La imatge del mes: L'església
Un cop aconseguida la independència parroquial, gràcies a la butlla pontifícia de Pau III, l'any 1544, ratificada dos anys més tard a causa de les protestes de Sant Boi i l'Hospitalet, s'inicià la construcció d'una església dedicada a sant Pere i sant Pau, en uns terrenys cedits per la família Amell, dins del mas Català, i al costat del camí de la barca. El conjunt estava format pel temple parroquial, la rectoria, els horts parroquials i el cementiri. El cementiri, situat darrera de l'hostal, anà creixent amb els anys fins a quasi tocar l'actual carrer Major.
La parròquia i el rector tenien diferents fonts d'ingressos, que abastaven l'explotació dels horts parroquials, el delme sobre tot el que es produïa a les terres de conreu, un percentatge de l'arrendament de l'hostal i la barca, el cobrament de drets parroquials per enterraments i oficis funeraris, i les almoines, entre d'altres. Algun d'aquests ingressos va ser font de conflictes amb el consell municipal.
El Consell municipal o Junta de propietaris es reunia en una casa o en una dependència religiosa d'algun dels propietaris -burgesos, nobles o religiosos- a Barcelona. Quan els temes a tractar no tenien gaire rellevància, es reunia el veritable consell municipal local, format per pagesos i menestrals, a l'entrada del temple parroquial o a la rectoria. A poc a poc, el consell municipal va anar agafant més pes fins a absorbir les funcions de la Junta. Aquest canvi quedà oficialitzat en el Privilegi o Ordinacions de 1689.
