El passat diumenge 28 de gener, l’associació de la comunitat xinesa del Prat juntament amb l’Associació d’intercanvi cultural internacional Tiancheng i l’Ajuntament, van organitzar un acte per commemorar l’any nou xinès.

La trobada, que era oberta a tota la ciutadania, va tenir una gran acollida i va omplir el teatre Modern.

Mostres de la cultura xinesa

L’objectiu d’aquest esdeveniment era donar a conèixer diferents aspectes de la cultura xinesa, tot coincidint amb una data tan especial per a la seva comunitat com és la celebració del seu any nou.

Al llarg de dues hores infants i joves estudiants de xinès van fer diverses actuacions de ball i cant. També es van dur a terme diferents actuacions instrumentals que van tenir com a protagonista el guzhen, un tipus d’arpa tradicional xinesa.

A més, es va dur a terme una recitada de poemes, acompanyada d’una demostració de cal·ligrafia xinesa, que va fer les delícies de les persones assistents.

L’acte va cloure amb una mostra de roba tradicional xinesa.

El 10 de febrer, l’any del drac

L’any nou xinès començarà el proper 10 de febrer. Enguany correspon al signe de l’horòscop del drac, animal que simbolitza poder, esperança i bona sort.

Relatoria gràfica

A continuació, podeu veure les fotos de l’acte i també el vídeo que ha realitzat elprat.tv

Feliç any nou xinès!

Xīn nián Kuàilé 新年 快乐

Amb el mes de maig, els calendaris s’acceleren i El Modern s’omple de veus infantils (i no tan infantils), de corredisses, nervis i un munt de feina. Arriba el final de curs i les escoles volen mostrar alguns dels fruits que han anat conreant.

Més de 10.500 persones, nois i noies, mares, pares, avis... han passat aquests dies pel Modern, ja sigui com a actors i actrius o per gaudir com a espectadors de les activitats proposades.

Al darrere de tot, hi podem trobar les AMPA’s i els mateixos centres educatius, que creuen que les Arts en Viu són un bon fil conductor per al creixement intel·lectual i emocional dels nostres petits ciutadans.

També parlem de les associacions ciutadanes i els seus treballs de curs: escoles de dansa, associacions de veïns i entitats culturals consideren les Arts en Viu com una part essencial dels seus programes.

Neixen conceptes com treball, esforç, rigor, talent i temps, molt de temps invertit en projectes que fan comunitat i que fomenten el treball en equip, que desperten l’esperit crític, la solidaritat, la sensibilitat... en podríem anomenar un bon munt de valors i conceptes positius. Ens quedarem, però, amb aquestes ganes de compartir feina feta.

Continuem sempre en la mateixa direcció. El Modern vol continuar sent una eina útil per als col·lectius ciutadans, un lloc de trobada de la ciutadania, un generador de pensament i creativitat i un fil conductor i mesurador del pols artístic de la ciutat.

Les portes són obertes, encara hi sou a temps. Passeu i experimenteu. 

El passat diumenge 27 de gener, un grup d'alumnes de 1r de Batxillerat de l'IES Estany de La Ricarda va venir al Teatre Modern a veure El metge de Lampedusa. La Mercè Cabrera ens ha fet arribar aquesta ressenya amb la seva visió de l'obra.

"El metge de Lampedusa és una obra de teatre basada en el llibre "llàgrimes de sal", escrit pel doctor Pietro Bartolo, que al seu torn és una recopilació de vivències personals de l'autor i de les seves experiències amb els refugiats que atèn al llarg del seu incansable dia.

El monòleg que ens presenta l'actor Xicu Masó relata de forma molt plausible i real la duríssima lluita que aquestes persones duen carregada a les espatlles. S'explica de forma humana, amb el cor a la mà, fent arribar la por i tristesa dels viatjants que, quan finalment aconsegueixen ser atesos aquí, la transformen en pau i satisfacció; unes emocions d'un calibre que nosaltres mai acabarem d'entendre i que malgrat tenir-les a la vora no les gaudim com caldria.

Sota el meu punt de vista, francament, crec que han fet un extraodinari treball amb l'actuació, que es fa curta i entretinguda, sobre tot pel fet que hi ha una persona que es fica dins la pell d'una altra i que narra els fets com si fossin seus; això és tenir un gran do, una empatia enorme que et permet creu-re't i entendre el que expliques per a després plasmar-ho amb la vitalitat que necessita.

Recomano molt anar-la a veure, és fascinant, la trobo un pou de saviesa, un aprenentatge ètic que si no es viu, al menys en tercera persona com a espectador, no s'adquireix mai a la vida".

Mercè Cabrera, alumna de primer de batxillerat, IES Estany de la Ricarda

Aquest reportatge permet veure alguns dels moments de la interpretació de Xicu Masó

El passat dissabte 26 de gener va arrencar al Centre Cívic Jardins de la Pau la segona edició del Tothom balla que s’emmarca dins la Quinzena metropolitana de la dansa, una cita anual amb les arts del moviment que enguany tindrà lloc del 13 al 30 de març a nou ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre les quals s’hi troba El Prat de Llobregat.

De què va el Tothom balla? La companyia de dansa Mar Gómez , ben coneguda a la nostra ciutat, ha creat una coreografia pensada per a tothom que vulgui ballar i que tindrà lloc a totes les ciutats de la Quinzena Metropolitana de Dansa, de manera simultània, el 30 de març a les 12 h.

Tothom hi podrà participar, el que menys importa és l’edat, l’experiència o el nivell que es tingui. El que compta són les ganes de ballar.

La convocatòria s’ha llençat a tots els col·lectius de dansa i moviment de la ciutat i, per tal de facilitat l’aprenentatge de la coreografia, s’han plantejat una sèrie d’assajos oberts a tothom.

El dissabte 26 van començar amb els referents i formadors dels diferents col·lectius de la ciutat i aquests hauran d’ensenyar-lo als seus alumnes.

Per tal de facilitat la pràctica de la coreografia, s’ha obert un espai al Centre Cívic Jardins de la Pau amb La Marina Fullana i l’Olga Clavel de l’Escola d’Arts en Viu al capdavant.

