La pratenca Margarida Gómez Inglada s’acaba de jubilar. Ella és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i ha estat cap de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat i directora del Cèntric Espai Cultural i de l’Arxiu Municipal. Molta gent de la ciutat la coneix perquè durant una quinzena d’anys ha estat la conductora de les sessions del Prat Ocult, que ella mateixa va crear, unes activitats teatralitzades sobre la història del Prat que tenen un gran èxit de públic. Amb motiu de la seva jubilació, elprat.ràdio li ha fet una entrevis-a que aquí reproduïm en part i que podeu escoltar sencera tot seguit:

Entrevista a elprat.ràdio

Marga, quan et vas començar a interessar per la història?
A 8è d’EGB, al col·le de les monges, en teníem una d’horrible que ens feia classes d’història. Horrible perquè ens feia llegir la lliçó en veu alta mentre ella dormia. I malgrat això, em va agradar molt allò que llegíem. Després, al Baldiri Guilera fent el COU vam tenir una professora meravellosa que ens va parlar de materialisme històric, de revolució industrial i d’altres conceptes que en els llibres d’història franquistes no havíem après. I aleshores ja ho vaig tenir claríssim.

També vas tenir clar que volies dedicar-te a la història local?
Això va ser més accidental. Jo volia fer recerca, i l’altra meva gran vocació –frustrada- era la docència. Fent la carrera vaig coincidir amb la Cristina Besora i l’Irma Fabró, i les tres vam entrar en contacte amb el Grup d’Estudis Pratencs, que ens va animar a fer recerca. Vam fer el primer treball amb l’Antoni Rodés. Quan comences a tocar papers, l’olor del paper vell és sublim... és com la xocolata, que t’enganxa. I em va aparèixer l’oportunitat de treballar a l’arxiu, a tocar papers tot el dia...

Diuen que el Prat té poca història.
Això s’ha de desmentir contínuament. Tots els pobles tenen història, és igual que sigui més recent o més antiga, l’important és que les comunitats en coneguin la seva. Per exemple, a nivell de Guerra Civil i repressió, estan sortint moltíssimes recerques molt petites de coses molt concretes, d’una presó, d’un camp de concentració, d’unes foses, i la suma de tot això ens dona la perspectiva real del que va representar la guerra. La mirada local contribueix al coneixement general. No podem dir que no tenim història, tenim la nostra, que s’ha fet de manera col·lectiva amb aportacions de tot de gent que ha vingut al Prat. I aquesta història l l’hem de conèixer, i com més gent s’hi dediqui, i amb eines científiques, millor.

“No hem cuidat prou el patrimoni, 
i no només per culpa dels polítics, 
també per manca de sensibilitat col·lectiva”

S’ha cuidat prou el patrimoni del Prat durant aquests anys?
Això és un mal general. Sempre s’ha construït a sobre de les generacions anteriors, tothom ha destruït. Això no és una justificació, és un fet. Crec que no hem cuidat prou el patrimoni i no només per la legislació que hem aplicat o per culpa dels polítics, sinó també per una manca de sensibilitat col·lectiva. De vegades no valorem prou el que representa conservar determinats edificis o ser sensible en determinades construccions o respectar la tipografia de determinats carrers. És més fàcil enderrocar i fer de nou que conservar.

El Prat Ocult és una de les coses de les quals et sents més orgullosa, per la gran acollida que ha tingut per part de la població?
L’èxit del Prat Ocult ha estat una sorpresa any rere any. Teatralitzacions i recreacions històriques se’n fan a molts llocs, però la gràcia del Prat és que barregem la part històrica, rigorosa, amb una més lúdica, inventada, però que respon a fets reals.

Justament ara hi ha una exposició al Cèntric que explica què era la dictadura quotidiana, que potser no s’ha explicat prou.
Les exposicions són molt importants. Vam començar fent-ne a Torre Muntadas, per Festa Major, de temàtica històrica, i després també a Torre Balcells, que havia de ser el Museu del Prat, i que finalment no va ser-ho. La sala d’exposicions del Cèntric ens permet tenir-ne durant tot l’any i amb molta visibilitat, ens ha permès acostar la història local a moltíssima gent. N’hem fet moltes de pròpies i d’altres amb Jordi Gibert, Joan Montblanc, Jordi Ramos... Des que existeix la Regidoria de Memòria Democràtica hem intentat visibilitzar més aquesta part de la nostra història, que hem complementat amb xerrades i taules rodones que han tingut molt d’èxit. I també estic molt orgullosa de l’espai de memòria de les víctimes del franquisme i del nazisme, als jardins d’Àngel Guimerà.

“El Prat és l’únic municipi gran
de Catalunya sense museu”

I de l’arxiu, què me’n dius?
Ordenar l’arxiu històric és una de les coses que més m’han satisfet. No us podeu imaginar com estava quan vam començar, l’any 85. Jo ara he marxat però a l’arxiu queda un gran potencial humà, gent que en sap molt, que ha treballat molt i que ha participat de tots aquests projectes. De fet, tot el que he fet no seria possible sense un equip preparat i professional.

La història sovint es tergiversa i manipula, oi?
Estem en un moment en què tant a l’Estat espanyol com a nivell mundial s’estan donant uns discursos totalment falsos que només es poden rebatre des del coneixement històric. A mi em preocupa molt sentir o veure a les xarxes determinats relats dignificant i posant com a herois persones que han fet moltíssim mal a aquest país. La història ens ha d’ajudar contra això.

Què és el que t’ha quedat per fer?
El museu és la meva espineta. Tenim materials de sobra per fer un gran Museu del Prat. Crec que no s’ha fet perquè han mancat dues coses: recursos econòmics i pressió social. No sé si tenim prou resposta ciutadana amb aquests temes. Jo tinc les esperances posades en la Granja de la Ricarda, però és un monstre molt gran i molt car. Potser hem de pensar en altres possibilitats més modestes, com tenir diferents seus museístiques, com passa a l’Hospitalet o Sant Boi. El Prat és l’únic municipi gran de Catalunya sense museu, i això és responsabilitat de les administracions, i una mica de tothom.

