanyat per professors de L'Escola d'Arts en Viu i liderat pels artistes Mar Garcia i Javi Soler. Els mateixos creadors que, al llarg del curs, han guiat l’assignatura d’Espai de Creació van tornar a posar-se al capdavant del projecte, oferint una setmana plena d’experimentació i aprenentatge col·lectiu.

Durant les sessions, un grup de 20 joves va treballar a partir d’una eina clau proposada pels artistes: la traducció. Aquesta metodologia va servir com a punt de partida per a la creació d’escenes a partir de quatre fotografies, traduint-les a diferents llenguatges escènics com el so o el moviment per a composar escenes.

Els participants es van organitzar en quatre grups i van construir les seves peces per capes, desenvolupant processos creatius propis amb l’acompanyament dels artistes. El resultat d’aquest intens treball es va compartir l'últim dia a familiars i amics, en una mostra on es van poder veure diferents escenes que combinaven música i moviment creades al llarg de la setmana. L’esdeveniment va concloure amb un col·loqui on els joves van compartir com havien creat les escenes, les eines que havien posat en joc i la metodologia que havia estructurat la seva experimentació.

Aquesta ha estat, doncs, una nova edició del Campus d’Arts en viu, un espai de creació interdisciplinària (música, teatre i dansa) per a joves d’entre 12 i 17 anys que compta amb la participació d’un col·lectiu d’artistes professionals i del professorat de música, teatre i dansa de L’Escola d’Arts en Viu i s’organitza conjuntament des de L’Escola d’Arts en Viu, La Capsa i L’Artesà. El campus es consolida així com una oportunitat més per als joves de descobrir nous artistes, noves metodologies  i de participar activament en un procés creatiu col·lectiu. 

L’exposició “Aquí tothom canta!”, que es pot visitar al Cèntric, ofereix un recorregut pels 175 anys d’història musical de la ciutat, des de 1850 fins al 2025. Organitzada en motiu del 30è aniversari de La Capsa, la mostra es divideix en tres blocs que reflecteixen els diferents formats i estils musicals al llarg del temps.

La música s’hi presenta com a eina d’expressió, cohesió social i construcció d’identitat local. Tot i els canvis en gèneres i tecnologies, sempre ha estat un element clau de trobada.

El recorregut inclou des de corals del segle XIX i sardanes, fins al rock dels anys 50, el rap i hip-hop dels anys 90, i l’escena musical diversa i feminista actual. També es posa en valor l’impacte dels fluxos migratoris i l’ús d’espais com bars, discoteques, La Capsa, i el Parc Nou com a escenaris clau.

L’exposició posa de manifest que la música ha estat i continua sent una part essencial de la vida quotidiana i de la identitat col·lectiva del Prat. No només ha acompanyat esdeveniments socials i festius, sinó que ha servit com a espai de resistència, d’expressió personal i comunitària, i com a mitjà per crear vincles entre generacions i cultures diverses. La mostra reivindica que l’accés a la música és un dret cultural fonamental. També evidencia que disposar d’espais adequats per crear, compartir i gaudir de la música és clau per mantenir viu el teixit social i afavorir la participació ciutadana. Així, el recorregut no només és històric, sinó també una crida a preservar i enfortir el present i futur musical de la ciutat.

L’exposició també està vinculada amb el 30è aniversari de La Capsa, un projecte innovador, jove i experimental que ha esdevingut un espai de trobada i el bressol de nombroses propostes culturals i creatives que avui donen forma i sentit al Prat. Al llarg d’aquest any, La Capsa anirà oferint programacions commemoratives d’aquests 30 anys, estigueu atents perquè aviat tindrem més informació.

Allà on s’acabava la ciutat, un 30 de juny del 1995 neix un equipament inclassificable, La Capsa.

En un moment d’efervescència creativa, La Capsa va obrir les portes com a espai d’expressió per a joves, entitats i artistes locals. Projectes com La Claqueta Metàl·lica, la Ràdio –embrió de l’actual El Prat Ràdio–, El Lloro, el SISA (Servei d’Informació sobre Sexualitat i Anticoncepció) i molts altres col·lectius van omplir l’espai d’iniciatives. També van néixer esdeveniments que han deixat empremta: el Potablava, el Gallum Gallum, el Pratifolk, el Carnaval...

Des del primer dia, la música ha estat el cor de La Capsa. Els bucs d’assaig, l’estudi de so i la sala de concerts van esdevenir punt de trobada per a músics, bandes i persones amb ganes de descobrir, experimentar, pujar a l’escenari i, sobretot, compartir inquietuds. 

30 anys afavorint la vida a la ciutat des de la música i posant el Prat en relació amb la música. 