Tothom pot sumar-se lliurament a l’activitat. De manera individual o en grup.

El calendari és el següent:

Dissabtes 9, 23 de febrer i 16 de març, de 10.30h a 12.30h a Jardins de la Pau. Sessions de formació i pràctica per a tothom qui ho vulgui.

I l’assaig general tindrà lloc el dissabte 23 de març al CEM Sagnier de 9h a 11h.

T’hi apuntes? (LINK DEPORWIN)

La Ma Carmen Ibáñez és actriu del Teatre Kaddish i molt asídua a la programació del Teatre Modern. Va venir a veure "El percebeiro y otros relatos de la filosofía del no me voy a caer" i ens fa arribar aquesta crònica.

"Dijous 17 de gener, un dia plujós molt adient per anar a veure l’obra El percebeiro y otros relatos de la filosofia del no me voy a caer, amb David Menéndez.

Després d’una jornada laboral, quina millor manera de finalitzar el dia. L’obra era la segona vegada que l’anava a veure. El primer cop em va sorprendre la posada en escena. Però he de dir que aquest dijous encara vaig gaudir-ne més. L’escenari era ple de gom a gom, tots en rotllana, expectants.

Un llum era tot el que hi havia, subjectat per una noia. El silenci es mastegava i, de cop, la foscor, acompanyada d’un so de trencada de vidres i aquelles petjades que van trencar el silenci.

L’aparició a escena va despertar la mirada del públic. Impressionant el moviment corporal del David, la seva veu. No podies deixar de mirar-lo. Fantàstica la seva capacitat d'interactuar amb el públic i captar la seva atenció. Cada relat era una proposta a la reflexió. La por a caure. Qui no ha viscut la pressió de la por a caure?. I com, a cada instant, anava arrelant en nosaltres el seu missatge “Y no pasa nada”.

El percebeiro, un ofici que ens porta a la reflexió de viure en tot moment en el límit de la caiguda. El relat de les mines a Brasil, amb un ritme trepidant, també ens va endinsar en la por a caure. I el moment culminant de l’obra, el públic amb una copa de vi al cap, bellugant-se i ballant per l’escenari amb la pressió de mantenir-la al cap fos com fos, plena d’aigua.

I per finalitzar, el col·loqui amb el director i l’actor. El públic present va verbalitzar les seves pors, les seves caigudes i sobretot el que per cadascú representa la caiguda i la pressió que això suposa.

Una vetllada amb una copa de vi, molt familiar. Entranyable la senzillesa del David i la sinceritat amb què va respondre a les preguntes. Per un moment ens va fer perdre la por a caurE, i en el ca de caure ens va convèncer de que realment “NO PASA NADA”

Gràcies Carmen per les teves paraules  i fins a la propera!!!

Si voleu posar imatges a la descripció feta per la Carmen, podeu visionar aquest reportatge fotogràfic de la Inma Quesada

El Teatre Kaddish ha aterrat al Modern amb una creació col·lectiva molt suggerent. Ens ha fet molta il·lusió que l'Àngela Jové,  com a membre del Teatre Kaddish pràcticament des dels seus inicis, ens hagi regalat amb aquesta crònica del que ha estat aquest nou espectacle. I diu així:

"Des de fa molts anys el Taller de Teatre Kaddish ens ofereix, la primera quinzena de desembre (gairebé sempre coincidint amb la Fira Avícola), un muntatge al teatre de la plaça de la vila. Enguany ha estat “Els clàssics al Modern” una creació col·lectiva amb Guillem Gefaell i Albert Perez Hidalgo al capdavant. Vuit actors ens mostren una llista de clàssics: pintors, escriptors, filòsofs, místics, poetes i fins i tot un programa culinari. Tot això ben amanit i amb un ritme força trepidant, on tots ells s’hi deixen la pell, ja sigui ballant , fent de corifeu, animalons o el que faci falta.

Un espectacle divertit, àgil on, com a cirera del pastís, podem gaudir d’una peça de Karl Orff interpretada pel Cor d’adults de l’Escola d’Arts en Viu i de l’aparició ,pel mig de la platea, delk Ball de Diables del Prat.

Les llums de Sergi Torrecilla i els videos de Dani Miracle ens transporten des d’una discoteca a quadres d’en Picasso o Goya.

Els intèrprets, Lidia Fortuny, Javier Ramos, Irene Garcia, Ana Luengo, Miquel Terré, Pedro Olivares, José Segurado i Mercè Meroño, tots ells, ens fan disfrutar d’aquest muntatge.

A tots plegats, doncs: Felicitats!"

Gràcies Àngela pel teu temps i molts èxits.

Si voleu saber-ne una mica més del que va ser aquesta vetllada, podeu fer una ullada a aquest reportatge de l'Inma Quesada.

Èdip, la gran tragèdia de Sòfocles. Tarda de clàssics per excel·lència al Teatre Modern. Tot un luxe el que vàrem tenir el passat diumenge 4 de novembre. Excel·lents actors i excel·lent visió contemporània d'una de les grans tragèdies gregues, de la mà d'Oriol Broggi. 

Doble luxe també perquè vàrem rebre la visita dels alumnes del batixllerat escènic de l'IES Baldiri Guilera que no es van voler perdre aquesta ocasió i que ens han volgut obsequiar, també, doblement, amb aquestes dues cròniques del que els va semblar l'obra. 