Isa Gonzalo Isla

També podreu reviure tots els itineraris realitzats al llarg dels anys. Els continguts combinen els àudios i els vídeos de les intervencions dels actors i de les actrius i també hi trobareu la contextualització històrica.

A més de recuperar els itineraris des de casa, el web també us pot servir com a guia pràctica per fer els recorreguts pel vostre compte, redescobrint els espais i les històries al vostre ritme.

Per no perdre cap novetat, subscriviu-vos a la llista de reproducció del Prat ocult i estigueu al dia de tots els vídeos i nous continguts. El Prat Nocturn continua viu a la xarxa.

El passat  21 de novembre s’ha inaugurat al Cèntric l’exposició “La dictadura franquista. Viure sota el franquisme”, una mostra que ofereix una mirada sobre més de tres dècades de repressió, control i vida quotidiana sota el règim de Franco (1939–1975).

L’exposició se centra a explicar com una dictadura que va saber adaptar-se a les diferents conjuntures internacionals per sobreviure, va mantenir-se utilitzant la por com a estratègia de control de la població.

El règim va posar en marxa polítiques que afectaven tots els àmbits, des dels més generals als més personals, per tal d’aconseguir una societat dòcil i adoctrinada. Aquestes estratègies s’expliquen en els diferents àmbits de l’exposició: la família, l’educació, l’estructura social i el treball.

Tot això explicat des del Prat, una petita comunitat afectada per la dictadura, com tot l’Estat, que intentava sortir dels efectes devastadors de la Guerra i la repressió i que anava creixement amb l’arribada de població per treballar en les indústries instal·lades al municipi i al seu entorn.

El discurs expositiu s’acompanya de fotografies, documents i objectes que ajuden a entendre un període tan complex i fosc de la nostra història recent i vol estimular el coneixement i la reflexió en el marc de la memòria democràtica.

L’exposició, produïda per la regidoria de memòria democràtica i el servei de cultura, ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’exposició es podrà visitar al Cèntric fins al 4 d’abril i comptarà amb visites guiades i activitats per a escoles i públic general.

La Granja de la Ricarda es va convertir el passat setembre en l’escenari d’un aniversari molt especial: els 15 anys del Prat Nocturn, que en aquesta edició va voler mirar enrere per recordar la seva trajectòria.

Del 22 al 25 de setembre, amb dues sessions diàries, més de 1700 persones van gaudir d’un itinerari teatralitzat que, malgrat la pluja que ens va acompanyar en alguna sessió es va poder realitzar segons les previsions i que per primera vegada, seguia un ordre cronològic. Aquesta edició commemorativa va recuperar moments i escenes d’anys anteriors, reinterpretant-les especialment per a l’espai de La Ricarda. El públic va viatjar per diferents èpoques i personatges del Prat, recordant episodis ja clàssics del Prat Nocturn. Aquesta edició especial ha comptat amb una gran representació del Teatre Kaddish, amb actors i actrius de diferents generacions, sota la direcció de totes les persones que han dut a terme la direcció artística en diferents anys,

En aquest vídeo resum podreu trobar i recuperar un tastet del que ha estat el Prat Nocturn, l’any dels quinze. En breu podreu veure tot l’itinerari sencer en una gravació que trobareu a la pàgina web del Prat ocult. En aquesta mateixa web trobareu tota la informació del Prat Ocult.

L’Espai de Memòria va ser l’escenari, el passat 28 d’octubre, d’un emotiu acte dedicat a la poesia de Miguel Hernández, Después de la tierra todo. El poeta, pel seu compromís polític, va ser víctima de la repressió franquista i va morir a la presó com a conseqüència dels maltractaments i la insalubritat. L’actor Guillem Gefaell va fer un recorregut per la vida i obra del poeta,  acompanyat a la guitarra per Javier Beltran, que va oferir una interpretació sensible i plena de força, destacant els versos més intensos i humans de l’autor.

L’acte va transcendir la simple lectura poètica: mentre compartia els textos d’Hernández, Gefaell va elaborar una sopa de ceba, símbol d’humilitat i de la quotidianitat en temps difícils i com a referent d’un dels poemes  més coneguts del poeta, Nanas de la cebolla. En finalitzar la lectura, l’artista va oferir la sopa al públic assistent, convertint el moment en un gest col·lectiu de convivència i memòria compartida.

L’activitat va voler reivindicar la importància de la memòria històrica i la cultura com a eines de resistència i reflexió col·lectiva. L’Espai de Memòria, als jardins d’Àngel Guimerà al carrer del Centre, està dedicat al record d’aquells qui van patir la repressió franquista i el nazisme.

Aquesta mateixa activitat es va compartir amb alumnat de batxillerat, al Cèntric Espai Cultural, dins d’un projecte de Camins Vius, com a iniciativa conjunta de la Regidoria de Memòria democràtica, de L’Artesà i de La Capsa.

El Prat Nocturn celebra la seva 15a edició a la Granja de la Ricarda els dies 22, 23, 24 i 25 de setembre, amb dues sessions diàries, a les 20 h i a les 22 h. 

En aquesta ocasió, l’itinerari es desenvoluparà a la Granja de La Ricarda, que es convertirà en escenari per descobrir personatges, reals i ficticis, vinculats a la història del Prat.

Per commemorar aquesta edició especial, es recuperaran algunes de les escenes més destacades de totes les edicions passades, adaptades al nou espai, i comptarem amb la participació de totes les direccions que han donat vida al projecte al llarg dels anys, amb interpretacions destacades.  Per primera vegada, el relat de l’itinerari seguirà un ordre cronològic, oferint un repàs singular a la història del Prat a través de les diferents etapes i escenaris.