Després d’un parèntesi obligat per les obres de l’L9 del metro, La Capsa va reobrir l’any 2014 amb un projecte renovat centrat en la música i la creació. Un espai d’aprenentatge, pràctica i gaudi de les músiques modernes, amb el compromís de defensar el dret a la cultura per a tothom.

Avui és seu de L’Escola d’Arts en Viu on, setmanalment, nens, joves i adults aprenen, toquen en grups i participen en jam sessions. Més de 130 bandes es troben als bucs d'assaig, i l’estudi de so és un veritable laboratori per a joves promeses de la música urbana.  

Projectes com Paraula de Dones, el #4Raons o l'Almeuritme connecten persones molt diverses a través del gaudi musical, ajudant-nos a entendre i estimar una ciutat tan rica i complexa com la nostra.

La Sala de concerts programa música per a totes les edats i dona visibilitat tant al talent local com a propostes emergents, com Sudor, Hangar o Jet Lag.

Avui en dia, La Capsa ja no és allà on la ciutat s’acaba, sinó allà on la ciutat conflueix. Un centre viu que vol incloure a tothom, un referent en el camp de la música i de la innovació cultural que ajuda a donar forma i sentit al Prat.

Una marató per celebrar 30 anys de música

I quina millor manera de celebrar-ho que amb una marató de grups locals, d’abans i d’ara. El pròxim dissabte 28 de juny, farem un recorregut per la història de La Capsa a través de bandes que han omplert els bucs i pujat als escenaris de la ciutat. Una festa per gaudir plegades de la música que dona sentit a aquest espai. I com a un bon aniversari, no poden faltar les sorpreses. Comptarem amb Arrel, que ens guiaran en el món de la serigrafia per a estampar samarretes exclusives de La Capsa edició 30 Aniversari. Soparem, ballarem, cantarem... i sobretot celebrarem que 30 anys no es fan cada dia...i això només és el principi!

Aquesta marató és només el tret de sortida. Al llarg de l’any, diversos esdeveniments portaran el “segell” del 30 aniversari, amb propostes diverses que celebraran La Capsa des de tots els angles. Així que no ens perdeu la pista i estigueu ben atentes!

Un nou rumb: Els videojocs

• Mario Kart i Jam Session
  El cicle de Videojocs i Música començarà amb un esdeveniment que promet divertit. Parlant de música icònica en videojocs, no es pot oblidar de l'univers de Mario i Luigi al Grand Prix. I quina millor manera de gaudir de Mario Kart que amb una Jam Session en directe? Aquesta jugada col·lectiva i musical tindrà lloc a la Plaça de Joan García-Nieto el pròxim dimecres 9 de juliol a les 22 h.

• Mostra del procés Construïm el Prat al Minecraft
  Des del 21 de maig, joves pratencs i pratenques s'han endinsat en la construcció virtual de la seva ciutat gràcies a l’acompanyament de CubeCat, un servidor de Minecraft en català, dedicat a la construcció en supervivència i rol lleu, amb l'objectiu de recrear Catalunya i els seus voltants. En constatar que el municipi del Prat estava poc construït dins aquest servidor, es va decidir organitzar el taller Construïm el Prat en Minecraft per solucionar-ho, i generar un espai de trobada i creació conjunta que té lloc cada dimecres al Centre Cívic Jardins de la Pau. Durant vuit sessions, les participants assumeixen rols actius dins d’una comunitat autogestionada, tot aprenent a utilitzar Minecraft com a eina de simulació urbana, participació ciutadana i creació col·lectiva.
  Un cop creats els edificis, se celebrarà la feina feta a l'aire lliure, a l'exterior de La Capsa, el 16 de juliol a les 22 h. Aquest esdeveniment musical i digital comptarà amb una banda sonora creada especialment per la pianista i cantant pratenca Elena Grueso. 

Un any més, amb motiu del Dia Mundial de la Música, La Capsa i L'Escola d'Arts Viu presentaran el pròxim 19 de juny una nova peça audiovisual del procés ciutadà de creació musical Almeuritme, que té com a objectiu promoure que persones diverses de la ciutat s'apleguin al voltant d'un nexe comú i compartit, la música, a partir de la interpretació d'una cançó.

Enguany, coincidint amb el quinzè aniversari del projecte i el 150è aniversari del naixement d’Antonio Machado, s’ha interpretat la cançó “Cantares” de Joan Manuel Serrat, amb l’acompanyament de Jofre Bardagí, músic i fill del que va ser durant molts anys productor i company de Serrat, el Mestre Bardagí, i nebot de l’artista.

L'Almeuritme ha comptat al llarg dels anys amb una llarga llista de músics emblemàtics del panorama independent nacional amb qui hem pogut compartir aquest procés, com per exemple Alondra Bentley (Si tuviera), Els Pets (Bon dia), Sidonie (Estáis aquí), Miqui Puig (Bonito Es) o Standstill (Adelante Bonaparte).

