La platja és la frontera entre el mar i la terra i, per això, en el lloc on trenquen les onades podem trobar animals i plantes tant marins com terrestres.

La sorra de les platges és un medi inhòspit per a la vida. En primer lloc és un terreny mòbil, sotmès a l'acció constant del vent que arrossega els grans de sorra que, quan troben un obstacle, s'acumulen formant dunes. A més, la sorra, per la mida dels grans que la formen, és incapaç de retenir l'aigua de la pluja, que es filtra ràpidament a capes inferiors i arrossega els nutrients dels quals s'alimenten les plantes. Per aquesta mateixa raó, malgrat la proximitat del mar, el sòl no és salat, perquè l'aigua marina també es filtra. Per últim, un altre factor negatiu molt important són les altes temperatures que s'esdevenen a la platja a causa de la intensa radiació solar provocada per les brises marines que netegen de núvols el litoral i per l'absència d'aigua en les capes superiors de la sorra. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície la temperatura és notablement més baixa.

A la platja hi ha vida
La sorra és un medi amb unes característiques físiques que dificulten la vida però, malgrat això, les plantes han desenvolupat diferents estratègies per superar tots aquests obstacles.

En un recorregut teòric, des del mar cap a l'interior, trobarem, en primer lloc, una àrea sense vegetació fins al límit on arriben les onades dels temporals. Més enllà comencen a aparèixer uns pocs vegetals capaços de resistir aquestes dures condicions. És el cas de l'esporobolus i del jull marí, que colonitzen aquest terreny tan mòbil gràcies als rizomes i a les arrels esteses i repents que posseeixen.

Dalt de les dunes trobem una altra comunitat vegetal que ha de resistir els forts embats dels vents. La planta que colonitza millor la part alta de la duna és el borró, que té unes fulles amb una estructura morfològica molt eficaç per reduir al mínim les pèrdues d'aigua per transpiració. A les dunes també podem trobar el melgó marí, l'equinòfora, el panical marí i la campaneta de mar. Aquestes plantes presenten diferents adaptacions per poder sobreviure en aquest ambient tan hostil. El melgó marí, per exemple, té fulletes carnoses cobertes per un espès tapís de pèls formats per cèl·lules mortes que no incrementen la superfície d'evaporació i són una eficaç pantalla reflectora de la radiació solar. El panical marí, a més d'aquesta adaptació contra les altes temperatures, presenta una fulla gruixuda i crassa, plena d'aigua acumulada per poder resistir l'aridesa de l'ambient. Finalment, per protegir unes fulles tan apetitoses, el panical està dotat d'espines que dissuadeixen els herbívors.

Immediatament després de la duna, a la rereduna, es manifesten els primers canvis importants. Aquesta zona no rep tan directament la influència del mar i al sòl comencen a aparèixer materials diferents que permeten la vida de plantes grans i petits arbustos: la credeueta, amb fulletes imbricades per reduir l'evaporació, la bufalaga hirsuta de caràcter semiarbustiu, el timó marí, el gavó i el lliri de mar amb grans flors blanques i flairoses.

En aquesta zona també podem trobar els primers pins, que adopten una estructura pulvinular, en forma semiesfèrica, per oposar menor resistència al vent i permetre regular la intensitat lluminosa, la temperatura o la humitat relativa de l'interior que són completament diferents dels que es troben fora del pulvínul.

La platja és plena de vida animal. S'hi poden trobar escarabats arenícoles de diverses espècies que sovint s'amaguen sota la sorra cercant protecció i temperatures més fresques. També hi trobem rèptils com el sargantaner petit. Pel que fa als ocells, hem de diferenciar aquells que desenvolupen tot el seu cicle vital a la platja, com el corriol camanegre, d'aquells que aprofiten les platges per descansar temporalment, com és el cas de les gavines i els xatracs. El corriol camanegre té a les platges del delta del Llobregat una important colònia reproductora, la segona en grandària de Catalunya, calculada en unes 100 parelles. Per preservar aquesta espècie i la resta de la comunitat dels sorrals, alguns trams de la platja del Prat, i més recentment de Viladecans, han estat objecte d'un programa de protecció, informació i vigilància.

La platja varia amb les estacions
Les platges que conserven les seves comunitats naturals (com alguns sectors del Prat de Llobregat, de Gavà i de Viladecans, al delta) mostren un aspecte molt diferent segons l'estació de l'any.

Durant l'hivern, la vegetació de la platja és morta i trobem bàsicament aus marines que s'acosten al litoral.

Durant la primavera, les plantes de la platja comencen a rebrotar i floreixen successivament una darrere l'altra. Els corriols camanegres cuiden els seus nius i molts petits animals recobren la seva activitat.

Durant l'estiu, encara floreixen algunes plantes i molts animals tanquen els seus cicles vitals.

Durant la tardor, la platja s'omple de llavors i les plantes entren en el seu període d'inactivitat.

La formació de les dunes
La sorra i el vent formen les dunes. La sorra de les platges està formada per partícules molt petites i de poc pes que són mogudes fàcilment per la força del vent, que generalment les arrossega mitjançant un moviment de saltació. Si el vent troba un obstacle, els granets de sorra cauen a causa de la pèrdua d'energia cinètica i s'acumulen fins que arriben a formar una duna.

Les dunes són un element canviant, dinàmic, molt característic de les nostres platges. Al delta del Llobregat podem trobar dunes que rarament assoleixen els 3 m d'alçada i estan fixades per una plantació de pi pinyer.

Les dunes són sistemes molt fràgils. L'acció humana (les concentracions estivals de gent a les platges, la neteja de la sorra amb maquinària i la urbanització del litoral) les fa desaparèixer ràpidament. Això ha succeït a la quasi totalitat del litoral de Catalunya i també al delta del Llobregat. Amb les dunes desapareixen també les plantes i els animals, molt especials, que les necessiten per viure.