El punt de trobada i d’inici serà a la mateixa Granja de La Ricarda. L’itinerari es desenvoluparà en diversos espais del recinte i, per aquest motiu, serà imprescindible presentar l’entrada per accedir-hi. No es permetrà l’entrada un cop hagi començat el recorregut.

L’activitat té places limitades i requereix inscripció prèvia. 

L’activitat és gratuïta, però cal reservar l’entrada, només en línia, a partir del dilluns  15 de setembre a les 10 h mitjançant aquest enllaç de la web de Festa Major o, directament, a través de la plataforma elprat.Koobin.cat.  Cada persona pot reservar un màxim de quatre entrades.

Recordeu que les entrades s’esgoten molt de pressa, així que si finalment no podeu assistir a la sessió per a la qual heu fet la reserva, us demanem que contacteu a través del correu patrimonicultural@elprat.cat o telèfon 934 792 968 per anul·lar la reserva i permetre que altres persones puguin accedir-hi. Estigueu atents a la  pàgina web  perquè aquestes entrades es tornarien a posar com a disponibles a la plataforma de reserva. 

El Prat Nocturn és una producció de l’Arxiu Municipal, amb la dramatització de les diverses escenes a càrrec del Teatre Kaddish. 

Tota la informació relacionada amb el Prat Nocturn, incloses les edicions realitzades fins ara, es pot consultar a la pàgina web El Prat Ocult.

Recomanacions

• No es podrà entrar al recinte un cop iniciat el recorregut
• L’activitat no està recomanada per a menors de dotze anys.
• Les entrades es poden portar descarregades al mòbil o portar impreses
• Us preguem que arribeu 15 minuts abans de l’inici de l’esdeveniment i seguiu les indicacions del personal.

L’exposició “Aquí tothom canta!”, que es pot visitar al Cèntric, ofereix un recorregut pels 175 anys d’història musical de la ciutat, des de 1850 fins al 2025. Organitzada en motiu del 30è aniversari de La Capsa, la mostra es divideix en tres blocs que reflecteixen els diferents formats i estils musicals al llarg del temps.

La música s’hi presenta com a eina d’expressió, cohesió social i construcció d’identitat local. Tot i els canvis en gèneres i tecnologies, sempre ha estat un element clau de trobada.

El recorregut inclou des de corals del segle XIX i sardanes, fins al rock dels anys 50, el rap i hip-hop dels anys 90, i l’escena musical diversa i feminista actual. També es posa en valor l’impacte dels fluxos migratoris i l’ús d’espais com bars, discoteques, La Capsa, i el Parc Nou com a escenaris clau.

L’exposició posa de manifest que la música ha estat i continua sent una part essencial de la vida quotidiana i de la identitat col·lectiva del Prat. No només ha acompanyat esdeveniments socials i festius, sinó que ha servit com a espai de resistència, d’expressió personal i comunitària, i com a mitjà per crear vincles entre generacions i cultures diverses. La mostra reivindica que l’accés a la música és un dret cultural fonamental. També evidencia que disposar d’espais adequats per crear, compartir i gaudir de la música és clau per mantenir viu el teixit social i afavorir la participació ciutadana. Així, el recorregut no només és històric, sinó també una crida a preservar i enfortir el present i futur musical de la ciutat.

L’exposició també està vinculada amb el 30è aniversari de La Capsa, un projecte innovador, jove i experimental que ha esdevingut un espai de trobada i el bressol de nombroses propostes culturals i creatives que avui donen forma i sentit al Prat. Al llarg d’aquest any, La Capsa anirà oferint programacions commemoratives d’aquests 30 anys, estigueu atents perquè aviat tindrem més informació.

El passat 9 d’abril Pilar Cabrera, neboda-neta del tinent coronel Felipe Díaz Sandino, va lliurar novament a l’Arxiu municipal del Prat, documentació referida al militar i a la seva família.

La donació consisteix en fotografies de l’àlbum familiar, amb imatges professional i personals, condecoracions i insígnies i manuscrits d’obres d’Antonio Díaz Benzo, pare de Felipe Díaz Sandino, que va ser coronel de l’antic Cuerpo de Estado Mayor. La documentació ha estat incorporada al fons Felipe Díaz Sandino a l’Arxiu municipal.

Aquesta donació amplia un primer lliurament, del 2024, part del qual es va mostrar a l’exposició La defensa de la República. Actualment, els materials són objectes de tractament arxivístic, i estan en fase d’ordenació i digitalització. Un cop finalitzades aquestes, podrà ser consultada.

Felipe Díaz Sandino, que va arribar al grau de tinent coronel, va ser una figura clau de l’aviació republicana, en especial durant la Guerra Civil. Va ser responsable de la 3a Esquadra Aèria al Prat, durant l’aixecament militar del 1936. Podeu recuperar els materials de l’exposició en aquest enllaç.

L’Arxiu municipal del Prat custodia la documentació de l’Ajuntament i com a arxiu històric també conserva més de 170 fons privats procedents de particulars, empreses, associacions i institucions i d’altres donacions de menor volum. La informació que ens donen aquests documents contribueixen a enriquir la història de la nostra ciutat i a preservar la nostra memòria col·lectiva.

En un emotiu acte, Pilar Cabrera, neboda-neta del coronel Felipe Díaz Sandino va lliurar a l’alcalde de la ciutat, documentació referida a la carrera de Sandino i d’altres militars de la família.

Una petita mostra d’aquesta documentació ja s’havia pogut veure a la recent exposició La defensa de la República. El Prat 1936-1939, comissariada per l’historiador i arqueòleg, Jordi Ramos. Ha estat gràcies a la seva mediació, i a la voluntat familiar,  que s’ha dut a terme aquesta donació. Podreu recuperar els materials de l’exposició al web de Patrimoni Cultural.

Un cop feta efectiva la donació,  la documentació serà tractada a l’arxiu municipal i, un cop ordenada, inventariada i digitalitzada, serà de consulta oberta.

