El trencament amb les formes de vida tradicionals vindrà provocat, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres indrets i la consolidació de la setmanada en substitució de l'insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal·lació de La Papelera Española, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren el camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latecoère) i el 1926, amb la posada en funcionament de La Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.

La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. El Prat de 1950 tenia 10.038 habitant i vint-i-cinc anys més tard, l'any 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficits se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan palesos en els serveis, especialment l'aigua i el clavegueram.

Al llarg dels anys setanta el Prat viu un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social. En els anys vuitanta el creixement urbà continua i s'amplien els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment als barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.

La recerca de l'equilibri

L'expansió dels noranta, condicionada per la disponibilitat de sòl urbà, intenta conjugar les necessitats de nous habitatges i d'equipaments i espais per al lleure, l'esport i la cultura.