Assajos i enregistrament

El protagonista d'aquest any: "Cantares"

Aquest mes d’abril, L’Artesà s’ha omplert de ritmes, paraules, famílies i connexions. I és que al vestíbul, als camerinos i a l’escenari de la Sala Gran s’ha disposat la mostra de tres anys d’Antropoloops. Un artefacte per crear cançons amb els peus, entrevistes amb llenguatges i expressions úniques, constel·lacions sonores d’allò més curioses... tot això i més, ha esdevingut el resultat de tres anys de tallers amb alumnes de secundaria del Prat.

Després d’aquest temps, és possible que la paraula Antropoloops us sigui familiar, però per si de cas, us refresquem la memòria! En paraules dels mateixos membres d'Antropoloops, "en els Tallers Antropoloops la remescla musical s'usa com un lloc de joc i trobada, un espai on la diferència s'entén de manera creativa, dinàmica i inacabada. Treballem amb la música com a receptacle d'històries de vida, d'emocions i relats culturals entrellaçats. Ens agrada pensar en la remescla com un espai en el qual l'alumnat pugui articular i naturalitzar la construcció flexible de la seva pròpia identitat i la de l'altre a través de l'experimentació digital amb la música i el so. Fem servir la música i els mapes com un vehicle per a trobar-nos i revelar com tots/as som fruit de la mescla".

En aquests darrers anys, els tallers Antropoloops s’han convertit en una fotografia sonora dels gustos musicals d’aquestes generacions i de la diversitat intercultural present en elles. A través de la mostra s’han pogut veure i escoltar els processos i resultats dels diversos tallers; riures i moltes emocions que queden emmagatzemades en les peces musicals dels alumnes. Tot pensat a través de la lògica contemporània de la remescla i l’experimentació musical amb les tecnologies digitals.

Si fem la mirada enrere, podem veure els diferents objectius i processos que han anat passant per L’Artesà i La Capsa des del 2022. Començàvem la primera edició amb l’objectiu de generar un arxiu sonor i el dispositiu per a posar-lo en ús. Aquí van sorgir els primers loops, trossets de cançons importants per aquests alumnes i que, com es plantejava aleshores, “recordarien d'aquí a vint anys”, amb la participació d'Institut Pepa Colomer, Institut Ribera Baixa, Institut El Prat de Llobregat, Institut Baldiri Guilera i Institut Escola del Prat.

El segon any, la mirada es posa en la remescla col·lectiva, també a través del cos. L’escolta compartida i la presència del català a la música van ser els eixos centrals d’aquests tallers de nou amb l'alumnat dels instituts Ribera Baixa i Salvador Dalí.

En aquest tercer i darrer any, Antropoloops es preguntaven: “Com podem treballar el llenguatge des de la seva dimensió sonora, i fer-ho en relació amb els processos de construcció de la identitat individual?”. S’ha desenvolupat un procés de creació musical ajuntant dos grups de 3r de l’Institut Escola Pepa Colomer i tres grups de 4t de l’Institu Salvador Dalí, a partir d’una feina prèvia de l’alumnat d’investigació i aproximació a les seves realitats culturals i identitàries. A partir de gravacions dels seus contextos familiars, els alumnes han compost peces a través de tallar, ajuntar, repetir i experimentar amb lletres, paraules i expressions del seu voltant, generant un context en què els usos dels llenguatges poden aparèixer i articular-se de manera lúdica. I ho podeu comprovar vosaltres mateixos fent clic al web d’Antropoloops, on podreu explorar en profunditat cadascuna d’aquestes constel·lacions.

Aquesta activitat neix de la col·laboració entre el Teatre l'Artesà i La Capsa, en el marc del projecte educatiu Camins Vius. Treballar des de la música, la remescla i l'experimentació ha estat una oportunitat per a desenvolupar plegats un projecte que ha permès teixir noves relacions i afectes. Especialment, gràcies a la involucració i l'apropiació de la proposta d'Antropoloops per part del professorat involucrat, sense qui res d'això hagués estat possible: Neus Albors, Sara Bobadilla i Francisco José Nadal.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de La Capsa (@lacapsa)

Després de l’experiència en 2023, aquest curs a La Capsa i L’Artesà hem tornat a experimentar amb l’eina d’Antropoloops en el marc d’uns laboratoris en què alumnes de l’INS Ribera Baixa i l’INS Salvador Dalí han posat en comú els seus gustos musicals per acabar creant més de 40 peces sonores.