Diaz Sandino, una figura clau de la Guerra Civil

Felipe Díaz Sandino va néixer en el si d’una família de tradició militar. Amb fortes conviccions republicanes, va ser responsable de l’aviació militar al Prat i, arran dels fets d’octubre del 1934, es va negar obeir l’ordre de  bombardejar el palau de la Generalitat i va ser empresonat al castell de Montjuïc i apartat dels càrrecs.

El juliol del 1936, amb la graduació de tinent coronel, era el responsable de la 3a Esquadra Aèria, al Prat. Com a resultat de l’aixecament del 18 de juliol, totes les casernes de Barcelona, excepte la intendència i l’aviació, es van sumar al cop d’estat. La reacció civil, especialment de sindicats i partits, va ser immediata i, avions que havien sortit del Prat, van intervenir bombardejant les casernes ocupades pels militars colpistes. Amb tot, s’atura l’aixecament el 20 de juliol.

Díaz Sandino, convertit en un heroi popular i protagonista de les portades de la premsa, va ser ascendit a Coronel i del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936 va ser conseller de Defensa.

Va ser el responsable de l’aviació militar de la 4a regió, des de l’estiu del 1937 fins al final de la Guerra, tret d’un breu període en què va ser agregat militar a l’ambaixada espanyola de París.

Acabada la Guerra es va exiliar a França i després passà per la República Dominicana, Xile i Colòmbia. Va morir a Colòmbia l’any 1960.

El dimarts 25 de març ha tingut lloc la presentació de la publicació "Població i habitatge al Prat de Llobregat (1900-1965)", de l'historiador i arxiver Joan Ignasi Salcedo. Aquest treball és el resultat de la recerca guanyadora de la Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local 2019 i ofereix una anàlisi de l'evolució demogràfica i urbanística del municipi durant la primera meitat del segle XX.

El treball és el resultat del buidatge exhaustiu de diferents fons documentals amb relació a la població, l’urbanisme i l’economia pratenca en un ampli període de transformacions profundes del municipi. L'estudi detalla com la combinació de l'activitat agrícola i industrial va convertir el Prat en un punt d'atracció per a moltes persones provinents, tant de comarques catalanes, com d'altres províncies espanyoles. L'autor ha destacat la importància de comprendre l'evolució històrica de la població i l'habitatge per entendre la realitat actual del municipi.

Aquest estudi, dut a terme en quatre anys, es va veure afectat per les limitacions d’accés al arxius durant la pandèmia. Tot i això, l’autor no va deixar de treballar intensament.

El llibre és accessible, de manera gratuïta i en format digital a la web de Patrimoni Cultural del Prat  on també s’hi pot trobar un annex que recull dades detallades sobre la població i l’habitatge incloent-hi gràfiques comarcals, rànquings de poblacions d’origen i informació sobre els municipis d’origen dels pratencs empadronats en els padrons municipals.

Aquest curs, diversos centres educatius de la ciutat estan participant en activitats que formen part dels itineraris de Coneixement de la ciutat. Aquest projecte, que s’emmarca dins del programa de Patrimoni cultural, en el marc d’ Interseccions,  ofereix als centres educatius diferents propostes per tal de donar a conèixer la història i el patrimoni de la ciutat a l’alumnat.

L'Institut Les Salines ha participat en l'activitat "Vine a conèixer l’Arxiu", on han pogut descobrir d’una manera amena i participativa què és un arxiu i quina funció té. Durant la visita a l'Arxiu Municipal han pogut veure com es gestionen i s'organitzen els documents, com s’ordenen, com es guarden, quins mitjans es fan servir per garantir la seva conservació i han pogut entendre el seu paper en l’administració i en l’estudi de la història. Han tingut l'oportunitat de visitar els dipòsits documentals, on han pogut explorar diverses tipologies de documents, com ara fotografies, cartells, plànols i altres materials. A més, han descobert els diferents fons que s'hi conserven, tant el municipal com d'altres, que contribueixen a preservar i enriquir el patrimoni de la ciutat.

També han après que tots, en el nostre dia a dia, formem un arxiu i com han d’organitzar els seus documents amb les eines dels professionals.

El Prat de Llobregat ha viscut diverses nevades al llarg de la seva història més recent, però poques han quedat tan gravades en la memòria col·lectiva com la gran nevada de Nadal de 1962, per la seva gran magnitud i extensió. Ara, gràcies a l’exposició virtual Nevades al Prat, podem fer un viatge en el temps a través d’imatges que capturen aquests moments excepcionals.

Ara recuperem, de manera virtual una exposició Nevades al Prat, instal·lada a la sala d’exposicions del Cèntric, l’any 2015.

Aquesta exposició mostrava fotos  des de nevades antigues en blanc i negre fins a imatges digitals més recents. El recorregut visual ens transporta per carrers emblanquinats, camps nevats i escenes quotidianes transformades per la climatologia. A la secció La imatge del mes trobareu un resum de les nevades més significatives que han tingut lloc al Prat.

Les imatges conservades als arxius municipals són una valuosa font documental que ens permeten preservar la memòria i contribuir a la recerca històrica. També gràcies a aquestes fotografies podem reviure moments  del nostre passat. Moltes d'aquestes imatges  procedeixen de donacions de particulars que enriqueixen els fons públics a l'abast de tota la ciutadania. 

No us perdeu aquest viatge visual a través de la història nevada de la nostra ciutat!

L’Ajuntament disposa d’una col·lecció de peces patrimonials formada per 2848 peces de caràcter etnològic, industrial, natural i artístic, conservades en una sala de reserva i en els dipòsits de l’Arxiu municipal, Cèntric Espai Cultural.

Aquesta col·lecció procedeix d’objectes recuperats per les afectacions d’obres públiques, donacions de particulars i peces de la mateixa administració.

Anualment es procedeix a les tasques de conservació preventiva, per tal de garantir la perdurabilitat de les peces i a la restauració d’aquelles peces que estan més deteriorades. Al 2024 es va restaurar l’estendard del Centre Autonomista, donat per la parròquia Sant Pere i Sant Pau el 1991.

