El barri de Sant Cosme està situat al sud-oest del nucli urbà. El seu perímetre sembla un pentàgon irregular, delimitat per l'avinguda Onze de Setembre, la ronda del Sud i l'avinguda Remolar. Limita pel nord amb la resta del nucli urbà del Prat i al sud amb els terrenys que formen part de l'aeroport.

L'Obra Sindical del Hogar (OSH) va edificar el barri l'any 1964, com a polígon de promoció pública d'habitatges.

La població originària prové del fort augment de la població i dels fenòmens immigratoris. També van contribuir a poblar el barri les inundacions ocorregudes els anys 1962 i 1967 a diverses poblacions catalanes i l'esllavissament de terres a la muntanya de Montjuïc.

Sant Cosme presenta moltes similituds amb altres barris creats els anys seixanta a l'entorn de Barcelona, construïts amb l'objectiu d'eradicar el barraquisme de l'àrea metropolitana de Barcelona. Quan la població va començar a augmentar, l'OSH es va convertir en promotora de la construcció d'habitatges socials destinats a les classes més humils. Aquestes construccions tenien la denominació oficial d'albergs provisionals (s'argumentava que es tractava de construccions provisionals i sense unes condicions mínimes), però, malauradament, van passar de ser habitatges transitoris a definitius.

Aquesta provisionalitat amb què van ser construïts els edificis ens porta a explicar l'origen del deteriorament, profund i ràpid, que van experimentar en poc temps.

Davant d'aquesta situació, el moviment ciutadà va forçar les administracions a la remodelació urbanística del barri, cosa que, juntament amb els esforços posteriors dels governs democràtics, va permetre anar transformant radicalment l'antic polígon residencial en un barri amb futur.