El document del mes: Els banys públics

banys_públics

A l'estat Espanyol, l’afició als banys de mar és bastant antiga i determinades zones de Catalunya, Santander i Sant Sebastià, eren espais referents a l'hora d'anar a prendre les aigües del mar, inicialment espais més terapèutics que d'esbarjo. No obstant això, un dels primers obstacles amb els que es van trobar les persones que gaudien d'aquestes pràctiques terapèutiques, a l’espai marítim, va ser la lluita contra tots els tabús relacionats amb el pudor i els comportaments morals.

A començaments del segle vint, comencen a sorgir moviments que promouen la cultura del lleure, l'esport i, fins i tot, el naturisme. Aquests grups hauran de conviure amb diverses associacions en pro de preservar i "vetllar" per la moralitat de la societat.

A Catalunya, l'any 1907, Bernat Picornell havia fundat el Club Natació Barcelona, el primer de tot l'Estat, i el 1912 es constituïa el Fèmina Natació Club, el primer per a dones. Catalunya sempre va ser pionera en aquell esport i els nedadors catalans van ser els primers a participar en uns jocs olímpics (Anvers, 1920). I serà també, a la dècada dels anys vint, quan algunes dones van voler trencar amb la imatge i les mentalitats tradicionals de l'època i la pràctica de l'esport es va convertir en una forma d'afirmació i d'alliberament.

Aquesta evident modernitat contrastava amb la dura realitat social, on entitats com la Liga contra la pública inmoralidad, associació d'abast estatal i amb delegacions provincials, tenien una forta influència i les autoritats de l'època seguien els seus suggeriments. La Liga, disposada a atacar tot allò que pogués atemptar contra la moral i l'ordre, tenia posat el bany públic en el seu punt de mira.

El document que us presentem és bona mostra d'aquesta situació: l'ajuntament del Prat rep, el juliol de 1927, una petició per prohibir el que anomenen conductes abusives i exhibicionistes. Del contingut del text resulta molt significatiu el punt primer.