També s’ha procedit a la neteja en sec de dues peces de roba brodades per Ramona Roigé Calzada procedent de la mateixa donació de la parròquia, i dues camises donades per Francesca Giralt.

La restauració i conservació s’ha realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El Ministeri de Cultura ha adquirit la Casa Gomis, ubicada al terme municipal del Prat de Llobregat (Barcelona), per un import de 7.249.077,26 euros. Es tracta d'un habitatge de gran valor historicoartístic, peça clau en la història de l'arquitectura racionalista del segle XX a Catalunya, ubicada a primera línia de costa, i dins del paratge natural de la Ricarda, al Delta del Llobregat, un entorn de alt valor ecològic protegit per la Unió Europea. Així ho ha anunciat avui el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una roda de premsa, celebrada a la Casa Gomis, juntament amb membres de la família Gomis Bertrand, propietaris de la casa, i acompanyat per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernàndez, i l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler.

Segons el ministre Urtasun, "aquest tresor de l'arquitectura racionalista del segle XX formarà part, a partir d'avui, del patrimoni públic amb l'objectiu de protegir-lo, conservar-lo i convertir-lo en un gran centre cultural 100% obert al públic" . "Avui és un gran dia per a la ciutat del Prat de Llobregat, però també per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat", ha afegit per la seva banda l'alcalde del Prat, Lluís Mijoler. "La Casa Gomis passa a ser patrimoni public", ha destacat, tot recordant que "el seu gran valor arquitectònic, però també l'espai natural que l'envolta, la fan una joia. Una joia fins ara amagada a la pineda de la finca de la Ricarda, que des d'aquest moment podrà ser molt més accessible per part de tota la ciutadania".

Segons ha avançat el ministre Urtasun, "la nostra intenció és que la temàtica d'aquest nou Centre Cultural Casa Gomis giri al voltant del diàleg entre art i natura, ja que la Casa Gomis és un dels grans exemples arquitectònics que tenim a Catalunya de simbiosi perfecta amb l'entorn natural". En aquest sentit, Urtasun ha explicat que "de la mateixa manera que la Casa Gomis va ser un espai per als debats d'avantguarda als anys 60, ara el 2025 volem posar-la també al servei del gran debat d'avantguarda que existeix actualment, que és el de la relació entre art i clima".

Valors històrics i artístics

Amb la compra d'aquest immoble, el Ministeri de Cultura garanteix la preservació dels valors històrics i artístics del conjunt i el manteniment. Fins ara la casa es podia visitar puntualment i recentment ha format part de l'oferta cultural de Manifesta 15, la biennal europea d'art nòmada que aquest 2024 es va celebrar a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Després de la seva adquisició, l'espai es convertirà en un centre cultural obert a tota la ciutadania, on se celebraran trobades i visites guiades, entre altres activitats. A més, es treballarà perquè tingui un paper destacat a la programació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura el 2026 i al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que també acollirà Barcelona l'any que ve.

La Casa Gomis és un exemple clar d'adaptació d'un concepte arquitectònic abstracte a un lloc i un paisatge molt concret. La simbiosi de la casa i l'entorn es desenvolupa mitjançant una construcció d'una sola planta sota la copa dels pins. La transició entre el paisatge natural de la resta de la finca i la zona central apropiada per la casa s'aconsegueix mitjançant una gran plataforma horitzontal que acull el jardí, tractat amb gran sobrietat mitjançant prada de gespa, camins i àrees pavimentades de línies ortogonals que prolonguen la estructura de l'edificació i un estany piscina que reflecteix la seva imatge.

Una altra de les singularitats és que, després de sis dècades d'ús, l'edifici es manté pràcticament intacte, conservant les seves característiques originals, havent estat objecte d'una restauració acurada de les cobertes i la fusteria exterior el 1997. Conserva també el seu mobiliari, dissenyat en gran mesurada pel mateix arquitecte, que està inclòs a l'expedient de declaració com a part de la seva història.

L'habitatge va ser un projecte de l'arquitecte barceloní Antoni Bonet Castellana per al matrimoni format per Ricardo Gomis i Inés Bertrand entre el 1949 i el 1956 i va ser construït entre el 1957 i el 1963.

A més, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) a la categoria de Monument Històric per la Generalitat de Catalunya el 23 de març de 2021, la figura de més alta protecció en l'ordenament vigent en matèria de patrimoni històric a Catalunya.

Edifici singular únic
La Casa Gomis respon a la tipologia de vila suburbana, freqüent al litoral català com a primera o segona residència de la alta burgesia, però en aquest cas amb característiques singulars per la seva escala, concepte arquitectònic i sistema constructiu. Representa un exemple gairebé únic d'habitatge de l'alta burgesia catalana de mitjans del segle XX i lloc de trobada d'intel·lectuals i artistes.

La seva estructura i organització, fruit de la col·laboració de l'arquitecte Antoni Bonet amb el seu client Ricardo Gomis, personatge compromès amb l'avantguarda cultural catalana com a membre del Club 49, incorpora espais per a la vida quotidiana de la família i del personal de servei, juntament amb altres d'ús polivalent per dur a terme reunions o petits actes culturals. En aquest aspecte, a més dels seus valors arquitectònics, cal reconèixer que la casa va ser un dels llocs de trobada de la cultura barcelonina durant els anys seixanta del segle XX. La Casa Gomis es va convertir així no només en un edifici singular únic, sinó també en un lloc que permet entendre l'evolució de les cultures d'avantguarda a Catalunya durant la segona meitat del segle XX.

Antoni Bonet Castellana
Antoni Bonet Castellana va ser un dels arquitectes més destacats del racionalisme a Catalunya, membre del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) i del GATEPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

Instal·lat a Buenos Aires després de la Guerra Civil, va desenvolupar la seva carrera preferentment a Uruguai i Argentina, tot i que també va projectar obres importants a diverses ciutats espanyoles. Com altres arquitectes de la seva generació, va combinar el desenvolupament dels postulats de l'arquitectura racionalista europea amb l'exploració de les seves arrels en el llenguatge autòcton de l'àmbit mediterrani. Prova d'això és, en algunes de les seves obres, la combinació de formes abstractes i materials moderns amb referències als sistemes constructius tradicionals.

