El Carnaval del Prat

El calendari del Carnaval del Prat s'organitza a partir de l'imaginari dels set pecats capitals. La festivitat està representada pel ninot del rei Carnestoltes (en GALEPIS, nom format amb la inicial de cadascun dels pecats) i els personatges de cada pecat personificats amb màscares icòniques. Cada any es dedica el Carnaval a un dels pecats en un calendari cíclic de set anys.

El 2024 la reina del Carnaval és l'Avarícia.

Consulta tot el programa del Carnaval

L'imaginari i la tradició del Carnaval

S'explica que els vilatans aprofitaven amb gran disbauxa els dies previs a la quaresma; eren uns dies en què els artesans construïen, amb gran il·lusió, monstres de fusta i cartró que simbolitzaven els vicis i les personalitats secretes de la gent. I és que sempre volem ser el que no som!

Començava, així, un període de festa i bogeria, de golafreria desenfrenada, de música i vi; en definitiva, de tot allò que la moralitat castigava com a pecaminós. Per poder demanar clemència i perdó per aquests dies de pecat, el monstre coronat era sacrificat i lliurat a les forces del foc.

Al principi, els vilatans dotaven de poder el monstre rei durant un dia i celebraven el seu regnat amb una gran rua, on s'aplegava tot el poble per adorar-lo. Volent ser condescendents amb el nou rei, les personalitats del dia a dia patien una mutació: es transformaven en allò que desitjaven ser: el bisbe esdevenia monja; el terratinent, general; l'agutzil, persona amable; la beata, luxuriosa; el carnisser, bou.

En veure que no en tenien prou amb un sol dia, decidiren començar el dijous gras. No en quedaren satisfets i allargaren la festa set dies. Set dies, una setmana; set són, els pecats, set trompetes enderroquen murs, set, un número màgic és. Pitàgores ja ho va dir!

S'adonaren, amb els anys, que l'esperit del Carnaval, en definitiva, eren els set pecats capitals, raó per la qual decidiren crear una nova figura que perdurés en el temps, acompanyada en tot moment de la seva cort. Aquesta figura esdevingué la personificació dels set pecats entre els homes.

Desitjosos de poder satisfer les necessitats de culte dels pecats, set ciutadans eren escollits per formar la cort que acompanyava la figura. Cadascun d'ells representava un pecat, que assolia una representació viva d'allò que adorava el poble. Cada any es coronava, durant els dies del Carnaval, un dels set mals de l'esperit.

A la cort es diferenciaven els pecats no nats —amb el negre de la foscor— dels ja purificats —amb el blanc de la puresa— i, finalment, el pecat-rei vestit amb les seves millors gales.

Al llarg del temps, l'acte més significatiu del Carnaval continuava essent la rua, que anava creixent any rere any, motiu pel qual s'arribà a la necessitat d’instaurar un jurat popular, format per l'alcalde, el bisbe, el guàrdia civil, el militar, la meretriu, l’abadessa i el notari, que atorgaven uns simpàtics premis a les millors comparses.

El rei moria per culpa dels excessos d’una setmana de pecat. Per retre-li homenatge, el poble s'ajuntava en una gran vetlla que precedia l'enterrament públic del dimecres de cendra, on el cos del rei era incinerat amb el foc fet amb escombres velles. Abans, se celebrava una gran sardinada. Acabaven, així, els dies del Carnaval, i es deixava passar la quaresma.

Començava, així, un període de festa i bogeria, de golafreria desenfrenada, de música i vi; en definitiva, de tot allò que la moralitat castigava com a pecaminós.

Esperem l'arribada del Carnestoltes i ho fem menjant i gaudint, com marca la tradició.

La tarda s’encetea amb jocs i tallers, la truitada popular i el concurs de truites. Comença la primera processó del Ninot de Carnestoltes, que quan arriba a la plaça dóna pas a la inauguració oficial de la nova Plaça del Pecat de l'any i fa el pregó d'inici del Carnaval amb Sa Majestat Carnestoltes.

El divendres al matí, el barri de Sant Cosme acull les rues de les escoles i dels grups del barri.

El dissabte a la tarda es celebra la gran rua de Carnaval amb la participació d'entitats de lleure, AMPA i AFA, entitats culturals i grups no formals. És una rua espectacular amb comparses molt animades i elaborades que ha esdevingut una de les manifestacions lúdiques més importants de la ciutat.

El rei moria per culpa dels excessos d’una setmana de pecat. Per retre-li homenatge, el poble s'ajuntava en una gran vetlla.

El dimarts de Carnaval, el poble vetlla el rei Carnestoltes.

L'enterrament públic del dimecres de cendra, on el cos del rei era incinerat amb el foc fet amb escombres velles. Abans, se celebrava una gran sardinada. Acabaven, així, els dies del Carnaval, i es deixava passar la quaresma.

La darrera vetlla del Carnestoltes té lloc a una capella instal·lada al carrer, on les ploraneres de les comparses, que porten obsequis (ofrenes) que simbolitzen el seu grup, es reuneixen per recordar el rei per última vegada.

Durant la vetlla es fa una processó amb les autoritats, el taüt, les ploraneres i el Ninot, a més d’una sardinada popular per a tothom. En acabar l'espectacle, es llegeix el testament del Carnestoltes, i tota la comitiva (autoritats, ploraneres, diables, etc.) acompanya el taüt fins a la plaça de l'Església, on es cremen escombres, andròmines, elements de les carrosses de la rua i també les ofrenes i es fa un espectacle de foc.