Quan, al disset de gener de l'any 965, una mà monacal assentava a Sant Cugat
del Vallès una escriptura de donació -tan freqüent aleshores- a favor
del cenobi, obria sense saber-ho el llibre de la nostra història.
Martí, fidel cristià, donava al monestir la terra que posseïa a la vila
d'Àlcala -Sant Boi-, prop de l'estany de Llanera i altres estanys.
Aquella part del Delta, a l'apèndix del Llobregat, era, mutatis
mutandis, el nostre Prat. Naixia a la història amb l'escaient nom de
Llanera, en llatí Lannaria, derivat de Lacunaria, terra d'estanys o
llacs. Això mateix era al segle X, en efecte: un al.luvió continuat, un
terreny encara en formació fecundat pel pare Llobregat, ple d'estanyols
i aiguamolls, irregular, amb d'altres lannas citades al mateix
document. Però ja amb cases camperoles i amb una incipient agricultura
en la part més allunyada del mar. Lògicament hagué de ser primer
contrada ramadera, probablement formant part d'aquells agri
provinciales romans. Més tard arribaria l'agricultura, que en aquesta
alba de la nostra història se'ns mostra ja amb cert vigor; terres
cultivades, sense que sapiguem de què, la major part pervingudes a les
mans poderoses de la Seu de Barcelona o als monestirs de Sant Cugat i
Sant Pere de les Puelles. Jaume Codina: Delta del Llobregat. La gent del fang (El Prat, 965-1965)
- La primera aparició documental de la vila data de l'any 965.
- Els primers segles van ser una dura pugna entre l'home i un territori hostil, insalubre i perillós
- Les primeres ordinacions municipals daten de 1689.
- L'any 1724 arriba el primer mestre d'escola.
- A finals del segle XIX es construeix el primer pont sobre el Llobregat, arriba el ferrocarril i es descobreix l'aigua artesiana.
- A principis del segle XX arriben les primeres indústries (la Papelera i la Seda) i es construeixen els primers aeròdroms.
- Del 1950 al 1975 la població passa de 10.000 a 50.000 habitants.