 "Èdip Rei és una de les millors tragèdies de Sòfocles, i Oriol Broggi fa una bona reinterpretació d’aquesta obra clàssica. La decisió de fer-ne un fons pràcticament buit em sembla un encert perquè tot el pes recau sobre la paraula i els actors, permetent introduir-se encara més dins la història. Julio Manrique fa una actuació colpidora, igual que la resta d’actors protagonistes i secundaris, encara que la projecció de la veu podria millorar-se degut a que no se sentia bé des de la meitat de la sala. L’epíleg, afegit a l’obra original, contradiu la intenció de l’autor i intenta fer menys incòmodes temes que han de ser incòmodes, i que no hem de tenir por a que ho siguin. Em sembla una victòria per a l’era de l’autocensura on impera una correcció política que fa disminuir l’esperit crític de l’individu i fa aquest producte més comercial i assequible per al públic general." (Cristian Pastora Ruiz)

"En representació meva i dels alumnes del batxillerat escènic de l'institut Baldiri Guilera que vam anar a veure l'obra teatral Èdip Rei, m'agradaria primer comentar alguns aspectes a millorar en els quals vam estar d'acord tots, com la falta de projecció de la veu per part dels actors. També hem trobat a faltar un cor, que era més rellevant quan es va crear l'obra. Finalment creiem que el vestuari es podria haver treballat una mica més, ja que estava poc elaborat. 

Per altra banda dono les gràcies als actors i als participants de l'obra perquè malgrat alguns inconvenients que ja he mencionat abans, va ser una molt bona experiència i personalment em va agradar bastant". (José Alberto González)

Dues visions personals amb una mirada força crítica i que agraim profundament.

Si en voleu fer un tastet, feu una ullada al reportatge fotogràfic que ha fet la fotògrafa pratenca Inma Quesada.

També podeu consultar el reportatge d'Elprat.tve

El passat diumenge 28 d’octubre va tenir lloc al Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa la segona edició de la Jornada de Merda, una trobada de tota la gent que fa teatre al Prat amb l'objectiu de compartir experiències i prendre el pols al mon escènic de la ciutat. 

A les 11 del matí, i amb la pluja caient, va començar una jornada on el joc i les dinàmiques de grup van ser els protagonistes. Les converses a dues o quatre bandes en diferents indrets del Centre Cívic, o les improvisacions en un escenari també improvisat, van permetre descobrir projectes, conèixer nous reptes, explicar funcionament de les diferents companyies, compartir dificultats i en definitiva passar una bona estona fent protagonista al teatre de la ciutat.

David Menéndez, actor barceloní, que el proper mes de gener podrem veure al Teatre Modern amb l’obra El percebeiro, dins el cicle dels Dijous Teatre, va ser l’encarregat de conduir la jornada i els grups que hi van participar van ser ETC, Grup Sant Jordi Teatre, la Companyia Proscenio, el Teatre Kaddish, Puro Teatro i la Cia Artística i Cultural.

La jornada va cloure amb un gran Karaoke Escènic, on els participants van poder “desmelenar-se” i deixar anar la imaginació com van voler.

Si voleu fer un tastet del que va ser la trobada, podeu veure aquest petit reportatge:

Amb la nova temporada d'arts escèniques i música a la ciutat, arriba també al Teatre Modern una nova temporada dels Dijous Teatre, amb més ganes i més convenciment que mai. 

Vam començar un 19 de gener de 2017 i se’ns continua acumulant la feina.

Espectacles compromesos amb l’aquí i l’ara, noves maneres de fer teatre amb accents altament creatius, formats no convencionals... Aquestes continuen sent les excuses perfectes d’aquests Dijous Teatre.

Les quatre propostes d’aquesta temporada donen resposta a temes de rabiosa actualitat com poden ser el lobby de la guerra, amb El pes del plom, o el fenomen de la gentrificació, aquell procés pel qual els habitants originals d’un ba­rri acaben sent expulsats a causa de la revalorització de la zona, amb Gentry.

També hi trobem però, temes més existencials, ja sigui per qüestionaments purament creatius, com en el cas de Pelucas en la niebla, o qüestionaments més filosòfics, com en el cas d’El Percebeiro.

Tots i cadascun d’aquests espectacles, són especials, com les peces fetes a mà, a poc a poc, amb la voluntat sempiterna de qüestionar-nos contínuament, com a persones, en tant que individus i com a membres d’una societat cada vegada més despersonalitzada.

Els Dijous Teatre vénen acompanyats dels col·loquis post-funció o, més ben dit, dels no-col·loquis, de la mà d’uns aliats també molt especials, la gent del Kaddish. Amb ells, intentem que aquestes trobades de dijous tinguin el seu punt DIFERENT, amb certes dosis de bogeria, reflexió, festa i reivindicació, a parts iguales.

Llarga vida al teatre!

Després d'una darrera temporada escènica amb una gran resposta i valoració del públic, La Festa Major donarà el tret d'inici a una nova temporada de teatre, dansa i música que han treballat conjuntament el Teatre Modern, el Teatre Kaddish, La Capsa, el Cèntric, els Centres Cívics i altres entitats culturals de la ciutat. 

Grans noms de l'escena teatral al Teatre Modern

El Teatre Modern, el centre de la programació,  manté la seva aposta per les grans propostes de teatre, acostant al Prat produccions d’èxit com La comedia de las mentiras amb Pepón Nieto y María Barranco entre d'altres, el còmic Luís Piedrahita , Un tret al Cap amb la gran Emma Vilarasau o El Preu amb Pere Arquillué i Ramon Madaula entre d'altres. La temporada ens acosta tanmateix propostes clàssiques com l'Èdip que protagonitza Julio Manrique i la interpretació de poemes de León Felipe a càrrec del mític Hector Alterio amb Como hace 3.000 años així com propostes festes des de l'honestedat i el compromís amb l'actualitat més rabiosa com és El metge de Lampedusa amb Xicu Massó. El Teatre Kaddish torna al Modern com cada desembre amb una nova producció, aquest any Els clàssics al Modern, una proposta de creació col·lectiva.

Més enllà de la programació estable, El Modern segueix apostant pels Dijous Teatre per portar a la nostra ciutat les propostes emergents, arriscades, amb llenguatges contemporanis i compromeses amb el present.  Aquesta temporada abordarem qüestions socials com el negoci de les armes amb El Pes del Plom i qüestions d'actualitat com el fenòmen de la gentrificació amb Gentry però també abordarem qüestions més personals i humanes com la idea de la caiguda, del defallir amb El Percebeiro o bé l'emoció rere l'escolta de la música amb Pelucas en la niebla. 