Antropoloops no és una persona, ni un animal, ni una cosa: és una eina que fa música. Gràcies a aquesta eina podem retallar, enganxar, reproduir i gravar sons i músiques que ja existeixen i crear les nostres noves bandes sonores. Tot plegat, entenent la remescla musical com un espai de joc, de trobada i d’experimentació per acabar generant un arxiu sonor situat en les experiències de l’alumnat.

Aquest curs, la premissa dels alumnes de 1r i 3r d’ESO de l’Institut Ribera Baixa ha estat escollir cançons que escoltem de forma compartida. Aquella cançó que sempre cantem amb la família la Nit de Nadal. O la que sona en tots els viatges en cotxe amb els teus germans. Potser aquella que ballava la teva àvia els diumenges mentre escombrava. O la que poses amb els col·legues entre classe i classe... Les cançons que escoltem en comunitat no sonen igual que les playlists que ens posem amb auriculars en la intimitat, així que, en Rubén Alonso i en Fran Torres, membres del col·lectiu Antropoloops, ens van convidar a repensar les nostres identitats col·lectives per acabar mesclant i remesclant una mena de multivers musical.

El grup de 2n d’ESO de l’Institut Salvador Dalí va centrar la seva exploració en la presència de la llengua catalana en la música de diversos moments històrics. Així, vam jugar amb material que anava des de les lletres reivindicatives de la Nova Cançó fins el Millonària de Rosalia. Tot això, després d’haver entrevistat les seves famílies sobre la diversitat lingüística de les músiques del nostre dia a dia. El resultat va ser un collage sonor connectat amb la nostra identitat cultural que els alumnes van presentar en públic a la sala de La Capsa davant de companys i família. Una experiència que de ben segur tots i totes les participants recordaran!

Aquesta activitat neix a partir de la col·laboració entre Teatre l'Artesà i La Capsa, en el marc del projecte educatiu Camins Vius, un dels projectes educatius del teatre que proposa als centres educatius gaudir de les Arts en Viu en la seva plenitud, creant espais d’intercanvi i col·laboració entre els artistes que treballen al teatre i diverses escoles públiques del Prat de Llobregat, per convidar a veure, tocar, experimentar, posar cos i reflexionar a partir de tot un seguit d'activitats pensades i creades específicament per a la comunitat educativa.

Si et pica la curiositat de saber com funciona aquesta eina, tu també pots entrar-hi i formar part d’aquesta remescla! A la web d’Antropoloops es pot accedir al dispositiu creat el curs passat pels alumnes amb tots els seus loops!

El passat 15 de març, amb una sala plena i expectant, les primeres notes de “Ja us he reconegut” de la Feliu donaven el tret de sortida a l’”Acadèmia Cupletista”. El procés de creació col·lectiu del Paraula de Dones culminava amb un espectacle replet de música protagonitzat per 15 dones del Prat: coreografies, humor, cuplets, karaoke... Sota les llums i el fum, La Capsa semblava treta del mateix Paral·lel.

Aquest procés posa en valor la creació i expressió des d’una perspectiva de gènere i enguany ha sigut liderat per la Glòria Ribera, tota una experta dels cuplets i les arts dramàtiques. Amb ella i les participants, s’han portat a terme trobades setmanals des del gener per a orquestrar aquest espectacle. Aquest espai ha permès l’experimentació, la prova, l’error, l’escolta, la reivindicació, un espai segur on poder trobar una veu pròpia i també col·lectiva. L’evolució des del gener fins al març ha estat espectacular, la vergonya i els prejudicis van quedar-se enrere, i la força de les participants va poder per sobre de totes les coses.

En aquest procés de creació també hem comptat amb dues sessions extraordinàries amb expertes sobre el cos i l’humor. Sessions molt fructíferes que van donar-li més dimensió a les propostes de les participants. La Carlota Grau, dramaturga, coreògrafa i ballarina, va portar-nos dinàmiques de moviment i exercicis per a desfer-nos la mirada externa, posar en valor els cossos a l’escenari i acabar de lluir les coreografies. I us assegurem que van lluir, cançons com “Gorda” o “Gracias por venir” o “Rata Inmunda” ens van deixar a totes bocabadades.

L’humor també va ser un aspecte clau a treballar, i per això vam comptar amb la Judit Martín, actriu i humorista catalana reconeguda per la seva trajectòria en televisió, ràdio i teatre, que ens va donar eines per a elevar els gags i la presència escènica. D’aquesta trobada va sorgir un dels gags més divertits de l’espectacle: quatre caps flotants formaven un ésser màgic i misteriós capaç de resoldre qualsevol dubte de l’univers. Aquest “Oracle” va portar la improvisació a l’escenari, convertint al públic en una peça més de l’espectacle.

També vam comptar amb la participació de la pratenca Elena Grueso, multiinstrumentista que va acompanyar amb el piano algunes de les cançons, donant-li un toc ben cupletista i professional.