Com és habitual, l’itinerari del Prat Nocturn ha tingut lloc els dies previs a la Festa Major, omplint els carrers d’història, teatre i festa. Enguany, més de 2.800 persones, en 8 sessions, han participat d’aquest viatge pel temps, de la mà de personatges i espais de la nostra història, des de l’antiguitat clàssica al passat més recent.

Organitzat per l’Arxiu Municipal, i amb la col·laboració del Teatre Kaddish,  aquest any ha comptat amb la participació del Cor d’adults de L’Escola d’Arts en Viu.

Podeu reviure els millors moments de l’activitat amb el vídeo resum i continuar descobrint els secrets de la nostra història a través del web El Prat Ocult.

Des del passat 11 de novembre, es pot visitar al Cèntric Espai Cultural l'exposició La Memòria dels objectes, una mostra que convida els visitants a explorar la història del Prat de Llobregat a través d'objectes quotidians que han format part de la vida dels seus habitants. Aquesta exposició, organitzada amb el suport de la Diputació de Barcelona, ofereix una finestra a la memòria col·lectiva del Prat mitjançant peces seleccionades que formen part de la col·lecció municipal, i que narren històries personals i col·lectives.

L'exposició està estructurada en diversos àmbits explicats a través del patrimoni material del Prat.

La Memòria dels objectes proposa una  exposició visual  en la qual les persones visitants poden conèixer i entendre millor la història local a través d'objectes aparentment senzills però carregats de significat. Aquesta mostra estarà oberta al públic durant els propers mesos, i s’oferirà la possibilitat de fer visites guiades.

El passat 7 de novembre va tenir lloc la  lectura dramatitzada, Relats de guerra,  a l’Espai de memòria en homenatge a les víctimes del franquisme i el nazisme , situat als Jardins d’Àngel Guimerà.

La lectura va anar a càrrec de Maite Besora, Blanca Pàmpols, Arnau Puig i Albert Riballo, membres del grup de teatre Kaddish, i que tenen una llarga trajectòria artística.

Relats de guerra és un recull de textos d’autors  i autores locals que fan un recorregut vital,  des de la proclamació de la  II República fins a la repressió franquista i l’exili.

L’acte va ser un èxit de públic i una oportunitat per donar a conèixer l’espai.

L’Espai de memòria, un espai de recolliment

L’Espai de memòria, inaugurat el 31 de març de 2023, és un espai de reconeixement a  les persones del Prat que van ser víctimes mortals de la repressió franquista i del nazisme.

A l’espai es recullen el noms de catorze persones executades després d’uns consells de guerra sumaríssims, sense garanties; dotze persones assassinades als camps nazis; set víctimes de les condicions inhumanes a les presons franquistes i dues morts als camps de concentració espanyols i francesos.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Aquests dies, previs a la Festa Major, hem pogut gaudir d'una nova edició del Prat Nocturn. És  un recorregut teatralitzat que ens permet  submergir-nos en la història del Prat,  de la mà de personatges reals i d'altres de ficció, però sempre amb un rerafons històric.

Cada any, el Prat Nocturn es reinventa, oferint itineraris nous i escenes adaptades a l'entorn urbà, mantenint viva la connexió amb el patrimoni local.

Aquest any El Prat Nocturn s’ha sumat a les distopies, amb alguns personatges nous i d’altres ja coneguts, de diferents èpoques, que han conviscut en la mateixa dimensió espai-temporal, en converses i situacions originals, sempre en relació amb el Prat i la seva història. Així, hi ha hagut una barreja d’èpoques, gent i situacions estranyes. L’acompanyament històric ha posat les coses al lloc que els hi pertoca.  

El recorregut s’ha iniciat als Jardins de la Pau, ha seguit per Empúries, la plaça 17 de setembre, els carrers Lloret i Tossa i ha  finalitzant a La Barceloneta. Cada dia, des de dilluns 23 fins dijous 26, s’han fet dues sessions i han assistit més  de 2800 persones.

L’activitat està organitzada per l’Arxiu Municipal  i el Teatre Kaddish dona vida a tots els personatges. Enguany s'ha comptat amb la col·laboració de la coral  de l'Escola d'Arts en Viu.

L’edició d’enguany del Prat Nocturn, la catorzena, tindrà lloc dels dies 23 al 26 de setembre, amb dues sessions diàries, a les 20.30 i a les 22 h. Els carrers del Prat es tornaran a convertir en escenaris on es barrejaran el teatre amb la història.

Com sempre nous personatges i noves situacions cobraran vida en un itinerari diferent que en aquesta edició arrencarà als Jardins de la Pau.

Aquesta edició s'endinsa en les distopies, amb escenes una mica esbojarrades que barrejaran personatges de diverses èpoques en una mateixa dimensió espai-temporal. Al final, però, la història posarà les coses al seu lloc.

El punt de trobada i d'inici serà als jardins de la Pau coincidint amb el 30è aniversari del primer centre cívic de la ciutat.

El Prat nocturn és una producció de l’Arxiu Municipal, amb la dramatització de les diverses escenes a càrrec del Teatre Kaddish. 

Tota la informació relacionada amb el Prat Nocturn, incloses les edicions realitzades fins ara, es pot consultar a la pàgina web El Prat Ocult.

L’activitat té places limitades i requereix inscripció prèvia. 

L’activitat és gratuïta, però cal reservar l’entrada, només en línia, a partir del dilluns  16 de setembre a les 10 h mitjançant aquest enllaç o, directament, a través de la plataforma elprat.Koobin.cat.  Cada persona pot reservar un màxim de quatre entrades.