A banda de les propostes per a adults, també des de La Xarxa i els centres cívics i culturals de la ciutat s’ha creat tota una programació de propostes, tallers, espectacles i trobades pensades per gaudir en família que podeu consultar des d'aquí.

Pel que fa a la música, tant el Cèntric com La Capsa mantenen una programació regular de propostes musicals d’estils i procedències ben diverses d'entre les que en destaquem Cristina Rosenvinge, i d'altres ben interssants per al gran públic com Easy&West side history amb el pianista Daniel Ligorio,  un homenatge a Pedrolo amb Cesk Freixas entre d'altres. 

El Teatre Kaddish se suma a aquesta oferta de propostes escèniques de qualitat, algunes de producció pròpia com el cicle Òpera Prima  i d'altres fruit de la residència i les connexions de l'entitat amb el circuït més emergent de Barcelona com Todos los grandes tienen problemas de piel o Projecte 92 de Las Huecas.

Venda abonaments i entrades

El Teatre Modern ofereix uns abonaments per a tots els espectacles de la temporada estable, l'abonament MAXI o bé l'abonament tres a la carta amb un descompte del 30% en tres o més espectacles a triar. Pels qui estigueu interessats en adquirir l’abonament, anoteu al calendari la cita: el 27 de setembre es farà la venda als abonats de l'anterior temporada i el dimarts 2 d'octubre als nous abonats.  La venda de la resta d'entrades s'obrirà el 3 d'octubre i es podran comprar les entrades, tant presencialment a la recepció del Cèntric Espai Cultural, com online des de la plataforma ticketea.

La  temporada ve plena de cares conegudes, de propostes potents i d'espectacles imperdibles pensades per a tots els gustos i els estils... Consulteu la web i afanyeu-vos, no us quedeu sense la vostra entrada!

L’any 2017 van iniciar-se les obres de recuperació d’aquest antic teatre que preveu reobrir les portes la primavera de 2019. L’Artesà serà un equipament viu que oferirà activitats diverses: espais de formació, de pràctica, de creació i una programació estable, accessible i de qualitat amb unes condicions tècniques immillorables que permetran acollir produccions de teatre, dansa, circ i música.

L’Artesà esdevindrà també el node central i articulador del sistema d’Arts en viu, el nou programa descentralitzat, en xarxa i sostenible, que posa en funcionament l’Ajuntament del Prat, amb l’objectiu d’harmonitzar i connectar els equipaments que treballen en l’àmbit de les arts escèniques i la música a la ciutat.

Tal i com recomanen els codis de bones pràctiques, l’Ajuntament del Prat ha obert aquesta convocatòria pública per triar la direcció encarregada de reobrir i liderar aquest equipament. El concurs inclou 3 lots: la direcció del teatre, la gestió de l’oficina tècnica i els serveis tècnics de l’espectacle. Els contractes tindran una durada màxima de 4 anys.

Per prendre-hi part, les persones o empreses interessades han de presentar un projecte que s’adeqüi als objectius fixats al projecte cultural i també a la missió i objectius del sistema d’Arts en Viu.

El 13 de setembre es convoca una sessió informativa pública per resoldre dubtes en la redacció dels projectes i la documentació a presentar per part de les persones i les empreses interessades, donat que el termini de presentació de propostes restarà obert fins el proper 2 d’octubre.

La darrera crònica d'aquesta temporada la signa el Marcel Juan Meroño,  de 20 anys i alumne dels tallers de teatre del Kaddish. L'obra parlava precisament de la seva generació, dels somnis, pors, pensaments i experiències, d'aquesta bogeria caòtica que es genera en aquests anys "joves". A ell li vàrem demanar la seva opinió i així ens la va passar, tota una lliçó! 

"La versió de Teenage Dream que vam veure l'últim dijous de la temporada al modern no va deixar ningú indiferent. Els espectadors ens vam creure de debò que anavem una tarda a veure una obra de teatre... Bé, de fet no anàvem tan desencaminats. Simplement desconeixíem que, simultàniament, veuríem tant l'obra com tres actors amb ganes de passar-ho bé i d'acomiadar un espectacle amb el qual portaven ja molt de temps.
La major virtud que trobo que té Teenage Dream és el fet de fer-nos reviure l'adolescència  sense haver d'utilitzar recursos estrictament verbals. La mateixa escena es repeteix una i altra vegada, així com també el text.  L'únic que canvia és el tracte entre personatges, els seus gestos, les seves mirades i els seus silencis. És precisament en aquest tracte com, amb un to satíric que més endavant esdevindrà molt hostil, es mostra a l'espectador com les famílies viuen aquesta etapa amb els seus fills i s'aconsegueix una connexió molt directa amb l'espectador. També em veig obligat a comentar el grau de bogeria de la representació, el qual va in crescendo i culmina amb una destrucció completa de l'escenografia en una batalla cruenta  d'uns deu minuts protagonitzada pel la mare de l'adolescent i el seu martell (que pel que ens van comentar després, no formava part de l'obra original) que va aconseguir que ens possessim a aplaudir abans que acabés l'obra.
Personalment, valoro molt positivament l'experiència i trobo que es va aprofitar molt bé el format teatral demostrant-nos que la imaginació i l'astúcia poden arribar a ser tan efectives com un text molt elaborat per transmetre un missatge."

Si en voleu saber més, aquí us deixem un reportatge d'aquest somni adolescent

La Lara Virtus, la Lucia Chaves i la Janice Fuertes, de L'institut Ribera Baixa van decidir venir al Teatre Modern a veure "Othelo" amb altres companyes i companys. Comparteixen amb vosaltres les seves impressions. 

"Tot i ser un diumenge a la tarda i després d’un llarg dissabte de festa, els feia il·lusió de tornar-hi (ja van venir a veure "Les noies de Mossbank Road").

La informació de la qual disposàvem era molt reduïda, només sabíem que aniríem a veure Othelo, una obra molt coneguda del dramaturg anglès.