I quan pensàvem que les sorpreses ja s’havien desvelat per complert, l’escenari es va començar a omplir de gom a gom. Trenta participants del Cor d’adults del Prat van sumar-se a l’Acadèmia Cupletista per a cantar plegades “Fumando Espero”, tot un hit dels cuplets que, evidentment, no podia faltar.

Però si hem de destacar alguna cosa d’aquesta edició, no tenim cap dubte: les participants de l’Acadèmia. No només ho han donat tot en cada cançó, sinó que han fet una evolució espectacular. La por a l’escenari ha quedat en un segon pla i juntes han generat una xarxa i un sentiment de col·lectiu que ha triplicat la força de cadascuna d’elles. Vestides amb xandalls ben estridents, res va poder aturar aquestes dones que van convertir La Sala de La Capsa en pura festa.

I com tota bona festa, ha d’acabar amb un DJ Set que elevi del tot. Aquesta va ser la feina de la Marina Mora “Atabey DJ” i Inma Quesada “Anómala DJ”, participants d’aquesta edició que van fer màgia amb les controladores, posant temes d’avui i d’ahir per a no deixar de ballar ni un segon.

Si us vau perdre aquesta edició del Paraula, us deixem amb les meravelloses fotografies de la Mireia Bordonada.

Gràcies a totes per fer-ho possible: Mònica, Marta, Noe, Marina, Mari Carmen, Mari, Laura, Maribel, Vanesa, Inma, Bea, Selene, Vane, Mari, Glòria, Elena!

El  “Dispositiu de Cançó Protesta Experimental” va ser el projecte seleccionat a la convocatòria Música i Territori /UNZIP 2024, i aprofitant que ja està disponible l’àlbum del DCPX, publicat per Discs NoIA, segell per a artistes que tenen una actitud crítica o bel·ligerant cap a la IA, us volem explicar d’on va sorgir aquest projecte i quines fases va tenir abans de donar com a fruit aquestes 4 peces finals de creació col·lectiva i experimental.  
 
El Dispositiu de Cançó Protesta Experimental té els seus inicis el juliol de 2024, on l’Ivó Valdivielso acompanyat de l’Òscar Martínez va generar diverses trobades amb persones vinculades a l’associacionisme i l’activisme per a explorar plegades les lluites que remouen i vinculen a la ciutadania del Prat, entre elles van participar-hi la Carmen Lago i la Pili Barroso de Roda Blava, la Marta Mouns d’Orgull Pota Blava i la Laia Gluk de Ni un Pam de Terra. 

Arran d'aquests intensos diàlegs, van sorgir quatre temàtiques compartides a reivindicar en aquest dispositiu: les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, el maltractament de la fauna urbana, el no reconeixement de la diversitat de gènere i la destrucció de l’àmbit natural. En aquests debats, l’Alícia, la Naomi, la Mercè i l’Oriol, un equip de joves escriptores de l’associació Tinta Blava, van elaborar cròniques de les discussions com a eina per a inspirar la següent fase del projecte, ja centrada en la creació de les cançons protesta. 

Després d’una petita pausa a l’estiu, es va iniciar la composició sota la premissa de realitzar una peça per a cadascuna de les lluites establertes. Aquí és on l’equip s’amplia i comencen a formar-ne part persones amb sensibilitats creatives d’allò més diverses: des de la música folk, passant per la composició algorítmica i les percussions experimentals, fins a arribar a la poesia més disruptiva. L’objectiu va ser traslladar les reivindicacions al llenguatge musical, fugint de l’ortodòxia, utilitzant el so com a matèria primera, i navegant lliurement entre estils i textures sòniques. Les participants Laia Glük, David Faure, Ramón Casamajó, Félix Denuit van crear les obres musicals que podeu trobar a l’àlbum.  
 
Però no només es va explorar la part sonora, sinó que paral·lelament al procés creatiu, es va aprofundir en noves maneres de composició musical. Així doncs, a l’octubre, el col·lectiu TOPLAP van organitzar un taller obert al públic sobre Live Coding, una tècnica de creació sonora i visual, basada en la programació amb codi informàtic en temps real. 

Els nervis i la intriga per veure el resultat final d’un procés que lligava tantes lluites, persones i formes d’expressió va anar creixent fins al 17 de novembre, dia en què el resultat va ser presentat a La Capsa. Amb la sala plena de gom a gom, i ben acompanyades de vermut, totes les persones involucrades en la creació col·lectiva, i d’altres que venien a descobrir el DCPX, es van veure immerses en un viatge sonor espectacular. Una jornada que va reflectir la importància de les contribucions de totes les persones que han passat pel projecte, així com les connexions que s’han creat arran del dispositiu. 
 
