Fins al segle XIX

L'agricultura tradicional pratenca es caracteritzava pels baixos rendiments i els conreus extensius, amb gran necessitat de mà d'obra, jornals de misèria, ús d'utillatge endarrerit i escassetat de fertilitzants.

Al voltant de la masia, l'eix del sistema agrícola tradicional, s'intentarà implantar un policultiu acompanyat de la cria de bestiar i aviram, per assegurar l'autoconsum de la família. Els excedents són escassos i la comercialització quasi nul·la.

Malgrat la proximitat del riu -les seves aigües no s'aprofiten per al reg- els conreus dominants seran els de secà, amb un domini quasi absolut dels cereals seguits dels llegums. Aquesta situació es mantindrà fins al segle XIX.

El segle XIX

A la segona meitat del segle XIX es viu una transformació cabdal donada per dos elements: la introducció del regadiu i l'arribada de nous propietaris. El regadiu s'implantarà a partir de la construcció del Canal de la Dreta del Llobregat i el descobriment de l'aigua artesiana. Els nous propietaris substituiran els tradicionals de l'Antic Règim (nobles, convents, institucions benèfiques...) gràcies a l'aplicació dels decrets desamortitzadors.

Com a resultat d'aquest procés augmentarà el rendiment de les terres. Els excedents es podran comercialitzar progressivament gràcies a la millora de les comunicacions.

El segle XX

El camp pratenc ha consolidat el regadiu i abasta el mercat barceloní. Uns anys més tard exportarà, sobretot a França i Alemanya, els importants excedents que es produeixen.
La pèrdua de sòl agrícola ha estat una constant des del final de la Guerra Civil. La construcció de l'aeroport l'any 1941 va suposar l'inici del procés d'expropiació de terres, que s'ha anat continuant al llarg dels anys amb les successives ampliacions. Ja l'any 1986 l'agricultura només ocupava un 2,7% de la població activa del Prat.