Dissenyada per l'arquitecte Ricardo Bofill, la nova terminal principal per als passatgers se situarà entre la pista principal i la tercera pista. Està previst que estigui acabada l'any 2007. Integrada amb aquesta terminal hi haurà la nova torre de control, ja en funcionament.

Aquesta nova terminal, a la qual arribarà el tren i el metro, podrà processar més de 25 milions de passatgers l'any, i 64 operacions i 8.500 passatgers en hora punta. Tindrà 55 punts d'accés directe (sense autobús) als avions, procediment que utilitzaran el 90% dels passatgers. En total, tot el complex de la nova terminal tindrà 525.500 m2. Per ell passaran més de 80.000 passatgers diaris i hi treballaran més de 6.000 persones.

L'impacte principal del desviament del riu es produeix sobre l'aqüífer superficial del delta i sobre alguns hàbitats naturals. Per això es crea una xarxa de canals que poden alimentar l'aqüífer i un seguit de nous aiguamolls construïts artificialment que constitueixen nous hàbitats botànics i faunístics de gran interès, aptes per al seu ús públic.

Així, al costat de la nova llera s'han construït diverses basses rectangulars d'aigua plantades amb canyissos i que ocupen 17 hectàrees. A aquestes basses hi arriba, a través d'un sifó, aigua tractada procedent de la depuradora. Els canyissos, mitjançant un procés natural, n'eliminen les darreres restes de contaminació, bàsicament nitrats i altres elements químics, i després, per gravetat, l'aigua va a parar a l'estany de cal Tet, de nova construcció i d'una mida similar a la de la Ricarda (11 hectàrees).

En aquest "triangle verd", de gairebé 90 hectàrees i anomenat Espai natural del riu, també s'hi han creat arbredes de ribera als marges del nou riu (unes 24 hectàrees), s'ha ampliat la zona protegida legalment en unes 50 hectàrees, s'ha condicionat la platja de la Bunyola com a platja natural protegida (nova platja de ca l'Arana) i s'han millorat i potenciat les actuals pinedes litorals. En un espai adjacent, s'ha adequat un hàbitat d'unes 7 hectàrees per a la cria d'espècies protegides (com el corriol camanegre).

Es tracta, en definitiva, d'un espai que reprodueix els principals valors geològics, faunístics i botànics del delta del Llobregat, així com també el propi funcionament natural d'un delta: quedarà negat quan el riu baixi amb més de 1.200 metres cúbics d'aigua per segon, cosa que passarà un cop cada 20 anys, aproximadament.

La gestió d'aquest espai natural la fa el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, amb seu a les Cases d'en Puig.

Però aquesta zona és només una part del Parc Fluvial projectat, ja que es tracta d'un projecte d'àmbit comarcal, des d'Olesa de Montserrat fins al mar, tot creant un espai natural a les riberes del riu, amb camins que vorejaran el Llobregat i que seran accessibles a peu des de les ciutats riberenques, el Prat entre elles.

El tram urbà del Llobregat al seu pas pel Prat, entre el pont de l'autovia de Castelldefels i el de Mercabarna, disposa d'un projecte específic que preveu convertir-lo en un espai públic accessible des del nucli urbà a través de la ronda de Llevant, que es farà permeable al pas de vianants. El projecte, que pretén recuperar les riberes com a espai de gaudi ciutadà, també preveu dotar al riu de la suficient capacitat hidràulica per evitar desbordaments.

VISITES DEL PÚBLIC

L'Espai natural del riu  es pot visitar per la ciutadania, mitjançant una sèrie d'itineraris marcats i d'observatoris panoràmics de fauna i flora. La porta d'entrada està situada molt a prop de la confluència dels camins de la Marina i de València. Dins de l'espai podem fer dos itineraris: un més llarg i naturalista, i un més curt i generalista.

En la següent informació addicional (Pdf) hi trobareu més informació al respecte.

L'impacte principal del desviament del riu es produeix sobre l'aqüífer superficial del delta i sobre alguns hàbitats naturals. Per això es crea una xarxa de canals que poden alimentar l'aqüífer i un seguit de nous aiguamolls construïts artificialment que constitueixen nous hàbitats botànics i faunístics de gran interès, aptes per al seu ús públic.

Així, al costat de la nova llera s'han construït diverses basses rectangulars d'aigua plantades amb canyissos i que ocupen 17 hectàrees. A aquestes basses hi arriba, a través d'un sifó, aigua tractada procedent de la depuradora. Els canyissos, mitjançant un procés natural, n'eliminen les darreres restes de contaminació, bàsicament nitrats i altres elements químics, i després, per gravetat, l'aigua va a parar a l'estany de cal Tet, de nova construcció i d'una mida similar a la de la Ricarda (11 hectàrees).

En aquest "triangle verd", de gairebé 90 hectàrees i anomenat Espai natural del riu, també s'hi han creat arbredes de ribera als marges del nou riu (unes 24 hectàrees), s'ha ampliat la zona protegida legalment en unes 50 hectàrees, s'ha condicionat la platja de la Bunyola com a platja natural protegida (nova platja de ca l'Arana) i s'han millorat i potenciat les actuals pinedes litorals. En un espai adjacent, s'ha adequat un hàbitat d'unes 7 hectàrees per a la cria d'espècies protegides (com el corriol camanegre).

Es tracta, en definitiva, d'un espai que reprodueix els principals valors geològics, faunístics i botànics del delta del Llobregat, així com també el propi funcionament natural d'un delta: quedarà negat quan el riu baixi amb més de 1.200 metres cúbics d'aigua per segon, cosa que passarà un cop cada 20 anys, aproximadament.

La gestió d'aquest espai natural la fa el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, amb seu a les Cases d'en Puig.

Però aquesta zona és només una part del Parc Fluvial projectat, ja que es tracta d'un projecte d'àmbit comarcal, des d'Olesa de Montserrat fins al mar, tot creant un espai natural a les riberes del riu, amb camins que vorejaran el Llobregat i que seran accessibles a peu des de les ciutats riberenques, el Prat entre elles.

El tram urbà del Llobregat al seu pas pel Prat, entre el pont de l'autovia de Castelldefels i el de Mercabarna, disposa d'un projecte específic que preveu convertir-lo en un espai públic accessible des del nucli urbà a través de la ronda de Llevant, que es farà permeable al pas de vianants. El projecte, que pretén recuperar les riberes com a espai de gaudi ciutadà, també preveu dotar al riu de la suficient capacitat hidràulica per evitar desbordaments.

VISITES DEL PÚBLIC

L'Espai natural del riu  es pot visitar per la ciutadania, mitjançant una sèrie d'itineraris marcats i d'observatoris panoràmics de fauna i flora. La porta d'entrada està situada molt a prop de la confluència dels camins de la Marina i de València. Dins de l'espai podem fer dos itineraris: un més llarg i naturalista, i un més curt i generalista.

En la següent informació addicional (Pdf) hi trobareu més informació al respecte.