Per si us ho vau perdre, esteu de sort: al canal de YouTube del DCPX, podeu veure un meravellós videoresum del procés. També us animem que doneu un cop d’ull al seu web, on podreu trobar un recull de totes les fases i agents implicats en el projecte, tot acompanyat de meravelloses fotografies d’Òscar Lapinza. 

El passat 4 de febrer, vam enregistrar un nou Directe a l'Estudi de la mà de la pratenca Elena Grueso. Aquest projecte permet que grups de la ciutat visitin el nostre estudi per enregistrar una de les seves cançons, per a descobrir la varietat i la qualitat de les bandes d'aquest territori.

L'Elena ha enfocat la seva educació i aprenentatge musical al Prat de Llobregat. És multiinstrumentista, ha estudiat la carrera d'interpretació vocal en el Jazz i la Música Moderna al Conservatori Superior de Música del Liceu, i ha participat a musicals, concerts propis i amb altres artistes, bandes de versions, entre d'altres. El passat novembre de 2024 va presentar el seu primer EP "Intro: Génesis" a La Capsa i a la Fundació Conservatori Liceu, emmarcat dins el seu Treball Final de Grau dels seus estudis.

Des d’aleshores, i com a continuïtat d’aquesta primera obra, la pratenca està desenvolupant un nou EP que sortirà el novembre del 2025 i que canvia de format; aquest esdevé més petit, íntim i electrònic, i té l’objectiu de ser un reflex de la seva experiència vital i del seu gran somni: tenir una identitat artística pròpia i poder connectar amb el públic mitjançant l'honestedat i la bellesa, creant un entorn segur. L’Elena s’endinsa en el passat; en els seus records, les seves pors i les seves febleses com a eina per a l’autoconeixement i la fortalesa personal, com a eina per a un futur millor.

Al Directe a l’Estudi s’avança "Mi Primer Amor", una de les cançons d’aquesta nova proposta a manera de transició d’un EP a l’altre: la música està esdevenint més electrònica que abans, el format és més petit, i, tot i que es manté l’essència artística, el gènere musical canvia, així com els temes de les lletres. “Mi Primer Amor” tracta sobre una relació passada i sobre el record que es manté en el temps d’aquesta persona. És una reflexió sobre com canvien les coses amb temps i perspectiva, i com ens podem enfortir a la llarga d’haver superat situacions complexes i relacions tòxiques amb persones del nostre voltant.

El vídeo el va gravar i muntar el també pratenc Sergio Blanco, i ja està disponible al canal de YouTube de La Capsa!

Participants del directe:
Elena Grueso - Veu
Clara Bosch - Teclat i veu
Natalia Delgado - Teclat i veu
Alfredo Giménez - Baix
Joan Vilalta - SPD
Eva Soler i Anna Gayete - Producció, estilisme i llums
Sergio Blanco - Vídeo

El passat 26 d'octubre vam acollir l'última edició del #4Raons de la temporada, una nit multigeneracional amb música, poesia, més música, un bingo musical, impro musical, autèntiques veteranes del fil i l'agulla i maquinària d'estampació tèxtil. Sí, una combinació predestinada a l'èxit (comunitari).

Ja sabem que sabeu què és el #4Raons, però aquest cop aprofitarem les paraules amb les que les meravelloses persones d’Arrel van definir aquest procés – des de dins! -.

“Potser (si has sigut puntual) t’estàs preguntant per què hi ha unes dones ensenyant a cosir mocadors a La Capsa. Si has vist el cartell d’aquesta nit, és possible que no entenguis com és que hi diu que s’estamparan samarretes al moment, o ben segur veuràs que durant un dels concerts puja gent del Prat a l’escenari que no té res a veure amb el grup. La resposta és que estàs al #4Raons i, per tant, aquesta no és una nit de concerts convencional.

Una explicació: per tal de crear una alternativa als espectacles convencionals en què les artistes arriben, fan el seu show, marxen i prou, va néixer aquesta quimera/garbuix anomenada #4Raons. Aquest projecte busca transformar la relació tradicional entre les artistes i la ciutat, fomentant una col·laboració més profunda i significativa. Per aconseguir-ho, es convida a propostes musicals de fora del Prat a col·laborar amb associacions i grups de la ciutat, fomentant crear un intercanvi artístic enriquidor. I així, és com el grup de costura de CC St Jordi Ribera Baixa “ A tota màquina”, L’Escola d'Arts en Viu, el Teatre Kaddish i L'Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat Tinta Blava s’han colat el dia d’avui, a la nit de concerts de La Capsa”

