El document del mes: Les cèdules personals
Des de mitjan segle XIX, existien impostos personals que gravaven les persones, però va ser a partir de 1875 que s'implantaren les cèdules personals, tal com explica Josep Matas a La classificació de la documentació municipal.
Les cèdules personals eren un impost personal que havien de pagar totes les persones majors de 14 anys. Per a l'elaboració dels registres es prenien les dades casa per casa, de la mateixa manera que es feia en el cas dels padrons d'habitants. Posteriorment, es lliurava una mena de document, expedit per les diputacions provincials, que feia l'efecte de rebut i que, alhora, era necessari per efectuar diferents tràmits: administratius, associatius, etc.
L'impost establia diferents categories impositives en funció dels ingressos i de l'ofici de cada persona. A la pràctica tenia una doble finalitat: obtenir ingressos per omplir les arques estatals i establir una eina de control de la població.
Aquesta doble funció, la d'impost i la de mitjà d'identificació personal, ha creat una certa confusió a l'hora d'ordenar la sèrie documental i això fa que la puguem trobar a la secció d'Hisenda, majoritàriament, o a la de Demografia, en alguns arxius.
En algunes ocasions, la fiabilitat d'aquests padrons ha estat qüestionada pels estudiosos que, atesa la seva finalitat fiscal, parlen de l'existència d'un important grau d'ocultació de dades per part de la població, que intentava defugir el pagament d'aquest impost.
La cèdula personal es va mantenir fins a l'aparició del DNI, instaurat per Reial decret, el 2 de març de 1944. Com a curiositat, podem esmentar que Francisco Franco es va assignar el núm. 1 i que la família reial té reservats els números del 10 al 99. El número 13 va ser rebutjar per temes de superstició.
Més informació a:
GRABULEDA TEIXIDOR, C. Salut pública i creixement urbà. Política i acció social en el sorgiment de la Barcelona contemporània. Tesi doctoral. Barcelona, setembre 2002
MATAS BALAGUER, Josep. Normes per a la classificació de la documentació municipal. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1989