Però tots aquests dubtes es van acabar ben aviat, perquè amb un començament del tot sorprenent i una mica confús vam quedar impressionades davant la rapidesa i la dinàmica que els actors van emprar per representar l’obra.

El seu to humorístic va ser molt acceptat pel públic, que va viure de manera intensa  pràcticament les dues hores que va durar la representació. Ara bé, també hi hagué moments dramàtics reflectits pel protagonista, Othelo, i en certs moments per  Desdèmona.

Cal esmentar la simplicitat de l’obra en aspectes com ara l’escenografia, i també pel fet que un sol actor pugui representar fins a quatre personatges diferents.

Per últim, volem agrair a l’institut l’oportunitat que ens ha donat de poder gaudir d’obres d’art com la  que vam veure aquest diumenge dia 13 de maig al Teatre Modern de la nostra ciutat."

La Lara , la Lucía i la Janice formen part d'un grup d'alumnes i professors de l'institut Ribera Baixa que aquesta temporada han passat pel Teatre Modern més d'una vegada. Això ens fa especialment feliços i volem agrair, des del Teatre, tots els esforços que els equips docents fan per fer que les pràctiques artístiques ens connectin a totes plegades. Bona feina!

Si voleu veure algunes imatges de l'obra, us deixem un tastet aquí

La Marta Vidal ha vingut al Modern amb un grup de persones participants en el programa del Voluntariat per la llengua. No es volia perdre "Les noies de Mossbank Road" per res del món i hem aprofitat per  demanar-li  que ens ajudi en la tasca periodística. No s'ho ha pensat ni un moment i de seguida s'hi ha posat . No li ha quedat gens malament!

"La  Rose (Clara Segura), la Di (Marta Marco) i la Viv (Daniela Freixas) són tres noies que inicien una nova etapa de la seva vida començant la Universitat. De mons, caràcters  i personalitsts diferents, esdevenen amigues. 

Compartint pis estrenyen llaços, amb els bons moments i amb els dolents, tal i com que es l'amistat. 

Després de l'etapa d'estudiant, cadascuna va cap una banda però, encara que separades per la distància, l'amistat amb els seus alts i baixos es manté fins i tot després de la mort d'una d'elles. 

Comèdia amb tocs tràgics i una posada en escena austera en mobiliari i vestuari, donant tot el protagonisme als tres personatges que omplen completament l'escenari. 

Encara que l'aparició de la Clara Segura sempre és una aposta segura, Marta I Daniela no es queden enrere,  aconseguint plegades que els espectadors oblidem que som al teatre i ens fiquem de ple en l'història fins al final. 

Una gran feina actoral i una direcció magnífica. Molt recomanable".

Gràcies Marta, esperem tornar-te a veure pel teatre, a tu i a les teves amigues. 

Podeu veure el recull d'imatges que hem preparat 

Una nova sessió dels Dijous Teatre que serveix per sacsejar-nos les consciències. Aquesta vegada en clau de gènere.

L'Agnès mateus i el Quim Tarrida signen aquest espectacle ple de crit, denúncia i reivindicació, contra una societat carregada només de bons discursos.

Aquesta parella de creadors  han estat també darrera del Paraula de dones d'aquest any. Llarga vida!!

La Lídia Fortuny fa teatre i és una veterana del projecte Paraula de dones. El seu entusiasme pel fet teatral és inqüestionable i així ens ho transmet. Rambé ens fa una petita recomanció final. Pura dinamita!

"Me encanta el teatro! ¡La obra de hoy ha sido brutal! Increible! Un gustazo poder ver en escena a una artista tan y tan completa, Agnés, un gustazo de verdad. Quim! Sois muy grandes!

Me ha encantado y, sobretodo, la manera que tiene de transmitir al público la verdad de tantas cosas, con su interpretación, con sus puestas en escena, que han sido bestiales, es muy grande.

Gente que no habeis venido a ver la obra. Id a verla, no podeis perdérosla. Se aprende tanto! A mi, personalmente, que me ha gustado tanto, me ayuda a intentar hacer, aunque sea un poquito, de teatro. "

Per fer-vos una idea mireu les fotos

L'Antonio García, amant dels clàssics i de la literatura en general i escriptor de vocació, va assistir al Modern a la representació de La Celestina i ens regala amb aquesta crònica.

"El diumenge 8 d’abril van representar al teatre Modern l’obra clàssica,del segle XV La Celestina, originàriament titulada Tragicomèdia de Calisto i Melibea. És una bona notícia que vinguin al Prat aquest tipus d’obres. La sala, pràcticament estava plena. Vaig anar amb la intenció de passar una estona -1 hora i 45 minuts, exactament- immers en les cuites de la gent d’aquella època, i haig de dir que els actors ho van aconseguir.

Pel que fa a la posada en escena vull destacar el que crec són els aspectes fonamentals: el so, la llum (o la falta de la mateixa), i la part física (els actors). L’escenari estava buit, l’omplien només els personatges que, amb un ritme frenètic, entraven i sortien sense decans: saltaven, corrien, s’abraçaven i mai paraven de moure els braços i les mans (potser un excés d’histrionisme), amb la idea, crec jo, de fer més evident allò que volien explicar. Els acompanyava la llum i la música, que amb els seus canvis de clars i obscurs i d’alts i baixos van aconseguir l’atmosfera adequada dels carrers de l’Edat mitjana i al mateix temps una actuació coral i molt suggerent.

M’ho vaig passar molt bé. Vaig veure els contrastos que planteja l’obra entre senyors i serfs, vells i joves, homes i dones, idealisme i materialisme, llenguatge culte i llenguatge popular; així com els temes que tracte: l’amor, la mort, la cobdícia, la avarícia. En definitiva que la vida és un contrast, una lluita entre oposats. En un moment de la representació, tocant al final, vaig adonar-me que, malgrat que l’obra és molt antiga, tots els temes que planteja, són absoluta i rabiosament actuals i estan vigents. Vaig pensar que, com a essers humans, potser no hem evolucionat gaire." Antonio.