Així doncs, a l’elenc protagonista d’aquesta nit hi vam trobar a Remei de Ca La Fresca – el grup arbucienc de moda - que van fer tot un procés al conèixer-se amb alumnes de L’EAV, del Teatre Kaddish i escriptores de Tinta Blava, per a adaptar musicalment dues peces, l'una escrita per l'Alícia de TintaBlava i l’altre de la poeta palestina Rafeef Ziadah. També el col·lectiu Arrel, que en un principi només (!) havia d’encarregar-se de la relatoria del procés va fer un pas endavant i ens van ajudar a conèixer a les dones del grup de costura A Tota Màquina, amb les que van fer una pancarta, dissenyar mocadors i estampar roba – a més de portar un pastís de Santiago deliciós -. El seu treball relator – o relatista? – el podeu trobar una mica més a baix, penjat d’alguna manera a l’entorn digital sobre el qual estem escrivint (i podeu venir a buscar el vostre exemplar físic a La Capsa!). A més a més, per acabar la nit s’hi van sumar la Ven’nus i el bingo musical presentat per l’Enric i la Laia, la nostra parella capgrossa de confiança que van fer entrega de dos premis.

Així doncs, ja no us podem dir que no us expliquin per què ja us estem explicant i tot això pertany ja, al passat recent però inaccessible dels nostres bons records comunitaris. Ara bé, si amb tot això us hem fet ballar l’aigua als ulls espereu a la pròxima edició - i no hi falteu! -, que serà al maig, amb caloreta i molta germanor.

 

El DCPX (Dispositiu de Cançó Protesta Experimental) encara la seva recta final, preparant ja el concert de presentació del pròxim dia 17 de novembre, emmarcat dins d'Indisciplinats,  festival de creació lliure i desbordant que tindrà lloc del 13 al 17 de novembre al Prat. Han estat uns mesos intensos, plens d’aprenentages, moltes alegries i alguns inesperats girs de guió, però d’això hauria de tractar un dispositiu de creació experimental, no?

El projecte va tenir el punt de partida al juliol, amb diverses trobades amb ciutadanes i activistes del Prat amb les que vam compartir converses sobre les seves lluites en l’àmbit social. Les quatre reivindicacions que van presentar al DCPX són: les dificultats de les persones amb mobilitat reduïda, el maltractament de la fauna urbana, el no reconeixement de la diversitat de gènere i la destrucció de l’àmbit natural.

Un equip d’escriptores de l’associació Tinta Blava van elaborar les cròniques de les nostres discussions, textos que hauran de servir per inspirar la següent fase del projecte: la creació de les cançons protesta.

Passat l’estiu, iniciem la fase de composició de les peces musicals. Tenim clar que volem realitzar una peça per cadascuna de les temàtiques recollides i per això impliquem a persones amb sensibilitats creatives d’allò més diverses: des de la música folk, passant per la composició algorítmica i les percussions experimentals, fins arribar a la poesia més disruptiva. L’objectiu és traslladar les reivindicacions al llenguatge musical, fugint de l’ortodòxia, utilitzant el so com a matèria prima, i navegant lliurement entre estils i textures sòniques

En paral·lel al procés creatiu, des del DCPX hem investigat noves maneres de composició musical, capaces d’expressar l’esperit popular, obert i explorador del projecte. Hem aprofundit en l’estudi del Live Coding, una tècnica de creació sonora i visual, basada en la programació amb codi informàtic en temps real. Com a resultat d’aquest procés d'investigació, el passat 17 d’octubre vam organitzar un taller obert al públic d'introducció a la creació algorítmica, on 2 membres del col·lectiu TOPLAP ens va oferir una immersió en aquesta fascinant tècnica.

Ja queden pocs dies per l’estrena del resultat final del DCPX. Estem nervioses, intrigades i emocionades pel mostrar el resultat final. Serà posible expressar tants conceptes en un concert? Com ens ho farem per lligar tecnologia i cançó popular? Com lligarà reivindicació i art?  Veniu, veniu, que ho veurem totes juntes!

Si vols consultar tota la programació d'Indisciplinats, és tan fàcil com fer clic aquí, t'hi esperem!

La Convocàtoria /Unzip entra en la fase final. Al llarg dels darrers quatres mesos els artistes han desenvolupat els seus projectes amb la col·laboració de múltiples persones participants, entitats i acompanyaments professionals.

Aquests projectes han treballat al voltant de temes de memòria, espais de convivència i relacions interespècie, tot explorant formes d’expressió que traspassen disciplines i s’endinsen en el que compartim: allò que preservem com a comunitat i la creativitat amb què ho fem viu.

Aquesta edició de la convocatòria a més, s’ha inscrit en el marc de la biennal d’art Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, que aborda diferents temàtiques relacionades amb les urgències socioecològiques i reptes de futur de la nostra societat.

