La peça del mes: Capgròs "Cap de meló"

cap_de_meló

Octubre 2014

Procedència: Municipal

Núm. de registre: 1055

Any: 1954

Material: cartró pedra

El capgròs representa una figura masculina amb barret de tres puntes o Tricorni (barret d'origen militar i popularitzat per l'ús civil el segle XVIII) coronat amb un meló, representació de la vida agrícola del Prat de Llobregat.

L'any 1954 l'Ajuntament va encarregar a la casa El Ingenio una parella de gegants del model anomenat Reis Catòlics, molt popular en aquells anys. El mateix anys es compren els primers capgrossos, eren una barreja de les figures que tenien més èxit en aquella època, amb unes altres de temàtica local. Els de temàtica local eren el nas de carxofa, el cap de meló i el basc, que simbolitzaven la pagesia i la indústria (els primers treballadors de La Papelera van venir del País Basc), i la resta eren: Belcebú, Pantxito i Grouxo Marx.

Els melons són, juntament amb l'escarxofa, un dels productes més reconeguts del camp pratenc. El seu prestigi ve donat per la qualitat i el sabor de la seva carn, i la bona presència exterior. Els millors melons tenen un color intens i un bon dibuix.

Les llavors per sembrar es guarden dels melons que s'han apartat de la collita. Aquests melons es destinen al consum familiar i les llavors es netegen bé i es deixen assecar. Hi ha moltes varietats de melons. Les que més es conreen al Prat són les conegudes com pinyonet, tendral negre, tendral clar i el de la torre, que és el més famós.

En els anys de bona collita s'havien arribat a acumular fins a set carros plens de melons que els pagesos venien directament al Born. El 7 d’agost de 1971, va tancar el mercat del Born i el 9 d’agost del mateix any es va inaugurar el de Mercabarna.

Per entrar a Barcelona, els pagesos havien de pagar una taxa, anomenada burot. De fet, el burot era el funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d’entrada de certs articles i la taxa va acabar agafant el seu nom. El preu anava en funció del  volum de la càrrega que es portava. Es pagava un tant per quilo i per això sempre era més car portar fruita que enciams o cols.

Al llibre El Prat pagès hi podeu trobar més informació sobre el conreu dels melons i altres productes locals, així com aspectes quotidians i festius del Prat agrícola.

Bibliografia:

El Prat pagès Converses amb Jaume Colominas, Josep Comas, Josep M. Vilà, Màrius Vilà. Ajuntament del Prat de Llobregat, col·lecció de textos locals volum 5, 2005.