Pots veure el reportatge fotogràfic aquí

Amb motiu de les celebracions del Dia Internacional de la Dansa, la ciutat es converteix en una gran pista de ball. Els carrer s'ompliran de dansa,  per sentir i gaudir de prop propostes de diferents estils (des del hip-hop, a la dansa contemporània o el flamenc) en diferents espais i adreçades a tots els públics. Propostes professionals consolidades al costat de companyies i grups locals conformen un programa divers i participatiu.

Inaugura el cicle la Cia. Mar Gómez el dia 27 d’abril, amb el seu espectacle de carrer La vie en rose.  Una altra cita imprescindible del cicle és la gran Festa de la dansa, que tindrà lloc als jardins de la Pau el diumenge 29 d’abril. També gaudirem dels Brodas Bros i les seves propostes hiphoperes. Flashmobs, i espectacles per a tota la família arrodoniran un programa on tothom hi trobarà el seu lloc.

El cicle el tancarà una proposta molt especial. Volem convidar a tothom que vulgui a participar d’un gran taller de dansa. El Colectivo Lamajara ens proposa que ens acostem al món de pagès, als treballs del camp, el nostre entorn més immediat i juguem a fer-lo nostre. El diumenge 13 de maig, a les 11 del matí el pati de l’Artesà, a més de vermut, s’omplirà de dansa i tothom hi està convidat.

Segueix les petjades i apunta’t les cites! Més informació a www.elprat.cat/maigendansa

La Virgi Morillas ens explica com la va colpir el relat de la Claudia, i ho diu així:

"Aquest dijous vaig anar a veure al Modern l’obra “Claudia” dins del marc de “Dijous Teatre”. Era conscient que anava a veure una obra d’alt impacte emocional que m’anava a “tocar” alguna part interna meva. Efectivament va ser una obra de molta intensitat, a on em vaig tensar, vaig plorar, riure, esperançar... una barreja de sentiments que em van travessar, com crec, a totes les persones presents.

La proposta escènica consisteix en un relat en primera persona per part de la protagonista real de la dolorosa història: Claudia. Ella descobreix als 22 anys que havia estat una nena desapareguda i que havia crescut en una mentida, una vida i una família que no li corresponia.

Es fa incisiva i t’entra pel cos. Et fa plantejar-te moltes preguntes sobre la condició humana i com organitzem la nostra convivència des de les ferides que arrosseguem del nostre passat.

Parla sobre memòria històrica i drets humans a l’Argentina en l’època de Videla. Allà s’han creat moviments socials tan ben organitzats com les mares de la plaza de mayo, que ja lluiten per treure a la llum centenars de casos de persones desaparegudes. I denuncien i reclamen que es jutgi als responsables de cometre crims contra la humanitat, en la seva i altres causes similars.

El muntatge escènic (i poètic) acompanya la història, retalls de vida i persianes que simbolitzen una casa que conté moltes emocions, des de la por a la calma des sentir-se en refugi. Amb projeccions a temps real i gravacions de paisatges que ens transporten, a metàfores sobre ovnis i espais naturals en estat pur que ens commouen.

Em va interessar molt el procés personal pel qual va passar la protagonista, de Merceditas a Claudia, i com simbòlicament es despulla a l’escenari. És una proposta que planteja un procés personal convuls, de moltes preguntes sense resposta. Algú que descobreix que la seva vida ha estat un teatre, que com una crisàlida es transforma i passa de viure en una bombolla a descobrir un nou món, de lligar fils i entendre coses, de redescobrir-se com a persona, redefinir una identitat, d’assimilació d’un dolor profund i ancestral.

Molt agraïda per aquesta proposta de la companyia La Conquesta del Pol Sud. M’agradarà seguir la trajectòria de les seves propostes tenyides de sentiment, denúncia i realitat."

Podeu viatjar una mica més a través d'aquest reportatge

El passat diumenge 11 de març el grup de teatre amateur de La Casa de Andalucía van tenir l’oportunitat d’anar a veure al Teatre Modern l’obra Bodas de Sangre, de Federico García Lorca, dirigida per Oriol Broggi. Estaven molt emocionats i expectants ja que aquest curs també la portaran ells a escena, al mateix teatre. Aquestes són algunes pinzellades del que van rebre:

Rosa: "Es sin duda una propuesta diferente y transgresora, con una escenografía cuidada, sobria y sencilla, y una excelente interpretación de los actores, especialmente Clara Segura en el papel de Novia y de Nora Navas en el de Madre."

Lídia: "La posada en escena amb el trio de músics d’acompanyament i amb la projecció de fons de diverses escenes, com si fos una pel·lícula, li van donar una modernitat que vaig rebre de bon grat. Les dues cançons en català van ser sorprenents i xocants d’escoltar en una obra de Lorca… per què no? Respecte dels actors, tots genials. De totes totes, recomanable!"

Toni: "Nosotros también representaremos esta obra el próximo 1 de Julio y cuando ensayamos, nuestro director, Jose Segurado, nos hace repetir 40 veces por un gesto. A veces pienso: “¿y qué más da?”. El planteamiento de la obra que vimos no tiene nada que ver con la nuestra, y me ha hecho ver que cada director crea una obra diferente. Vale mucho la pena."

Deli: "Desde el inicio había, en una parte del escenario instrumentos musicales, piano, guitarras, y 4 músicos que acompañaban toda la obra con canciones relacionadas con él. Me sorprendió la interpretación de un par de canciones en catalán, una apuesta muy arriesgada. Los personajes de la Mendiga y de la Luna, con largas túnicas en rojo y azul y con un diálogo muy rápido. En el fondo del escenario una pantalla con imágenes grabadas de algunas escenas de los actores con caballos y paisajes. Un trabajo muy profesional que arrancó largos minutos de aplausos y levantó a la mitad de los espectadores."

Albert: “Me ha gustado mucho el vestuario y la puesta en escena. Me ha encantado verlo en directo.”

Mari: "Las proyecciones de las escenas también le han dado más vida a la obra. Tengo que destacar la escenificación de los personajes de la Luna y la Mendiga. Me ha llamado mucho la atención la sincronización de los actores en las escenas."