Així, la convocatòria s’ha plantejat no només com un reflector de les realitats locals sinó també com un laboratori de creació des d’on assajar noves formes de comprensió i acció. Els projectes han posat de relleu conflictes i equilibris al voltant de temes com els drets naturals i animals, la petjada ecològica, l’impacte de formes antropocèntriques d’entendre l’urbanisme o la memòria individual i col·lectiva. Una sèrie de propostes que tenen la intenció de tractar temes clau de la contemporaneïat a través de l’art.

Projectes de la Convocatòria /Unzip 2024

Fotografia i societat: El árbol

Iniciativa de Sergio Blanco que reuneix imatge i poesia per explorar un arbre del Delta del Llobregat com a protector de memòries locals. Al Centre Cívic Jardins de la Pau, s’inaugura una mostra final, en forma d’exposició col·lectiva, on l’artista i les persones participants compartiran fotografies i altres formes artístiques resultat de les seves reflexions sobre els espais que ens són importants com a individus i comunitat. La continuació d’un procés que ha partit de passejos fotogràfics i sessions de creació compartides durant mesos i que ara s’obre a tothom.

Art al barri: Laboratori de càpsules del temps

Projecte amb què Rosa Lendinez i persones veïnes del Prat, a través de diverses sessions inspirades en l’art contemporani i materials propis, han creat escultures que reflecteixen vivències de les participants, tot convertint-les en càpsules de memòria. En el context del festival, es presentarà una mostra del que ha estat el procès, on l’escultura es converteix en un llenguatge comunitari per compartir i preservar experiències personals que esdevenen col·lectives.

Audiovisual comunitari: Els Meows veïns

Un assaig filmic, produït per Xavi Esteban i David Tejedor, que convida a conèixer les colònies felines del Prat i la relació humana amb els gats. Dintre de la programació d’Indisciplinats, es realitzarà una projecció del film i una “Cercatvila” per visitar aquestes colònies de gats amb l’explicació d’una persona voluntària que se’n cuida. Tot plegat culminarà en un moment de vermut especialment felí que homenatja la història de relació amb els gats al Prat.

Música i territori: Dispositiu de Cançó Protesta Experimental (DCPX)

Iniciativa de creació col·lectiva i denúncia social que combina la poesia, el codi informàtic i electrònica d’avantguarda. El Dispositiu de Cançó Protesta Experimental (DCPX), amb Ivó Valdivielso, ha establert una plataforma on les reivindicacions locals prenent forma de peça audiovisual i sonora. L’últim dia del festival,es presentarà l’obra col·lectiva resultant en un espectacle carregat de ritmes experimentals, debats i energia social.

Art i educació: Taules

“Taules” és un projecte de mediació d’ Auri Alos, que ha obert en aquesta ocasió un procés comunitari d’experimentació artística que intersecciona amb l’àmbit de la gastronomia. El projecte obre i tanca Indisciplinats amb dues propostes: un tastet de la programació que es desplegarà al llarg de la setmana de festival i un esmorzar de cloenda, amb les participants del Laboratori d’experimentació artística-gastronòmica.

Exposició: "Propagació gràfica d'un palomar"

L'exposició de Santiago Sepulveda al Centre d’Art Torre Muntadas discorre a partir d'una situació específica i complexa: l’enderroc d’un bloc d’edificis a la finca adjacent als jardins del centre que amb el temps s’havia convertit en un hàbitat per a una població nombrosa de coloms. Des de l’exploració amb el mitjà gràfic, l’artista ens planteja si és possible tenir en compte convivències interespècie per a imaginar altres relacions amb l’espai i la vida. A la inauguració, estem convidades a copiar, imprimir i intervenir documents que ha fet servir en la seva recerca.

Indisciplinats: una setmana de desbordaments creatius al Prat

El festival Indisciplinats és el moment de mostra pública i conjunta dels diferents projectes artístics de la Convocatòria /Unzip. El festival – una col·laboració entre la xarxa de nodes /Unzip, La Capsa i el Teatre L’Artesà– esdevé el medi propici per a la connexió amb l’art més experimental i la comunitat. 

Del 13 al 17 de novembre exposicions, performances, instal·lacions, laboratoris i concerts connecten amb la realitat local del Prat, i també plantegen noves manifestacions expressives i diàlegs artístics. La cita promet una setmana vibrant, on les obres de creació i activitats paral·leles posen en joc maneres d’entendre la comunitat com un acte de creativitat constant i col·lectiva.

Segueix /Unzip Arts Visuals, La Capsa i L’Artesà per mantenir-te al dia de tota la programació, i no perdre’t aquest festival de creació lliure i desbordant!

La majoria d’activitats són gratuïtes. L’abonament Indisciplinats permet accedir a més a tots els espectacles de pagament.