Recordeu que les entrades s’esgoten molt de pressa, així que si finalment no podeu assistir a la sessió per a la qual heu fet la reserva, us demanem que contacteu a través del correu patrimonicultural@elprat.cat o telèfon 934 792 968 per anul·lar la reserva i permetre que altres persones puguin accedir-hi. Estigueu atents a la pàgina web perquè aquestes entrades es tornarien a posar com a disponibles a la plataforma de reserva. 

Recomanacions

L’activitat no està recomanada per a menors de dotze anys.

Les entrades es poden portar descarregades al mòbil o portar impreses

Us preguem que arribeu 15 minuts abans de l’inici de l’esdeveniment i seguiu les indicacions del personal.

En un emotiu acte, Pilar Cabrera, neboda-neta del coronel Felipe Díaz Sandino va lliurar a l’alcalde de la ciutat, documentació referida a la carrera de Sandino i d’altres militars de la família.

Una petita mostra d’aquesta documentació ja s’havia pogut veure a la recent exposició La defensa de la República. El Prat 1936-1939, comissariada per l’historiador i arqueòleg, Jordi Ramos. Ha estat gràcies a la seva mediació, i a la voluntat familiar,  que s’ha dut a terme aquesta donació. Podreu recuperar els materials de l’exposició al web de Patrimoni Cultural.

Un cop feta efectiva la donació,  la documentació serà tractada a l’arxiu municipal i, un cop ordenada, inventariada i digitalitzada, serà de consulta oberta.

Diaz Sandino, una figura clau de la Guerra Civil

Felipe Díaz Sandino va néixer en el si d’una família de tradició militar. Amb fortes conviccions republicanes, va ser responsable de l’aviació militar al Prat i, arran dels fets d’octubre del 1934, es va negar obeir l’ordre de  bombardejar el palau de la Generalitat i va ser empresonat al castell de Montjuïc i apartat dels càrrecs.

El juliol del 1936, amb la graduació de tinent coronel, era el responsable de la 3a Esquadra Aèria, al Prat. Com a resultat de l’aixecament del 18 de juliol, totes les casernes de Barcelona, excepte la intendència i l’aviació, es van sumar al cop d’estat. La reacció civil, especialment de sindicats i partits, va ser immediata i, avions que havien sortit del Prat, van intervenir bombardejant les casernes ocupades pels militars colpistes. Amb tot, s’atura l’aixecament el 20 de juliol.

Díaz Sandino, convertit en un heroi popular i protagonista de les portades de la premsa, va ser ascendit a Coronel i del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936 va ser conseller de Defensa.

Va ser el responsable de l’aviació militar de la 4a regió, des de l’estiu del 1937 fins al final de la Guerra, tret d’un breu període en què va ser agregat militar a l’ambaixada espanyola de París.

Acabada la Guerra es va exiliar a França i després passà per la República Dominicana, Xile i Colòmbia. Va morir a Colòmbia l’any 1960.

La fàbrica La Seda de Barcelona

L'any 1925 es va crear la Societat Anònima La Seda de Barcelona, amb la finalitat de fabricar fibres artificials, especialment raió, un sector que tenia importants perspectives de creixement per la bona acollida d'aquests productes en el mercat.

L'empresa tenia una participació majoritària de capital holandès. El Prat oferia unes condicions ideals com a emplaçament: proximitat a Barcelona, mitjans de comunicacions diversos i aigua abundant. La Seda va adquirir els terrenys que ocupà l'antiga "Compañía Española de Industrias Químicas" i l'any 1926, un cop concedida la llicència municipal, es va iniciar la construcció de la fàbrica. Les obres van trigar més de dos anys i fins al 4 de febrer de 1928 no es va obtenir el primer fil de raió. Les instal·lacions de La Seda de Barcelona s'inauguraren oficialment el 20 de gener de 1929.

En esclatar la Guerra Civil, La Seda, per la seva important participació holandesa, va ser intervinguda i administrada per un delegat de la Generalitat i un Comitè de Control format per representants de la CNT i la UGT. La producció de l'empresa va ser substituïda per la fabricació de material de guerra i es van fer projectils d'artilleria, llançabombes i material auxiliar.

Un cop acabada la Guerra civil, La Seda reinicià la seva activitat i aviat recuperà els nivells productius anteriors al 1936, però la II Guerra Mundial va crear noves dificultats, especialment pel que fa al proveïment de matèries primeres. En aquests anys, també hagueren de fer front a les restriccions de mercat provocades per l'economia del règim dictatorial del general Franco.

El fons documental de La Seda de Barcelona

El 27 de novembre de 1998, La Seda de Barcelona va signar, amb l'Ajuntament del Prat, un conveni pel qual l'empresa cedia a l'Arxiu Municipal la documentació històrica des de l'any 1925 fins al 1970.

L'any 2000 es va realitzar una exposició a Torre Muntadas, i la publicació del llibre La Seda de Barcelona. Els primers anys 1925-1960, per a donar conèixer el fons de La Seda de Barcelona i la seva vinculació amb la ciutat del Prat.

El fons de La Seda de Barcelona és un valuós llegat històric, no només perquè explica la trajectòria empresarial de la fàbrica, sinó perquè també acull documentació rellevant per a la ciutat com: la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil, cavalcades de reis, construcció de les cases de la Seda, etc.

Entre la documentació  del període, 1936-1939, cal destacar l’expedient trobat a l’apartat de Correspondència, sobre la requisa del material que es va trobar un cop acabada la Guerra i els propietaris van recuperar la fàbrica. Aquests escrits posen de manifest el paper que va tenir La Seda com a indústria de guerra. 

Aquesta informació inèdita proporciona una visió molt important sobre com La Seda i moltes altres fàbriques van reorientar la seva producció per a donar suport a la fabricació de material de guerra i la defensa de la República. Al Cèntric Espai Cultural encara podeu visitar una exposició sobre aquest tema.

Les recerces dels investigadors ens ajuden a millorar la descripció dels fons, en aquest cas , ha estat gràcies al treball de recerca que està fent Vicenç Rocosa.