Mari Carmen: "Las interpretaciones de Nora navas y Clara segura fueron insuperables, agarre, sentimiento y fuerza en la interpretación. La Mendiga y la Luna me llegaron a lo más profundo. Nos dieron una inyección de saber hacer. ¡Felicidades a la compañía!"

Montse: "Me gustó la escenografía, discreta y original al mismo tiempo. La proyección de imágenes en el fondo del escenario completaba es espacio reforzando al mensaje en cada escena. Me desconcertó en un principio, por el tratamiento de los personajes, al igual que los cazadores en el bosque, fue una versión muy peculiar."

Isabel: "Fue una gran interpretación por parte del elenco de actores. Me dio la sensación de que la historia del drama la contaban los cantantes. Me recordó a cuando yo era pequeña los dramas que iban narrando por los pueblos algunas personas con estampas de los protagonistas, porque cuando cantaban se quedaba como congelado el movimiento de los actores. Para mí, quienes realmente contaban la historia eran los cantantes. La interpretación fue magnífica, una forma diferente de hacer teatro."

Aquí us deixem algunes fotos i el reportatge del Prat.tv 

Fa 12 anys que la Mar Gómez i el Xavi Martínez passegen la seva dansa pel Prat. L’any 2006 van aterrar al Teatre Modern per establir-s'hi com a companyia resident. Han estat anys intensos de feina de proximitat, amb la gent gran, amb grups de dones... però sobretot amb les escoles del Prat. Primer va ser amb la Dansa al pati, que es van recórrer totes les escoles, a l’hora de l’esbarjo; després va ser amb l’activitat Jugant amb la dansa, que han pogut entrar a les aules, amb gran acceptació per part del professorat i de l’alumnat. Aquesta tasca continua.

El Teatre Modern també és important de l’activitat de la companyia. Un espai per presentar els seus espectacles, assajar i preparar les seves propostes. Durant aquesta setmana estan acabant d’enllestir la versió de sala del seu darrer treball La vie en rose.

Aquest darrer treball presenta la caiguda en picat d’una parella, una “guerra de los Rose”, ballada i lliure, amb el seu peculiar estil sempre de la mà de l’humor.

Properament, dins el cicle Maig en dansa també els podrem veure en alguna plaça de la ciutat; estem amatents. De moment, però, els podrem veure el proper divendres 23, a les 20 hores.  Ens veiem al teatre.

Si et vols descarregar la teva invitació, fes-ho aquí.

La passada edició del Dijous Teatre vàrem tenir un bany de realitat. Mos Maiorum, el costum dels nostres avantpassats, ens va submergir en la crua realitat que pateixen les persones que, per una raó o una altra, es veuen obligats a deixar casa seva. En concret, vàrem conèixer la realitat de la frontera hispano-marroquina. 

Agraïm molt al Martín Núñez, persona amb moltes habilitats comunicatives, natural del Salvador i que ha viscut a diferents països i ha participat de diferents projectes solidaris, que es va encarregar de conduir el col·loqui i de fer-nos parlar d'emocions. Ell mateix ens deixa aquestes paraules:

"Impactado sería la palabra que define el estado en que me dejó el presenciar la limpia y bien montada obra de Mos Maiorum, donde Ireneu, Alba y Mariona plasman su documental teatral... dramático, crudo, real y penetrante... Todo un espectáculo. Gracias por permitirnos apreciar y comentar esta moderna forma de llevar teatro. Enhorabuena!".

Podeu clicar aquí veure un petit recull fotogràfic i el reportatge de ElPrat.Tv

El proper dijous 15 de febrer arrenca una nova edició dels Dijous Teatre, un cicle que vol mostrar un teatre diferent i que situa l’espectador en un lloc també diferent.

La primera proposta aborda un tema de primera actualitat: les notícies des les fronteres no paren d’arribar. Contínuament som espectadors de les morts que es produeixen a la nostra tranquil·la i calmada mar Mediterrània. La Cia. Mos Maiorum se n’ha volgut fer ressò amb el seu espectacle Mos Maiorum. Els costums dels nostres avantpassats i ha intentat donar resposta a la inevitable pregunta: per què no s’evita aquest genocidi amagat? 

El Teatre Modern es vol sumar a aquest voler trobar respostes i inicia el cicle Dijous Teatre precisament amb aquesta obra, i valgui com a homenatge als milers i milers de persones que han perdut la vida buscant-ne una de millor.

El cicle continuarà fent-se ressò de la societat i del moment històric que ens toca viure. Claudia, de la Cia. La conquesta del Pol Sud i Rebota Rebota y en tu cara explota d’Agnès Mateus i Quim Tarrida, ens retornen imatges que no ens agraden i que volem denunciar.

Finalment, aquests Dijous Teatre també tenen cabuda per a la comèdia i acabaran amb un gran somni adolescent de la mà de la companyia Projecte Nisu, Teenage Dream.

Apunteu-vos aquestes cites dels dijous. Són especials i espacials. Per sucar-hi pa! 

Un cop acabades les Festes de Nadal, els equipaments culturals de la ciutat reprenen el seu ritme habitual i donen el tret de sortida a una nova temporada escènica carregada de nombroses i diverses propostes.

El Teatre Modern lidera la programació teatral de la ciutat amb un magnífic cartell que acostarà al Prat propostes clàssiques i multipremiades com La Celestina de la mà de la companyia Atalaya Teatro o Bodas de Sangre,  dirigida per Oriol Broggi i aplaudida per la crítica. Cal fer una menció especial a Othelo, una versió en clau de clown que gira per Espanya a la primavera i que va aconseguir el Premi de Teatro del Mundo. També és temps de grans noms de l’escena com el de José Sacristán, que pujarà a l’escenari del Teatre Modern amb Muñeca de procelana.

Altres propostes que estan donant molt que parlar són Les noies de Mossbank Road, que sota la direcció de la Sílvia Muntprometen ser un dels fenòmens de la temporada, com també Adossats, una història familiar al voltant de Sant Jordi amb un repartiment de luxe.