Fragment del document

“ 23.600 proyectiles de fundición acerada, calibre 7,62 c.m. en diferentes fases de fabricación.

1.000 – 1.500 kgs. De diferentes piezas en construcción, para carros de ametralladora.

1.700 – 2.000 cajas de madera para proyectiles.

12 – 15 toneladas de madera para cajas de proyectiles

4 chapas de acero blindado de 2 x 1,40 mtrs. de 14 mm. grueso

2  ”         ”     ”        ”        ”   2 x 1,40    ”     ”   10 mm.     ”

1 Torno cilíndrico, distancia entre puntos 1.000 mm. altura del punto 175 mm.

1 Torno cilíndrico, distancia 1.500 mm. altura del punto 170 mm.

1 Torno cilíndrico, distancia entre puntós 1.000 mm. altura del punto 175 mm.

2 Tornos cilíndricos, distancia entre puntós 1.000 mm. altura del punto 200 mm. “

Memòria en Xarxa és una activitat organitzada per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Al voltant d’un fet històric, enguany s’articula a partir de la pregunta I tu? Què has fet per la victòria?. L’esforç de guerra de la rereguarda durant el conflicte del 1936-39, es realitza una exposició compartida dispersa en el territori.

El recorregut és transversal en l’espai i el temps, es pot veure simultàniament als diferents municipis que s’han acollit a la proposta, i/o de manera conjunta a través d’aquesta web.

La temàtica seleccionada al Prat ha estat La indústria de guerra. El Prat tenia dues grans fàbriques que donaven feina a la major part de la població obrera industrial del municipi. A l’inici de la Guerra, La Papelera va ser col·lectivitzada i dirigida per un comitè de treballadors CNT-UGT. Va continuar amb la fabricació habitual atesa la necessitat de paper.

La Seda, de capital estranger, només va ser intervinguda, tot i que es dedicà a la fabricació de material de guerra. S’hi fabricaven granades de morter i components i peces auxiliars d’artilleria.

L’exposició, que es pot visitar al Cèntric Espai Cultural fins el 30 d’abril, està emmarcada dins les activitats complementàries programades al voltant de la mostra La defensa de la República.

En aquest link podeu trobar més informació de les activitats i visites guiades que s’han programat. També podeu recuperar aquí les xerrades organitzades al voltant de l’exposició.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’exposició La defensa de la República es podrà visitar a la sala d’exposicions del Cèntric fins el 31 de maig i s’han programat visites guiades els dies 21 de març, 18 d’abril i 23 de maig, totes a les 19h.

En paral·lel, s’han organitzat dues taules rodones, amb especialistes, per tal d’ampliar i completar alguns dels aspectes més destacats de l’exposició. Les dues taules estan conduïdes per l’historiador i arqueòleg Jordi Ramos, comissari de l’exposició.

El passat 7 de febrer va tenir lloc la primera de les taules, sota l’eix de La defensa militar de la República. La línia de costes.  I va comptar amb la participació de historiadors Adrià Cabezas, autor d’una tesi doctoral sobre La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) i el catedràtic emèrit de la UB, Joan Villarroya, especialista en la història militar de la Guerra Civil.

El fil de la xerrada, conduïda per Ramos, va ser explicar el perquè d’aquesta defensa de costes, la por de les autoritats republicanes als possibles atacs per mar i la importància del Prat en aquesta línia defensiva. Si voleu recuperar la conferència, ho podeu fer a través d’aquí, o visitant la pàgina web de memòria històrica.

El proper dimecres 6 de març tindrà lloc la segona taula rodona dedicada a La defensa de la República: l’organització política i la rereguarda, i hi participaran  Queralt Solé i Carles Santacana, doctors en història contemporània i professors de la Universitat de Barcelona, amb un ampli currículum sobre el tema de debat.

Aquí trobareu més informació de les activitats complementàries de l’exposició.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El juliol de 1936 un cop d'estat contra la República desencadenà una llarga i sagnant Guerra Civil i una posterior repressió dels vençuts. L'exposició se centra en els diferents vessants de la defensa de la legalitat republicana, des de la perspectiva pratenca i en les accions dutes a terme. 

Es recupera, gràfica i documentalment, els espais i elements que es van crear o reconvertir durant el període de la Guerra al Prat. En destaca la importància dels aeròdroms i de les fàbriques, i s’explica el paper protagonista que van tenir els nius de metralladora de la línia de costa, actualment en fase de rehabilitació, dels bombardejos i la defensa passiva, entre d’altres temes.

Visites guiades a l’exposició

Durant els mesos que estarà oberta al públic l’exposició, hi haurà visites guiades i comentades. Les dates programades són els dijous  22 de febrer, 21 de març, 18 d’abril i el  23 de maig a les 18:00 h. No cal inscripció prèvia, però l’accés està limitat a l’aforament.

Activitats entorn de l’exposició

7 de febrer

La defensa militar de la República: la línia de costa

Taula rodona al voltant de la defensa militar de la República, especialment de la línia de costa de la que el Prat formava part. A la taula participen especialistes en el tema. Activitat paral·lela a l'exposició La defensa de la República.

Hi participen els historiadors: Adrià Cabezas i Joan Villarroya, modera:  Jordi Ramos.

6 de març

La defensa de la República: l’organització política i la reraguarda

Taula rodona al voltant de la defensa militar de la República, se centrarà principalment en explicar l'organització política i la vida quotidiana a la reraguarda. A la taula participaran especialistes en la matèria.

9 d’abril

Presentació llibre Florencio Pla. La Pastora a càrrec de la seva autora, Elena Solanas. Solanas ens fa un relat emotiu i sentit sobre la figura del seu oncle, guerriller i maquí que lluita contra el franquisme. Presentació en el marc del Primavera de llibres i lletres del Cèntric.

Trobareu més informació a les pàgines  web de Memòria històrica,  Patrimoni cultural i a l’agenda cultural

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.