Més enllà dels espectacles més mediàtics i amb més volada, el cicle Dijous Teatre ens acosta les millors propostes escèniques emergents que aborden temàtiques socials diverses amb noves narratives i llenguatges escènics contemporanis: les migracions, les violències quotidianes, l’adolescència o la idea de justícia i de recuperar la pròpia identitat. Així, pujaran a l’escenari del Teatre Modern Mos Maiorum, Claudia, Rebota rebota y en tu cara explota i Teenage Dream.

La Capsa, el Cèntric Espai Cultural i el Centre Cívic Sant Jordi-Ribera baixa també tenen un espai important en aquesta temporada.

Finalment, podrem gaudir d'una programació regular a les golfes del Teatre Kaddish, així com de les propostes escèniques que ens acosten moltes de les companyies i entitats teatrals de la ciutat : Glee, Lady Macbeth de Mtsenks, El muerto al hoyo y el vivo al bollo, Sanatorio Show, Yo, tú y él, etc.

Els abonaments de temporada es podran comprar el proper dimarts 23 de gener i dimecres 24, de 17 a 20 h, a la taquilla del Teatre Modern. La venda d'entrades estarà disponible a partir del 25 de gener. 

La Núria Abelló és una veterana del Teatre Modern. Gran amant de les arts escèniques i de la literatura, és membre també de l'associació tintablava, ens deixa aquesta crònica tan xula per tancar l'any 2017. Gràcies Núria!

" Aquesta tarda amb Drames rurals hem clausurat la programació teatral d'aquest trimestre al Modern. Una programació que també ha incorporat obres tan interessants com La Treva, Masacre, Atlas i Els tres aniversaris, totes elles amb un fort component dramàtic, gairebé tràgic. En aquest sentit potser hem trobat a faltar un xic més d'humor creuat, però és evident que tot plegat forma part intrínseca no sols del teatre, sinó també dels temps que corren. En tot cas l'important és que, com sempre, el teatre ens convidi a reflexionar sobre el nostre món i la nostra vida.

Drames rurals és el primer llibre de narracions de la Caterina Albert, una noia benestant de l'Escala, més coneguda amb el pseudònim masculí de Víctor Català; pseudònim que l'autora va escollir per poder publicar més, ja que com a dona, dins del context de primers del segle XX, ho tenia molt difícil. L'obra gira entorn de deu històries tràgiques ubicades en espais rurals d'aquella època, més dues històries que no acaben d'encaixar en aquest conjunt.

En qualsevol cas cal dir que Drames rurals, l'obra que ha dramatitzat i dirigit la Joana Romero, s'ha centrat en l'adaptació teatral de tres d'aquests melodrames, concretament Parricidi,  Idil·li xorc i La Vella.

Potser en certs moments el text pot resultar una mica feixuc pel seu pes narratiu i descriptiu, però la interpretació i l'escenificació han estat magistrals, incloent-t'hi els jocs de llums i ombres. Els actes es desenvolupen dins d'un escenari fosc, original i senzill, que emmarca molt bé el to rural i tràgic de l'obra, i que, en tot moment, ha estat presidit per la palla; un element que subtilment enllaça les diferents escenes i que ens ha deixat moments memorables com: la lluita violenta del crim passional i les seves injustes conseqüències, el dissortat casament dels captaires descalços mentre canten "el poll i la puça es volen casar..." i el poble els apedrega, o la simulada pluja de cendres i flames sobre les sabates de la vella immòbil a la cadira, molt simbòlica i enigmàtica.

A més el col·loqui que ha tingut lloc després de la representació ha valgut molt la pena, perquè hem pogut aclarir dubtes i alhora conèixer millor el procés d'escenificació col·lectiva d'uns drames rurals que giren entorn la fatalitat del destí. Són drames aparentment llunyans en el temps i l'espai, però que malauradament són eterns i universals.

Sigui com sigui sempre és un plaer poder gaudir, també al Modern, del gran nivell que el Teatre Kaddish ha sembrat en molts actors i actrius del Prat de Llobregat, com la Dúnia Pellisa, l'Aroa Esteban i en Martí Castellarnau, sota l'entusiasta direcció de la Joana Romero. Tan de bo també puguin moure l'obra fora del Prat i puguin fer realitat els seus somnis! Prometen."

Núria Abelló

Aquí podeu veure un reportatge fotogràfic de la vetllada

El passat 27 de novembre es lliuraven els XXIII Premis Butaca, uns premis de teatre escollits pels propis espectadors.

De les propostes que el Teatre Modern ha acollit durant el 2017,  vuit han estat nominades i tres han obtingut el premi en alguna de les categories que anualment es premien en aquesta convocatòria que aplega i centra l’atenció del món del teatre.

Dues de les propostes premiades, han format part del cicle #DijousTeatre del Teatre Modern. Fairfly, una obra que aborda la realitat de l’emprenedoria, ha obtingut dos premis butaca, al millor text teatral i al millor espectacle de petit format.  També el passat mes de juny vam tenir l’oportunitat de veure Birdie, una proposta entorn de les migracions a càrrec de la Cia Agrupación Sr. Serrano que ha guanyat el premi a noves dramatúrgies.

El proper 21 de gener passarà pel Prat una altra obra premiada als Butaca, Renard o el llibre de les bèsties, que ha obtingut el premi a millor espectacle per a públic familiar. Una vibrant comèdia musical per a tots els públics, plena de ritme i humor.

A banda d’aquestes obres premiades, d’entre les nominades destaquen altres propostes que han passat per l’escenari del Teatre Modern, com La Treva, Art, Els tres aniversaris o Rhümia.

A partir del mes de febrer, la nova temporada d'arts escèniques a la ciutat ens portarà de nou propotes premiades reconegudes per la crítica, com Othelo (espectacle guanyador dels Premios Teatros del Mundo 2013 a la Millor adaptació, al Millor actor i a la Millor direcció) o La Celestina (premi al Millor espectacle del V Festival Internacional Noches de Moscú 2016 i premi a la Millor actriu del Festival Ciudad de Palencia entre d'altres)